"Si París no vol escoltar, Còrsega haurà de manifestar la seva voluntat independentista al carrer"

BastiaDesprés d'arrasar aquest diumenge a la primera volta de les eleccions regionals corses, el líder independentista Jean-Guy Talamoni assegura que l'èxit a les urnes donarà als nacionalistes la legitimitat per incrementar la seva pressió i exigir a París que respongui a les seves demandes.

El líder del partit Corsica Libera [Còrsega Lliure] i president de l'Assemblea corsa assenyala en una entrevista amb Efe que la reivindicació d'un estatut d'autonomia, de la cooficialitat de la llengua corsa o d'una amnistia per als "presos polítics" ha estat validada per la ciutadania i ha de ser escoltada.

"Si París no vol sentir res, pot ser que ho hàgim de demanar els corsos que manifesten la seva voluntat al carrer i també que fem un gira per capitals europees per denunciar la negació de la democràcia que cometria i comet França des de fa dos anys", adverteix des de la seu de campanya a Bastia. França "dona lliçons de drets humans a tothom i haurà de respondre del seu comportament amb un petit poble com el nostre", sosté.

Dos anys de coalició sobiranista

Els dos anys esmentats es remunten a desembre del 2015, quan el seu partit i el del autonomista Gilles Simeoni, associats com ara en la coalició Pe Corsica [Per Còrsega], es van imposar per primera vegada al poder regional amb el 35,34% dels vots.

A l'espera de la segona volta del 10 de desembre, la coalició va superar en deu punts aquest percentatge (45,36%) i van veure revalidat un programa que en els pròxims deu anys no preveu la independència, però sí una autonomia de ple dret i exercici. "La primera etapa perquè la independència sigui possible és que els corsos tinguin garantida una economia que els permeti respondre a les seves necessitats", indica el polític, a qui el diari francès 'Le Monde' va batejar com el "Puigdemont cors".

Talamoni no amaga les seves simpaties pels independentistes catalans, però admet que "la qüestió econòmica té un paper important en la determinació del vot independentista" a Catalunya, i que Còrsega no és comparable.

Aquest advocat de 57 anys confia, al seu torn, que els corsos tindran en deu anys prou llibertat, especialment econòmica, per poder exigir el seu destí. El nacionalisme cors, assenyala, va guanyar primer la batalla de les idees i posteriorment l'electoral, poc més d'un any després que el grup terrorista Front Nacional d'Alliberament de Còrsega (FNLC) anunciés el juny del 2014 la seva desmilitarització.

Regles del joc pròpies

Les regles del joc, inclòs l'electoral, "no han sigut fixades pels corsos, sinó per París, i hem estat elegits segons aquestes regles. El mínim és tenir en compte el resultat de la democràcia", afegeix. Talamoni, que en actes oficials es nega a cantar l'himne nacional francès o a tallar la cinta nacional, no veu la seva actitud com provocadora. "Soc independentista des de sempre, des que tenia edat d'entendre què significa aquesta paraula. A París saben molt bé que no em puc definir com a francès perquè soc independentista cors. Per a mi no cantar 'La marsellesa' és una cosa natural", expressa.

I encara que aspira a una Còrsega fora de França, vol seguir veient dins d'Europa aquesta petita illa, d'uns 324.200 habitants i una economia que actualment representa el 0,4% del PIB francès. "Estem a favor d'una Còrsega independent en el marc d'una Unió Europea refundada en què hi hagi un equilibri entre el nord i el sud i, davant els mercats, prioritzi la cultura i la societat", conclou.