Pastilles de iode i màscares antigàs als pobles que rodegen la central de Zaporíjia

Fa setmanes que la intel·ligència ucraïnesa apunta que el Kremlin té pensat fer esclatar la central de Zaporíjia, simulant un atac de les tropes de Kíiv

Formació sobre incidents nuclears a Zaporizhzhia
Núria Garrido
15/07/2023
4 min

Níkopol (Ucraïna)Ningú diria, observant la Nina, la Valentina i la Lubov, que som en una de les zones d'Ucraïna on la caiguda de projectils russos és més freqüent. O que, en aquesta mateixa regió, hi ha la planta nuclear més gran d'Europa, ara sota control rus i amenaçada constantment per l'impacte, potencialment devastador, dels projectils. Fa setmanes que la intel·ligència ucraïnesa apunta que el Kremlin té pensat fer esclatar la central de Zaporíjia, simulant un atac de les tropes de Kíiv.

"D'aquí dues setmanes faré 82 anys. Les alarmes i els bombardejos ja formen part del nostre dia a dia. Ja hi estem acostumades i ni ens sorprenen", diu la Nina, que es protegeix del sol amb una gorra i porta una crossa. Ella, juntament amb la Valentina i la Lubov –totes tres jubilades–, passen l'estona assegudes en un banc de l'avinguda principal de Zaporíjia. Conversen i transmeten serenitat, malgrat que experts de tot el món fa mesos que alerten del risc d'un altre desastre nuclear al seu país. "Si moro, moriré orgullosa sent ucraïnesa", afegeix la Nina, que explica que els seus pares van néixer a Rússia, però ella ja no. La Valentina també vol parlar. Quan sap que la seu de l'ARA és a Barcelona explica amb il·lusió que part de la seva família viu a les Illes Balears. "Parlen català, també". Agafa un to més seriós quan parla de la guerra: "Ens dol, ens fa mal. Però el nostre exèrcit cada dia ens cuida". No fa gaire cas de la histèria que hi ha al voltant de la central de Zaporíjia: "Volen espantar-nos tota l'estona. Ara es veu que fins i tot el president xinès ha dit a Putin que no és una bona idea".

Tranquil·litat, malgrat tot, és el que també transmeten dues noies ucraïneses assegudes en un altre banc prop del de les tres jubilades. “Ja no tenim por i no tinc pensat marxar de la ciutat. On he d'anar? Aquí tinc la feina en un supermercat i la meva família”, explica la Irina, de 33 anys, mentre de fons sonen un cop més les alarmes antiaèries. Ningú s'imuta. Al costat seu hi ha la seva amiga Nataixa, que precisament fa un mes va decidir tornar de Polònia, on havia fugit al principi de la guerra. “Evidentment, si Putin vola la central nuclear n'haurem de marxar”. Mentrestant, no cal avançar esdeveniments. Les guerres ho alteren tot i obliguen a aprendre a viure –o a sobreviure– dia a dia, sense fer gaires plans de futur.

Això sí, aquestes dues noies han comprat pastilles de iode i màscares antigàs per si de cas. És, de fet, el que està fent una gran part de la població de Zaporíjia, tal com ens expliquen en una farmàcia de la ciutat. “La gent no se n'està anant, però sí que és conscient que ha de prendre mesures. Mai se sap què pot passar". Diu que avui ja han vingut unes deu persones a comprar pastilles, que costen uns cinc euros. Fa unes setmanes, el ministeri de Salut ucraïnès va difondre uns consells a seguir per si les tropes russes ataquen la central nuclear. També en aquesta mateixa regió s'han fet simulacres d'evacuacions i de protocols contra la radiació.

El malson de reviure Txernòbil

A Ucraïna, per desgràcia, ja saben què és patir un desastre nuclear: Txernòbil, ara fa trenta-set anys, va suposar l'accident nuclear més greu de la història. Dimitri Orlov és l'alcalde d'Energodar, on és situada la planta nuclear i on va treballar deu anys com a enginyer. Explica a l'ARA que el record de Txernòbil pot ajudar, d'alguna manera, a gestionar un escenari semblant. Hi parlem a la ciutat de Zaporijia, on es va refugiar després que les tropes russes ocupessin Energodar. No explica gaires detalls de com va fugir: només que els russos li van intervenir el telèfon i li van demanar que col·laborés amb ells.

Li pregunto quina és la possibilitat real que els russos facin esclatar la central nuclear. La resposta és contundent:

"Ja hem vist que no tenen cap mena d'humanitat. És un estat terrorista. Mira, per exemple, què van fer amb la presa de Nova Kakhovka. Va ser un ecocidi, més de vuitanta pobles desapareguts, cases destrossades, vides humanes truncades, més totes les pèrdues econòmiques. Qualsevol cosa pot passar i ens prenem seriosament tot el que la nostra intel·ligència ens fa arribar".

La informació que arriba sobre la planta nuclear és almenys confusa. Si bé les últimes setmanes Zelenski va advertir de la presència de nous artefactes explosius al sostre d'alguns reactors, de moment els experts de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica, que solen fer-hi visites, encara no han pogut confirmar-ho. Sembla que les tropes russes, que els controlen, no els han donat permís per accedir-hi. Però Orlov recorda que el perímetre de la planta està minat des del minut u de l'ocupació russa.

Orlov també vol parar atenció a la situació que pateixen els qui hi queden, tant treballadors de la planta com veïns. “Abans de la invasió, en aquesta planta hi treballaven unes 15.000 persones i ara n'hi poden quedar com a màxim 3.000. I els estan fent la vida impossible, amb tortures i coaccions per negar-se a treballar o per no voler acceptar el passaport rus”, lamenta. Però no els mataran, diu, perquè les tropes russes els necessiten perquè són els únics que saben com fer funcionar la planta.

Níkopol, una altra ciutat fantasma de la regió

Les carreteres que porten a Níkopol estan gairebé buides. Només s'hi dirigeixen algunes ambulàncies. Aquesta localitat, no gaire lluny de Zaporíjia, és encara més a prop d'Energodar, on hi ha la central. De fet, hi ha un punt des d'on fins i tot es pot veure la central. L'estampa impressiona.

Ràpidament comprovem que, a la ciutat, hi queden pocs veïns. Només ens trobem, de fet, un home a l'entrada que diu que encara hi viu. Bé, seria més concret dir que, simplement, hi sobreviu. “Encara som aquí. Sense aigua i amb atacs constants de míssils”, explica.

Com a mínim, si serveix de consol, el veïnat d'aquesta zona no conviu amb les tropes russes, com sí que ho han de fer els seus veïns d'Energodar. I això, per a l'alcalde Orlov, és clau en cas d'un desastre nuclear: “Nosaltres podem evacuar tota la nostra població, però dubto molt que Rússia evacuï els veïns que queden a les zones ocupades i que seran els primers a sofrir-ne les conseqüències”. Precisament, un reportatge publicat recentment al diari ucraïnès Kyiv Independent exposava el testimoni de persones que viuen a la part de la regió de Zaporíjia sota ocupació russa. Un dels entrevistats sentenciava: "Si la central esclata, tenim molt clar que ningú vindrà a evacuar-nos”.

stats