El Parlament grec ratifica per dos vots el pacte pel nom de Macedònia del Nord
L'acord obre la porta a l'accés de la república exiugoslava a l'OTAN i la UE
BarcelonaAmb una forta crispació a dins i a fora la cambra, el Parlament grec ha ratificat aquest divendres l'acord pel nom de l'antiga república iugoslava de Macedònia, que a partir d'ara es dirà Macedònia del Nord. La votació per aquest tema tan polèmic a Grècia –on els nacionalistes ho consideren una amenaça a la seva integritat territorial perquè la seva regió del nord té el mateix nom– s'ha allargat un dia perquè 230 dels 300 diputats grecs han intervingut en el debat. Finalment l'acord ha quedat aprovat per 153 vots favorables. El final de la disputa entre Atenes i Skopje obrirà la porta a la integració del país balcànic a l'OTAN (en un moment en què Rússia intenta guanyar influència a l'est europeu) i a més llarg termini a la UE, que fins ara Atenes bloquejava a causa de la disputa.
El conflicte va començar a principis dels noranta amb la descomposició de Iugoslàvia, quan era ministre d'Exteriors Andonis Samaràs, que després es va convertir en el cap del govern conservador responsable del segon rescat de Grècia sota mandat de la 'troica'. L'acord, que van signar al juliol el primer ministre macedoni Zoran Zaev amb el grec Alexis Tsipras, ha forçat el trencament de la coalició de govern a Grècia amb l'abandonament dels socis ultranacionalistes dels Grecs Independents, que van forçar el líder de Syriza a sotmetre's a una qüestió de confiança, que va superar.
Segons les enquestes, el 60% de grecs estan contra l'acord, un malestar que s'ha expressat també al carrer. La regió septentrional de Macedònia, bressol d'Alexandre el Gran, és considerada per molts grecs una causa nacional i veuen Skopje com una amenaça.
L'acord ha sigut ratificat amb els vots de Syriza, diputats rebels dels Grecs Independents, tres dels centristes de To Potami, i un de Dimar (actualment, un component de la coalició dels socialdemòcrates del Pasok). A més de trencar els partits petits del fragmentat Parlament grec, cal veure quina factura en paga Tsipras a les eleccions previstes a l'octubre, amb els conservadors de Nova Democràcia, contraris a l'acord, liderant les enquestes.
També s'haurà de veure què fan els conservadors, que s'han oposat frontalment al nou nom (tot i que sempre havien defensat un nom compost amb un adjectiu geogràfic, com finalment s'ha pactat) si arriben al poder a l'octubre. El seu líder, Kyriakos Mitsotakis, s'ha referit al pacte com "una derrota nacional" i ha dit que vetaria el procés d'adhesió de Macedònia del Nord a la UE. Alguns juristes afirmen, però, que amb l'acord ratificat al Parlament no hi ha marxa enrere.
La UE ha celebrat la decisió del Parlament grec. "Des del principi la Unió Europea ha donat suport a l'acord històric que van signar els primers ministres Tsipras i Zaev", diu un comunicat conjunt del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; l'alta representat de la UE, Federica Mogherini, i el comissari Johannes Hahn. Recalquen que ha calgut "coratge polític, lideratge i responsabilitat" per resoldre les complicades "disputes a la regió", però celebren que Atenes i Skopje amb aquest acord han escrit "una nova pàgina d'un futur comú a la Unió Europea". Per la seva banda, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha estat més expressiu a través d'un tuit: "Han tingut imaginació, han assumit el risc, han estat preparats per sacrificar els seus propis interessos per un bé major. Zoran, Alexis, ben fet! Missió impossible complerta".