El Parlament grec aprova els pressupostos que exigeix la UE per al 2012

Els comptes retallen salaris públics, pensions i educació. Malgrat tot, creixen les partides per a armament militar i per a Interior

Papadimos (dreta), aplaudit després de superar la moció de confiança / GETTY
Efe
07/12/2011
3 min

AtenesEl Parlament grec ha ratificat la matinada de dimarts a dimecres el pressupost per al 2012 amb una aclaparadora majoria. Aquests comptes retallen severament la despesa pública i consoliden la política d'austeritat exigida per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional per seguir ajudant el país a reduir el seu enorme deute.

Encara que la majoria que sumen els socialistes, conservadors i la ultradreta, que donen suport al Govern de Lucàs Papadimos, ha permès tirar el pressupost endavant sense sobresalts, els partits de la coalició han demostrat durant el debat que les fissures en la coalició són molt profundes.

Un total de 258 dels 299 diputats que han participat en la votació (el Parlament té 300 escons) han donat el als nous comptes públics, mentre que 41 diputats s'hi han oposat (els del Partit Comunista i la Coalició de l'Esquerra Radical, al costat dels independents progressistes).

L'objectiu principal dels pressupostos del 2012 és aconseguir un superàvit primari del 1,1% que, després del pagament de deute i interessos, portarà a un dèficit del 5,5% del PIB, enfront del 9% que s'espera per al 2011.

Per això, la despesa pública es retallarà en 5.000 milions d'euros en reduir els salaris públics, les pensions i el pressupost d'Educació, que serà un 60% més baix, entre altres partides que seran disminuïdes.

En canvi, creixen les partides per a armament militar i per a Interior.

Els ingressos de l'Estat es veuran augmentats el 7,1% a través de l'aplicació de nous impostos indirectes i una taxació directa més elevada, que se centrarà en els particulars, mentre que la pressió fiscal a les empreses disminuirà.

"Difícils d'assolir, però no impossibles"

Segons Papadimos, els objectius dels pressupostos són "difícils d'assolir però no impossibles", declaracions davant les quals diversos diputats, tant del Partit Socialista Panhel·lènic (PASOK) com de la conservadora Nova Democràcia (ND), s'han mostrat escèptics.

Andonis Samaràs, líder de la segona força parlamentària, la conservadora Nova Democràcia (ND), ha culpat de la severitat de les retallades els "pecats" del govern de Iorgos Papandreu, però ha donat el suport del seu partit "per assegurar la viabilitat del deute grec".

Això sí, ha insistit que l'actual executiu "és un govern de transició, no de coalició", de manera que ha exigit que se celebrin eleccions al febrer, en un nou gir d'un polític que ha canviat en diverses ocasions el seu parer al respecte.

La batalla de partits continua, malgrat tot

Papandreu, encara líder del partit socialista PASOK, ha defensat la feina del seu Govern i ha acusat l'executiu predecessor, de Nova Democràcia, de ser el culpable d'haver augmentat el deute grec de 180.000 milions d'euros el 2004 als més de 300.000 milions actuals.

"L'oposició no només no ha donat suport a les reformes que eren necessàries, no només ha fet tot el possible per desacreditar el país a l'estranger, sinó que fins i tot ha adoptat formes extremes de violència", ha denunciat.

El ministre de Finances, el socialista Evànguelos Venizelos, també critica indirectament Samaràs en avisar la coalició que els contractes dels nous préstecs internacionals no estan preparats, sinó que depenen de les negociacions de les properes setmanes, per la qual cosa ha demanat la cooperació dels tres partits que componen el govern. Per això, el primer ministre ha fet una crida a la "unitat nacional".

"L'esforç nacional" va per llarg

"L'esforç nacional no acaba el 2012. Durarà molts anys", ha avisat Papadimos en la seva intervenció davant l'hemicicle abans de la votació.

"No estem sota supervisió de la troica (UE, FMI i Banc Central Europeu), sinó sota supervisió de la Història", ha dit el mandatari hel·lènic en resposta a aquells que, fins i tot dins els partits governants, han acusat els creditors internacionals d'haver robat la sobirania nacional.

Papandreu contra la UE

Per exemple, l'ex-primer ministre Papandreu no ha estalviat crítiques per a la Unió Europea i els governs conservadors que dominen l'espectre europeu per haver fet "poques coses i molt tard" per ajudar Grècia.

"La participació de la UE ens ofereix més seguretat en temes de defensa nacional i d'economia, però hi ha també obligacions que nosaltres hem de respectar", ha advertit Papadimos, que ha considerat la crisi com una oportunitat per "reconstruir un estat de dret amb regles i institucions respectades per tothom".

stats