El Parlament britànic tanca cinc setmanes sense resoldre el Brexit

LondresLes quatre votacions a què fins ara s’havia enfrontat Boris Johnson a la Cambra dels Comuns es comptaven per derrotes, i aquest dilluns no va ser una excepció quan va perdre les dues que hi va haver, en una nova humiliant jornada per al 'premier'. Hores abans que el Parlament tanqués durant cinc setmanes, fins al 14 d’octubre, en compliment dels plans del govern per evitar més intromissions de la cambra en el debat del Brexit, l’oposició i els rebels conservadors van infligir una desfeta en una moció legalment vinculant per a l’executiu. D’altra banda, més enllà de la una de la matinada, hora de Londres, una més a Catalunya, la cambra va refusar per segona vegada en menys d'una setmana la proposta de Downing Street de donar per finalitzada la legislatura i celebrar eleccions el 15 d’octubre.

Instants després, quan el Parlament havia ja escoltat les més aviat hipòcrites declaracions de Johnson –"no vull eleccions ... però he acceptat la realitat que les eleccions són l'única manera de trencar el punt mort en què es troba la cambra– els Comuns es va convertir en un galliner. Crits de "vergonya, vergonya" es van adreçar dels dels bancs de l'oposició als del govern Johnson. La indignació, però, no va servir de res i el govern aconseguia així silenciar els diputats durant els propers 35 dies, que haurien de resultar claus per a la resolució –o la continuació– de la més descarnada batalla que viu la política britànica pràcticament des de la guerra civil anglesa (1642-1651).

A més de cantar, alguns diputats van exhibir cartells en què es podia llegir la paraula "silenciat".

La primera moció que va esclatar a la cara de Johnson -i que pot tenir serioses repercussions per als seus plans de sortida de la Unió Europea el 31 d’octubre- era relativa a l’impacte d’un Brexit sense acord i la publicació d’un informe oficial conegut amb el nom de Yellowhammer i a les comunicacions entre un alt funcionari i vuit consellers del govern sobre la suspensió de la cambra, que inclouen els missatges de text, whatsapps i altres comunicacions que s’hagin pogut intercanviar pels mitjans que siguin. La moció va ser aprovada per 311 vots a 302.

Comunicacions confidencials

El contingut de Yellowhammer va ser en part revelat pel Sunday Times fa nou dies. S’hi assegurava que un Brexit sense acord provocaria escassetat de determinats medicaments i de menjar fresc, així com desabastiment de combustible i, entre altres efectes, grans disrupcions en ports i fronteres.

La petició dels missatges i comunicacions relatives a la suspensió va quedar justificada per l’ex fiscal general de l’estat, Dominic Grieve -un conservador rebel expulsat del partit i favorable a un nou referèndum del Brexit-, per la sospita que el consell elevat a la reina perquè procedís a la petició de l’executiu es va donar en condicions irregulars. Per tant, podria ser il·legítima.

Els documents que la moció obliga a difondre s’haurien de lliurar al Parlament, a tot estirar demà, aspecte clau de la moció, ja que el 17 de setembre hi haurà una revisió al Tribunal Suprem del Regne Unit de la decisió presa per un jutge escocès i un altre d’anglès que, en dues demandes diferents, van avalar la setmana passada la suspensió fins a mitjans d’octubre. Tot i que no és gens probable, tenint en compte els nous documents el Suprem podria decidir que la paralització de Westminster no tiri endavant.

Però, malgrat el caràcter vinculant de la moció d’emergència defensada per Grieve, no és gens segur que el govern la compleixi. I l’absència d’activitat al Parlament en les pròximes cinc setmanes impedirà, a la pràctica, qualsevol acció de la cambra per forçar el cabinet a passar per l’adreçador aprovat ahir.

El nivell d’absurditat a què s’ha arribat a Westminster va provocar que durant més d’una hora es debatés una altra moció, presentada en aquest cas pel líder de l’oposició laborista, Jeremy Corbyn, sobre l’obligatorietat a què el govern està subjecte per complir amb les lleis, amb totes les lleis.

Corbyn va dur aquest debat als Comuns després que durant el cap de setmana diferents membres del govern indiquessin que potser Boris Johnson no acataria la llei -que ahir va rebre el consentiment reial, i que en teoria veta una sortida de la Unió Europea (UE) sense acord- i que no demanaria una extensió del Brexit tal com exigeix l’esmentada llei si el 19 d’octubre no s’ha arribat a un acord amb Brussel·les.

Com no podia ser d’una altra manera, la cambra va donar llum verda a la moció que indicava que el govern està sotmès també a l’imperi de la llei, però en aquest cas sense necessitat de votació.

Un altre refús

La derrota de Johnson a l'hora de convocar eleccions ja es coneixia i no va agafar a ningù per sopresa. Des de divendres, l'oposició havia anunciat que no hi donaria suport. El curs dels esdeveniments estava escrit. De fet, ja aquest dilluns al matí, a primera hora, Downing Street havia advertit que després d’aquest segon intent s’activaria la ja esmentada i polèmica suspensió. Johnson, doncs, renunciava a la idea de celebrar els comicis el 15 d’octubre, i ja només podran tenir lloc a mitjans de novembre, com a molt d'hora el dijous 21.

Per tant, si el premier Johnson vol complir la seva paraula i treure el Regne Unit de la UE el 31d’octubre, l’única possibilitat real que li queda és aconseguir un acord en la cimera europea dels dies 17 i 18 d’octubre. Ahir, en visita a Dublín, va assegurar que se’n pot sortir, i que no fer-ho seria “un fracàs dels afers estatals del qual tots seríem responsables”. En el comunicat posterior a la reunió, Johnson i el seu homòleg irlandès, Leo Varadkar, van admetre que hi ha “llacunes importants” per arribar a un pacte.

Una via de sortida seria que només Irlanda del Nord quedés alineada amb Irlanda i, per tant, amb les regles del mercat únic i la Unió. Aquesta opció és políticament complicada, perquè a la pràctica establiria una frontera invisible al mar d’Irlanda. I encara que aquesta alternativa evitaria pràcticament tots els problemes de la solució actual, molts diputats tories i unionistes nord-irlandesos no l’acceptarien mai. El trencaclosques continua sense encaixar.