El partit de Mandela podria perdre la majoria per primer cop des de la fi de l'apartheid

JohannesburgSud-àfrica es troba en un punt d'inflexió inèdit des de la fi de l'apartheid. El partit de Nelson Mandela, el Congrés Nacional Africà (CNA), podria perdre la majoria parlamentària i obtenir els pitjors resultats de la seva història a les eleccions generals d'aquest dimecres. Segons la majoria de sondejos, el CNA obtindria al voltant del 40% dels vots, tot i haver guanyat tots els comicis des de les primeres eleccions multiracials a Sud-àfrica, l'any 1994, per més del 50% dels vots. L'última enquesta del think tank sud-africà Social Research Foundation (SRF) atorga a la formació un 42% de les paperetes.

"Nosaltres ho veiem com l'inici d'una transició política a llarg termini. El nostre sistema polític no està dissenyat per ser dominat per un sol partit", explica a l'ARA Gabriel Makin, investigador associat del SRF, que dona per fet que el president Cyril Ramaphosa, del CNA, guanyarà les eleccions però també que "cap partit tindrà una majoria clara". Entre els escenaris més probables, segons Makin, hi ha el d'un govern del CNA que en tingui prou amb el suport de partits minoritaris, però també que el partit necessiti l'ajuda de formacions grans de l'oposició, com l'Aliança Democràtica, hereva dels partits blancs antiapartheid, o els comunistes dels Lliutadors per la Llibertat Econòmica (EFF), escindits de l'ANC el 2013.

Entre les claus que expliquen el previsible descens del CNA destaquen la desigualtat, l'atur, l'elevada criminalitat (Sud-àfrica té una de les taxes més altes del món), la corrupció política o la crisi elèctrica, que implica continus talls d'electricitat per a la població. "Ramaphosa volia ser el gran reformador que solucionés tot això, però no ho ha aconseguit", explica Makin, que indica que, "mentre que amb Mandela la gent veia com la seva vida millorava substancialment", amb els últims governs del CNA la sensació és que "les coses estan igual o pitjor que abans". "I la memòria del passat cada cop és menys important per als sud-africans a l'hora de votar", afegeix.

A escala política, el descens del CNA també s'explica pel lleuger augment de l'Aliança Democràtica i dels seus aliats, que han signat un preacord per fer front al govern de Ramaphosa; però també per la irrupció del partit MK. Aquesta formació està liderada per l'expresident sud-africà i antic líder del CNA Jacob Zuma, que renega del seu anterior partit. Zuma està condemnat per corrupció i no podrà presentar-se a les eleccions, però la seva formació robarà molts vots a Ramaphosa. "La majoria dels vots que anaven al CNA ara van al MK", confirma Makin. Els sondejos del SRF situen l'MK com a tercera força, amb un 12,9% dels vots, fins i tot si Zuma no és el candidat.

El govern es conjura al passat

"Hi ha molta especulació amb les eleccions. No en feu cas. No us creieu les enquestes", diu, en conversa amb l'ARA, la ministra de Turisme de Sud-àfrica, Patricia de Lille. Líder de la formació de centreesquerra Good, que té dos diputats, De Lille va entrar a formar part del govern després de les últimes eleccions, l'any 2019, tot i que va mantenir-se a l'oposició. Ara podria tornar a tenir un paper clau per al CNA si aconsegueix almenys un 48% dels vots i li calen partits petits per governar. El seu missatge és clar, i calca alguns dels arguments de Ramaphosa: fer valdre el llegat de Mandela i del CNA. "Estem molt orgullosos del que hem aconseguit en 30 anys de democràcia", diu De Lille.

“Som un poble divers, però una nació unida. Estem units en el nostre compromís amb la nostra democràcia. Treballem junts per construir un país millor”, va dir diumenge el president Ramaphosa, en un inèdit missatge televisat. "El poble de Sud-àfrica decidirà si el nostre país continua avançant amb el CNA cap a un futur millor i més brillant o si retrocedeix cap a un passat terrible", va afegir el dirigent, que, a més de fer valer el llegat de Mandela i el seu partit, també va reivindicar la lluita del seu govern contra la corrupció i la recuperació de l'economia després de la pandèmia de la covid.

Els comicis d'aquest dimecres trauran l'entrellat de tot plegat. Més de 27 milions de persones estan registrades per triar els 400 membres de l'Assemblea Nacional, la cambra baixa de Sud-àfrica, d'on sortirà el pròxim president del país. Els resultats podrien demorar-se una setmana, segons marca la llei, tot i que la Comissió Electoral vol anunciar-los el 2 de juny. "A partir d'aquí, molt probablement tocarà pactar", conclou Makin.