Hores després que la premier britànica Theresa May es negués a fer públics els informes del govern sobre l’impacte econòmic del Brexit que s’havien filtrat a la premsa dimarts - i que auguren un impacte negatiu sobre el creixement econòmic d’entre un 2% i un 8% en funció de l’escenari final -, el govern britànic va canviar ahir mateix de parer. La pressió del Partit Laborista, i també la insistència d’alguns diputats conservadors en veure els estudis, han provocat la reacció, confirmada per la premier Theresa May des de la Xina, on ahir va iniciar un viatge oficial. El govern en lliurarà còpia al diputat laborista Hilary Benn, cap del comitè parlamentari sobre el Brexit, que decidirà la manera com es faran oficialment públics. Tot i el canvi de rumb del govern, ahir May va menystenir la rellevància de l’anàlisi en tant que era “preliminar”.
El Parlament britànic, ple de ratolins i a punt d'enfonsar-se
Els diputats aproven traslladar-se a una altra seu durant les obres de restauració, que duraran almenys 6 anys
LondresEl Parlament britànic va decidir ahir que canviarà de seu provisionalment mentre es restaura el Palau de Westminster. No va decidir quan, però no serà abans del 2022, i més aviat a partir del 2025. Una restauració que ara es preveu que costarà 4.100 milions d’euros, però que en el moment en què finalment arrenqui -si l’edifici aleshores encara segueix sencer- pot costar molt més del doble. L’exili de ses senyories a un espai també per determinar serà d’un mínim de sis anys.
¿El Parlament pot endreçar el país enmig d’un procés tan complex com el del Brexit si és incapaç d’endreçar casa seva, que corre tota mena de perills des del punt de vista estructural? La pregunta no és retòrica. La feia dimarts Matthew Flinders, professor de la Universitat de Sheffield i especialista en polítiques públiques, en un article arran del debat sobre la més que urgent restauració del palau, que va tenir lloc ahir a la Cambra dels Comuns.
Un debat que, de fet, arriba després de deu anys de parlar-ne i de fugir d’estudi sense establir cap conclusió definitiva. La d’ahir, però, presa per 236 vots a favor i 220 en contra, implica molts riscos ateses les condicions actuals d’una de les icones del Regne Unit i símbol de la democràcia britànica.
El 2015 un informe sobre l’estat del palau va concloure que el “risc d’un problema catastròfic està augmentant ”. I apuntava també la possibilitat d’una gairebé “inevitable” fallida total de la infrastructura, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El Parlament actual va ser reconstruït després del foc que el va destruir l’any 1834. Es va inaugurar el 1870.
Risc d’incendi
I ara el foc el torna a amenaçar. Segons es va comunicar durant el debat, en els últims deu anys hi ha hagut seixanta incidents seriosos que podrien haver fet que l’edifici cremés com una torxa. Set van tenir lloc durant els primers onze mesos del 2017. I una patrulla de bombers està de guàrdia permanent al palau les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, per intervenir en el mínim temps possible. Una de les raons de tant risc d’incendi són les contínues espurnes del cablejat elèctric de l’edifici, molt envellit, en contacte gairebé amb les canonades de la calefacció, de vapor d’aigua i molt poc aïllades.
Mentre no comencin les obres i es procedeixi al trasllat provisional, els ocupants de les dues cambres -Comuns i Lords, més tot el personal dels serveis que requereixen- també comproven cada dia com les cases del Parlament cauen a trossos. Literalment. Perquè bona part de la pedra d’algunes dependències es desfà com si fossin molles de pa sec. Els parlamentaris tenen prohibit sortir en determinats espais interiors com ara el Cloister Court, el claustre de la capella de St.Stephen, de la banda dels Comuns, la més pròxima al Big Ben i lloc freqüentat per Churchill, Disraeli, Gladstone i altres gegants de la política del país.
A hores d’ara, per exemple, des de Parliament Square, o des de la sortida del metro de Westminster, són ben visibles les bastides que oculten parts de l’edifici, com la Torre Elisabeth, que acull el Big Ben. El cost d’aquesta específica renovació és de 67 milions d’euros.
La teulada també està parcialment coberta des de la tardor del 2017. En aquest cas, és un altre pedaç. Com aquest, n’hi ha d’altres que consumeixen milions de lliures a l’any i no solucionen els problemes estructurals de l’edifici, que pateix “el lent i progressiu enfonsament” d’algunes façanes internes, segons Adam Watrobski, l’arquitecte principal. Les últimes dades oficials consultables a la web de la institució, del 2013 al 2015, indiquen que s’hi van invertir 18 i 22 milions d’euros.
Més greu encara. Només per intentar posar fre a la plaga de rates i ratolins que infesten els soterranis de l’edifici, però que també es poden veure als salons de te, en l’any fiscal 2016-17 es van gastar 156.000 euros. En el mateix període es van posar 1.700 trampes per caçar els rosegadors, una despesa inútil, segons els especialistes, a causa del constant moviment de terra per les intervencions que s’hi fan. Ratolins i rates s’hi troben ben a gust.
La decisió presa ahir va ser prou ajustada. Molts parlamentaris no volien embarcar-se en un cost multimilionari en època de retallades. L’alternativa, però, és deixar que tot plegat cremi com ja ha passat altres vegades.
