La pau, una fantasia al front d’Ucraïna
Segons una enquesta, el 45% dels ucraïnesos creuen que Donald Trump pot assolir l’acord amb Rússia

KíivAbans d’arribar a la Casa Blanca, Donald Trump va prometre posar fi a la guerra “en 24 hores”. L’enviat especial per a Ucraïna i Rússia, Keith Kellogg, va dir després que confiava que la guerra pugui acabar-se dins dels primers cent dies després de la inauguració del nou president. Lluny dels despatxos, els soldats del front es fan il·lusions imaginant-se com podria arribar la pau.
El que segueix és el resum de la seva fantasia. Aquell matí, Vladímir Putin es va llevar d’hora a la seva habitació del Kremlin. L’ambient estava carregat d’una sensació de melancolia que ni tan sols el seu expresso habitual, preparat amb 16 grans brasilers, va aconseguir dissipar. Els primers rajos de sol que il·luminaven Moscou semblaven portar una revelació: la causa de la seva inquietud era la guerra a Ucraïna, un conflicte cruel i sagnant que ja s’allargava des de feia tres anys.
Amb un gest solemne, Putin va revisar les estadístiques de baixes i ferits, un document preparat pel seu assistent. Una llàgrima li va relliscar per la galta abans que, finalment, prengués la decisió que canviaria la història: signar el decret que ordenava la devolució dels territoris ocupats i el pagament de reparacions a les víctimes del conflicte. Tot seguit, va trucar a Donald Trump. “Donald, retiro les tropes. A partir d’avui, hi haurà pau a Ucraïna”, li va dir amb veu greu. La maquinària propagandística russa no va trigar a reaccionar. A la televisió, presentadors com Olga Skabeeva i Dmitry Kiselyov demanaven disculpes al poble ucraïnès, un acte sense precedents.
Però de moment tot això són imaginacions. Els soldats ucraïnesos creuen que només un canvi dràstic a Moscou podria posar fi a la guerra en menys de 24 hores. Un d’ells és el Vikingo (nom fictici), un jove de 26 anys que es va unir a l’exèrcit el 2018. La seva història, carregada de dramatisme, es remunta als primers dies de la invasió.
Capturat per l’exèrcit rus
El 9 de març del 2022, a la regió de Txerníhiv, ell i un company duien a terme tasques de reconeixement prop del poble de Lukashivka per ajustar el foc de l’artilleria ucraïnesa. Descoberts per les tropes russes, el Vikingo va enterrar els seus documents i va amagar-se el telèfon a la butxaca, preparant-se per al pitjor. Va pensar en llevar-se la vida, però va desistir. Una decisió que, al capdavall, li va permetre protagonitzar un episodi que frega el miracle.
Capturat pels russos, va ser brutalment torturat: la seva esquena va suportar els cops d’una barra de ferro mentre li exigien informació. Quan els soldats enemics van decidir portar-lo a un camp obert per executar-lo, un gir inesperat li va canviar el destí. El vehicle blindat que el transportava juntament amb el seu company va topar amb dues mines.
Enmig del caos, els militars russos van quedar atrapats i van suplicar ajuda, cridant “germans” als mateixos presoners que havien torturat. Sense dubtar-ho, el Vikingo i el seu company van tancar el vehicle, deixant-los a dins, i van emprendre una fugida èpica, descalços i ferits, fins a tornar a les seves línies.
Per al Vikingo, el final de la guerra no serà tan senzill. “Podem imaginar que, de sobte, l’ancià del Kremlin entra en remissió de la seva esquizofrènia”, comenta amb sarcasme. Però, afegeix, la realitat d’una guerra moderna sense “ulleres roses” és molt més complexa, especialment contra un enemic com Rússia.
L’Andriy, un exartiller de 46 anys que ara dirigeix un canal militar a la regió de Donetsk, comparteix una visió similar. “Rússia ha de ser envoltada amb una sèrie de conflictes locals. Primer, alliberem Transnístria. Després, reemplacem Lukaixenko a Bielorússia per Sviatlana Tsikhanóvskaia. I posteriorment, Finlàndia podria recuperar les illes Kurils. I, finalment, alliberem Kaliningrad amb l’ajuda dels nostres aliats”, bromeja. L’Andriy, però, admet que les guerres no acaben d’un dia per l’altre. Fins i tot si s’aconseguís una congelació del conflicte, la desmobilització seria lenta i escalonada.
De moment, Trump s’ha limitat a un to una mica més agressiu i, en un missatge a la seva xarxa Truth Social, ha amenaçat aquesta setmana Putin amb “alts nivells d’impostos, aranzels i sancions a qualsevol cosa” que Rússia els vengui si no fa “una oferta” per a un acord de pau. Rússia ja és una de les economies més sancionades del món per Occident. La pau, però, ha de ser “justa i amb garanties de seguretat”, va recordar el president Volodímir Zelenski, des del Fòrum Econòmic de Davos. a Suïssa, davant els líders que li han donat suport.
Esperança en el govern de Trump
D’altra banda, els mateixos ucraïnesos semblaven dipositar certa esperança en la victòria de Trump per posar fi a la guerra. Segons una enquesta realitzada per l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv el desembre, el 45% dels ucraïnesos creien que el seu triomf podria “acostar una mica” o “significativament” el final del conflicte. En canvi, només el 14% opinaven que la seva victòria allunyaria la possibilitat d’un alto el foc.