Alemanya fracassa en l'intent d'aconseguir més donacions d'òrgans
El Parlament rebutja una llei per fer que tots els ciutadans siguin donants per defecte
BerlínEl Parlament alemany ha dit no a l’anomenada solució de la contradicció, un dels projectes estrella del ministre de Sanitat, Jens Spahn, del partit de la cancellera Angela Merkel (CDU), que pretenia que tots els alemanys fossin donants d'òrgans de facto en el moment de morir, tret que s'hi oposessin explícitament en vida. Ni tan sols els familiars tindrien opció a dir-hi la seva. A Alemanya moren cada any una mitjana de 10.000 persones esperant un trasplantament.
Els diputats alemanys han encetat amb optimisme el debat i la votació nominal aquest dijous, ja que semblava que hi havia un cert consens al voltant d'aquesta reforma entre els dos grans partits que governen en coalició, els conservadors del CDU i els socialdemòcrates de l'SPD. Per això s'ha rebut el resultat amb sorpresa: la proposta ha fracassat amb 379 vots en contra i 292 a favor. Tant Merkel com la nova colíder socialdemòcrata, Saskia Esken, han donat suport a la proposta. En canvi, hi han votat en contra conservadors com el president del Bundestag i exministre de Finances, Wolfgang Schäuble, i la socialdemòcrata ministra de Justícia, Christine Lambrecht.
Tombada la proposta del ministre de Merkel, s'ha votat després la contraproposta de la colíder dels Verds alemanys, Annalena Baerbock, que ha obtingut el suport de 432 diputats i el rebuig de 200. Alemanya, doncs, es queda amb l'anomenada solució de la decisió, que suposa una continuïtat de la llei actual i que només introdueix certes noves normes per incrementar el coneixement de la donació d'òrgans entre la ciutadania. Una serà augmentar les accions d'informació per fer que el tema sigui més present en el dia a dia: per exemple a les administracions públiques quan se sol·licita la renovació del carnet d'identitat. Només es pot donar si el ciutadà declara la donació de manera activa i explícita en vida, o si els seus familiars ho fan un cop ha mort.
Els que s'han oposat a convertir el ciutadà en un donant de facto argumenten que donar un òrgan s'ha de mantenir com un fet voluntari i que ha de prevaler el dret a decidir sobre un mateix. En canvi, els defensors al·leguen si s'introduís aquesta regla s'incrementarien les donacions, com passa a Suècia.
Pocs donants a Alemanya
La votació s'ha impulsat arran de la baixa quantitat de donacions d'òrgans a Alemanya: unes 10.000 persones moren cada any esperant un trasplantament. Segons les enquestes, però, el problema no és l'oposició dels alemanys a donar òrgans, sinó els problemes pràctics amb què es troben els hospitals en el moment de procedir a la donació. La fundació alemanya de donació d'òrgans, la DSO, va publicar un estudi en què apuntava que els hospitals només havien canalitzat a la fundació un 32% del total de donants potencials, i que d'aquests només un de cada deu havien acabat donant un òrgan finalment. Ras i curt, el sector mèdic critica que els hospitals sovint no detecten pacients que havien manifestat la voluntat de donar.
El 2018 es van registrar a Alemanya 955 donacions d'òrgans post mortem, un 20% més que el 2017, quan es va arribar a la xifra més baixa dels últims 20 anys, amb 797. L'oficina Federal de Salut (BzgA) assegura que cada cop hi ha més ciutadans que tenen un carnet de donació d'òrgans i que tenen una actitud positiva sobre el tema.
Alemanya i els Països Baixos són els únics membres de la fundació Eurotransplant que no preveuen la solució de la contradicció. Als Països Baixos, però, entrarà en vigor l'1 de juliol. La solució de la contradicció que s'ha votat aquest dijous al Bundestag s’aplica, en canvi, a Bèlgica, Luxemburg, Letònia, Malta, Àustria, Polònia, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia, Txèquia i Hongria. En altres països també preval la donació de facto al morir si no hi ha contradicció explícita en vida, però els seus familiars poden oposar-s'hi de nou un cop la persona ha mort –és el cas d’Estònia, Finlàndia, Grècia, Itàlia, Croàcia, Noruega, Rússia, Suècia i Turquia–. A Espanya també es consulta sempre els familiars si el difunt no s'ha pronunciat en vida.