El Parlament holandès reprova Rutte i li complica la reelecció com a primer ministre

SabadellMark Rutte ha superat aquest divendres a la matinada, no sense dificultats, un tràngol que podria haver acabat amb les seves aspiracions de revalidar el càrrec de primer ministre dels Països Baixos per quart mandat consecutiu. El líder neerlandès ha sigut reprovat pel Parlament (inclosos els seus tres socis de govern en la passada legislatura), però ha aconseguit superar la moció de censura presentada contra ell i, per tant, podrà continuar negociant la formació d'un nou executiu amb ell al capdavant.

En una sessió parlamentària que s'ha allargat 15 hores, Rutte ha hagut de fer front a una moció de reprovació i a una moció de censura, totes dues motivades pel fet d'haver mentit a la cambra sobre el desenvolupament de les negociacions per a la formació del nou govern. El primer ministre va negar que hagués plantejat atorgar algun càrrec a un diputat democristià crític amb l'anterior govern, però finalment va haver d'admetre que sí que se n'havia parlat. Això contravé l'estricte protocol d'aquest procés de negociació, segons el qual no es poden posar noms sobre la taula fins a l'últim moment.

Dues mocions

La moció de reprovació, que qüestionava el comportament de Rutte però no el seu futur com a líder de l'executiu, va rebre el suport unànime de tota l'oposició i també de la formació progressista D-66 i les democristianes CDA i CU, els tres socis amb qui el partit del primer ministre, el liberal VVD, formava l'actual coalició de govern i que són els més ben situats per tornar-hi a pactar. En canvi, aquestes tres forces es van oposar a la moció de censura que havia presentat l'ultradretà PVV (el partit liderat per l'islamòfob Geert Wilders), que sí que va rebre el vot favorable de tota l'oposició, des de l'extrema dreta fins a l'extrema esquerra. Rutte va superar aquesta votació per 78 vots a favor i 72 en contra. Si l'hagués perdut, hauria hagut de deixar el càrrec de primer ministre en funcions i s'hauria quedat sense opció de liderar el futur executiu, malgrat haver guanyat còmodament les eleccions del 17 de març.

De totes maneres, aquest episodi amenaça amb complicar-li igualment la reelecció. “La meva confiança en ell està molt danyada, i és culpa seva. Si jo fos al seu lloc, me n'aniria", ha dit, després de la votació, Sigrid Kaag, la líder del D-66, que va sortir reforçada dels comicis havent passat de 19 a 24 escons, i es va convertir així en segona força.

Rutte, per la seva banda, es va disculpar davant dels diputats i va assegurar que no havia mentit, sinó que va "recordar malament els fets". Malgrat haver sigut reprovat, el primer ministre va deixar clar que no plegarà, però va afegir: "He escoltat el missatge de la cambra i faré tot el possible per recuperar la seva confiança. La confiança és una cosa que t'has de guanyar cada dia".

Negociació polèmica

La polèmica va esclatar el 25 de març, quan una de les dues diputades que havien sigut escollides pel Parlament per fer de mediadores en el procés de formació del nou govern (tal com marca la legislació holandesa) va abandonar la cambra a correcuita després de saber que havia donat positiu per covid-19. Amb les presses, no es va adonar que els papers que duia a la mà deixaven a la vista algunes de les anotacions que hi havia fet, entre les quals una que feia referència a donar un càrrec "a algun altre lloc" a Pieter Omtzigt, un diputat de la CDA que, tot i que el seu partit donava suport a l'anterior govern, s'havia mostrat molt crític amb la gestió de Rutte. De fet, les seves pressions van ser claus per a la dimissió en bloc de l'executiu un cop es va destapar l'escàndol racista que va posar fi a l'anterior mandat.

Aquests apunts semblaven indicar que Rutte pretenia apartar Omtzigt del Parlament (o, fins i tot, destinar-lo a l'estranger) per allunyar una veu crítica, la qual cosa ha sigut qualificada pel diputat com "una ofensa als votants holandesos".