Què pensen, realment, els xinesos del seu govern?
A principis d’any vaig viatjar a Taiwan, i una de les coses que més em va sorprendre va ser com de disposada estava la gent a parlar de política. L’experiència contrastava amb els anys que havia passat vivint a la Xina. La situació no és de blanc o negre: els xinesos parlen de política, i també amb estrangers com jo. Però sovint ho fan quan ja t’han agafat confiança. Això fa que aquest silenci generalitzat sigui interpretat més a través dels prejudicis ideològics o de l’anècdota que no pas basant-se en una representativitat real. Les dues imatges més habituals són, o la d’un poble de demòcrates aixafat per un govern totalitari, o la d’una societat sense queixes harmoniosament en sintonia amb el govern.
Per sort, tenim enquestes d’opinió pública independents que ens ajuden a fer un retrat més realista de la societat xinesa. El primer que ens diuen és que la majoria dels xinesos estan satisfets amb el seu govern. Segons l’Edelman Barometer Trust, el govern xinès té un índex de confiança del 91%. En comparació, els EUA tenen un 39% i Espanya un 34%.
Un estudi de Harvard dona dades més detallades: la satisfacció dels ciutadans xinesos amb el govern ha anat augmentant any rere any, incloent-hi l’etapa Xi Jinping i la pandèmia.
El 2016 el govern central de Pequín arribava a nivells de satisfacció del 93,1%. Curiosament, l’increment de satisfacció més gran s’ha produït a escala local: ha passat de 43,6% el 2003 a 70,2% el 2016. Els governs locals xinesos tradicionalment eren vistos com a corruptes i ineficients, però ara, en canvi, un 65,3% considera que el seu govern local és íntegre i un 75,3% que és capaç de solucionar els problemes reals dels ciutadans. La gran revolució en governança de la Xina ha estat la professionalització de la burocràcia local.
Uns més que d'altres
Existeix una satisfacció generalitzada amb el govern xinès. Però hi ha grups més satisfets que d’altres. Els grups que han reportat més satisfacció en els últims anys han estat els més desafavorits, de zones rurals i més pobres de la Xina. Això debilita la teoria que a la Xina pugui esclatar una “revolució dels oprimits”. En canvi, els joves urbans tenen posicions més liberals. Una part important té com a preferència una democràcia liberal a l’estil occidental. A la pràctica, però, per a molts d’aquests joves liberals pesen més els resultats materials i el bon govern de l’actual lideratge xinès que una transició política incerta on els costos podrien ser molt alts.
Què vol dir tot això per al futur de la Xina? Ara mateix el règim sustenta la seva àmplia legitimitat en els resultats, no en una ideologia (liberalisme, comunisme) o sistema institucional (democràcia liberal, tradicionalisme confucià). Alhora, hi ha una pluralitat de valors en la ciutadania xinesa: liberals vs. autoritaris; estatalistes vs. promercat; graus de nacionalisme i tradicionalisme... La ciutadania xinesa en general prioritza els resultats i la bona gestió. Si decaiguessin, l’heterogeneïtat ideològica podria agafar més pes, i augmentaria la polarització interna i la inestabilitat del règim. El futur del Partit Comunista depèn, doncs, de la seva habilitat de continuar oferint resultats.
