El Parlament de Turquia aprova l'entrada de Suècia a l'OTAN

BarcelonaSuècia ja té un peu a l'OTAN, després que el Parlament de Turquia hagi aprovat, finalment, l'entrada del país nòrdic a l'aliança militar. Supera així un dels grans obstacles del procés, que va engegar fa més d'un any i mig. Després de la llum verda del Parlament, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, n'ha de signar la ratificació. Però a Suècia encara li falta l'altre peu per acabar d'entrar a l'OTAN, perquè continua pendent de l'aprovació d'Hongria.

L'AKP d'Erdogan i el seu aliat, l'ultranacionalista MHP, ja s'havien mostrat a favor de l'ingrés de Suècia a l'aliança militar durant un debat previ de la comissió d'exteriors, per la qual cosa ja es donava per fet que la cambra baixa turca avalaria la proposta, tenint en compte que aquestes dues formacions hi tenen majoria.

Estocolm va sol·licitar l'ingrés a l'OTAN el maig del 2022, juntament amb Finlàndia, després d'un ràpid canvi de posició política respecte a l'alineació militar al veure's amenaçats per Rússia després de la invasió a gran escala d'Ucraïna. Tot plegat semblava un procés fàcil, tenint en compte que els dos països són membres de la Unió Europea i ja cooperaven amb l'Aliança Atlàntica. Però el president turc, Recep Tayyip Erdogan, el va bloquejar, argumentant que els dos països donen refugi a persones considerades terroristes per Ankara. L'abril de l'any passat, Finlàndia va superar aquest obstacle i es va convertir en el membre número 31 de l'OTAN, però el seu veí nòrdic va quedar estancat.

Suècia va implantar una nova llei antiterrorista el maig de l'any passat i va augmentar les penes per a les persones que participin en organitzacions terroristes. D'aquesta manera intentava suavitzar la posició de Turquia, que acusa Estocolm d'acollir membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i altres grups kurds que també considera terroristes, com les Unitats de Protecció del Poble (YPG) sirianes i el moviment de Fethullah Gülen.

Tot i que Erdogan va acceptar aixecar el bloqueig de Suècia el juny passat, a l'última cimera de l'Aliança Atlàntica, el procés s'ha anat allargant. Entre les causes hi ha les manifestacions prokurdes i les cremes de l'Alcorà a Estocolm l'any passat, que van enfurismar Turquia i molts països del món àrab. Segons una investigació de la televisió pública finlandesa Yle, rere aquest retard hi hauria els tentacles de Vladímir Putin i els seus serveis secrets, que van idear un pla per sabotejar l'accés dels dos països a l'Aliança Atlàntica, segons va confirmar la intel·ligència de Finlàndia.

Turquia i Hongria són els membres de l'OTAN menys bel·ligerants amb Rússia i s'han posicionat sovint en contra de les sancions europees i nord-americanes contra Moscou com a càstig per la invasió d'Ucraïna.

A més, Erdogan ha utilitzat el procés suec per pressionar els Estats Units. Turquia negocia la compra d'avions de combat F-16, una transacció prevista des de fa anys però bloquejada pel Congrés nord-americà. "Els avenços positius que esperem tant dels Estats Units en l'afer dels F-16 com del Canadà respecte a les seves promeses [d'aixecar l'embargament d'armes] podrien ajudar que el nostre Parlament tingui una opinió favorable a Suècia... Tot hi està relacionat", va dir el president turc a mitjans de desembre. De moment, no s'ha fet públic cap avenç en aquesta qüestió.

Pendents d'Hongria

Tot i que Turquia semblava el principal obstacle per a Suècia, encara li falta l'aprovació d'Hongria, que retreu les crítiques d'Estocolm, en la línia de Brussel·les, a l'estat de dret i la situació de la democràcia al país centreeuropeu.

Aquest dimarts, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha dit a les xarxes socials que havia enviat una invitació al seu homòleg suec, Ulf Kristersson, perquè visiti Budapest per "negociar" l'accés de Suècia a l'OTAN. Orbán havia assegurat que el seu país no seria l'últim a aprovar la sol·licitud sueca, però ho acabarà sent, llevat que Erdogan endarrereixi molt la ratificació. "No veig cap raó per negociar en aquesta situació. Però podem continuar mantenint el diàleg i discutir aspectes", ha dit el ministre d'Exteriors suec, Tobias Billström.