El laborisme "ha merescut" les quatre últimes derrotes electorals

LondresEsmena a la totalitat dels anys de Jeremy Corbyn (2015-2020) com a líder del Partit Laborista britànic per part del nou cap, elegit l'abril passat, sir Keir Starmer.

En el seu primer discurs en un congrés com a número 1 de la formació –adreçant-se a la militància virtualment, a causa de la pandèmia de covid-19–, Starmer ha reconegut aquest dimarts que el labour "ha merescut" les quatre derrotes electorals entre el 2010 i el 2019: les dues primeres vegades davant de David Cameron (2010 i 2015), posteriorment amb Theresa May (2017) tot i el seu retrocés electoral i, finalment, amb el cop de gràcia propiciat per Boris Johnson, el desembre de l'any passat, en què va obtenir una majoria aclaparadora de 80 escons.

La crítica de Starmer al seu predecessor ha sigut demolidora, tot i que en cap cas l'ha esmentat: "Quan en una democràcia perds unes eleccions, t'ho mereixes. No has de mirar cap a l'electorat ni els has de demanar 'què us pensàveu?' T'has de mirar a tu mateix i preguntar-te què has fet. El Partit Laborista ha perdut quatre eleccions generals seguides i hem concedit als conservadors una dècada de poder". Una dècada que s'allargarà, en principi, quatre anys més, fins a la convocatòria dels comicis vinents, el 2024.

Starmer, que assegura que finalment ha fet sortir el laborisme de "l'ombra", no només ha dut a terme un examen de consciència del passat més immediat, sinó que també ha volgut deixar molt clar que el seu lideratge és renovat i que el partit ha agafat una altra direcció. Inversió pública, millors serveis socials, un país més verd i sostenible per encapçalar la lluita contra el canvi climàtic, i millors oportunitats per a tothom han sigut alguns dels aspectes esmentats. "Però tot això només serà un somni llevat que tornem a guanyar-nos la confiança de la gent. I tenim un llarg camí davant nostre. No tornarem a guanyar-nos tots els que hem perdut amb un únic discurs i una oferta política intel·ligent. La confiança necessita temps. I comença per ser una oposició creïble", ha dit.

El nou lideratge, en relació amb els cinc anys anteriors, no ha estalviat tampoc elogis a Tony Blair, el líder del Nou Laborisme, demonitzat pel corbynisme però "un dels tres [primers ministres laboristes] guanyadors després de la postguerra". "En els 75 anys transcorreguts des de la històrica victòria del 1945 –ha continuat, tornant al tòpic tan estimat dels conservadors de la Segona Guerra Mundial– només hi ha hagut tres guanyadors laboristes. Jo vull ser el quart", ha dit. "Blair volia estendre la nova era de les oportunitats per a tothom", donant a entendre que amb Starmer a Downing Street el mateix somni de mitjans dels anys noranta tornaria a ser possible.

Embolicar-se amb la bandera

La Unión Jack, la bandera britànica, ha servit igualment per emfasitzar el missatge patriòtic d'enaltiment al valor de la unió, inimaginable durant l’era Corbyn, i amb què Starmer també ha volgut combatre els nacionalistes escocesos "que esquincen el país", en part, gràcies als conservadors, que el "destrueixen per la seva negligència". En aquest sentit, la primera gran prova de foc de les possibilitats d'un retorn del laborisme al poder tindrà lloc l'any vinent, quan se celebrin les eleccions al Parlament de Holyrood. Actualment el partit només té un representant a Westminster dels 59 districtes escocesos, i per prendre el relleu a Downing Street les expectatives electorals a Escòcia haurien de ser molt millors que les actuals.

El Brexit i la gestió del covid-19 han sigut les dues àrees en què Starmer ha atacat més durament Johnson, que "no està a l'altura de la feina". En el primer cas, pel reiterat trencament de les promeses fetes pel premier: "Boris Johnson ha assegurat repetidament que obtindria un acord amb la Unió Europea, així que el que ha de fer és aconseguir-ne un. Si falla no tindrà ningú a qui culpar sinó a si mateix, i haurà de ser el responsable d'aquest fracàs".

Pel que fa a la gestió de la crisi sanitària, Starmer ha recordat els continus canvis de rumb del govern, la falta de previsió en la resposta inicial, la falta de protecció de les residències de gent gran i la improvisació a l'hora de dissenyar un sistema de detecció i rastreig que ha dut el nord d'Anglaterra gairebé al col·lapse. "Em fa ràbia que just quan aquest país necessita un lideratge fort, l'única cosa que hagi obtingut hagi sigut una incompetència constant. Ningú culpa el govern de l'existència del virus", però la falta d'inversió en el Sistema Nacional de Salut (NHS) ja és "una altra cos: la crisi [sanitària] ha revelat un personatge [Boris Johnson] que simplement no és seriós, no està a l'altura de la feina".

Però falta molt per a les eleccions generals. Aquest dimarts, en tot cas, Starmer ha establert les bases d'una reconstrucció necessària del Partit Laborista, tot i que el grup de suport a Corbyn, Momentum, ja ha emès un comunicat lamentant-ne tant el to com el contingut. En tot cas, com en sortirà el país de la pandèmia, què passarà amb les relacions amb la Unió Europea al final del període de transició –el 31 de desembre vinent– i quines conseqüències tindrà la previsible crisi territorial amb Escòcia després de les eleccions del maig de l'any vinent acabaran definint tant la sort del govern com el futur de l'oposició els anys vinents.