Perdasdefogu, el poble del món amb més centenaris
La localitat de l'illa de Sardenya té la concentració més gran de centenaris en proporció a la població del planeta
RomaEl secret per arribar als 100 anys no existeix, però la recepta per viure més i millor, segons els experts, es podria resumir en menjar sa, beure molta aigua, fer exercici i residir, si és possible, en un lloc petit i aïllat del trànsit i la contaminació, al mig de la naturalesa. Encara millor si és en una illa. I això últim és el que sembla unir les cinc zones del món conegudes com a zones blaves, territoris on l'esperança de vida és superior a la mitjana: Ogliastra a Sardenya, Okinawa al Japó, Nicoya a Costa Rica, l'illa d'Ikara a Grècia i Loma Linda a Califòrnia. No obstant això, d'entre totes elles, l'illa italiana és l'única on hi ha un petit poble que pot presumir de tenir la concentració més gran de centenaris en proporció a la població del planeta.
"Perdasdefogu té el rècord mundial de la longevitat familiar", diu un cartell gravat sobre una pedra a l'entrada d'aquest municipi de 1.778 habitants perdut entre les muntanyes de la província sarda de Nuoro, a cent quilòmetres al nord de Càller. Un rècord mundial conquerit per primera vegada gràcies a Consola Melis i els seus vuit germans i germanes.
Però aquest any, a Pedres de foc, que és la traducció del nom original en sard, celebren un nou rècord que els ha fet entrar al Llibre Guinness gràcies als seus vuit veïns centenaris, quatre homes i quatre dones. Una doble anomalia a Itàlia, on hi ha 30 centenaris cada 100.000 habitants, la majoria dones. Un nou títol els ha enfrontat amb el poble veí Seulo, situat al centre de l'illa, que també el reclama però que no va ser pres en consideració per l'organització al comptar amb menys de mil habitants.
Per a l'escriptor sard Giacomo Mameli, sí que hi ha un secret per a la longevitat excepcional dels veïns d'aquest racó de la Mediterrània, que “té l'aire net i l'aigua dolça”: “També cal tenir en compte la dieta dels nostres avis, que és simple: mengen poc, les verdures procedeixen només de l'hort i són grans caminadors, capaços de recórrer fins a deu quilòmetres a peu per recollir una mica de llenya”.
Mameli, que des de fa una dècada organitza un conegut festival literari a la zona, considera que un punt clau perquè tants veïns hagin superat amb escreix la barrera dels 100 anys mantenint una salut envejable és l'entorn i estar a prop de la família. “Gairebé tots viuen a les cases on van néixer, hi ha solidaritat, cap no està sol. I si tenen diversos fills, passen una setmana a casa d'un i una altra a casa l'altre”.
El rècord de Perdasdefogu és degut a Antonio Brundu, de 104 anys; als 102 de la seva germana Maria; als seus veïns Bonino Lai, de 103 anys, Vittorio Spanu, de 102, i Giovannina Mameli, de 101; a l'exprofessora Federica Melis, que al juny va bufar 101 espelmes, i a l'agricultor Vittorio Lai i Concetta Melis, de 101 anys. Excepte Vittorio Spanu, que viu a la residència per a gent gran del poble, els altres set centenaris encara viuen amb la família, molts d'ells a les mateixes cases que els van veure néixer fa més d'un segle.
Que els cognoms es repeteixin no és cap sorpresa. El 2012 Perdasdefogu va ser inscrit al llibre de rècords mundial per primera vegada gràcies a la família Melis, la més antiga del món, de la qual forma part Concetta. Una gran família que unida sumava llavors més de 800 anys entre els nou germans vius i reivindicava amb orgull la seva envejable longevitat a Els fills dels rècords, el documental dirigit el 2020 per un dels besnets, el cineasta Matteo Car.
La més anciana era Consola Melis, que va morir el 2015 amb 108 anys i va deixar 14 fills i nets. Després va morir la seva germana Claudia als 103 anys, i més tard la Maria, que va morir pocs dies després de bufar les 100 espelmes, i l'Antonio, que se'n va anar als 99 anys.
"Després d'anys en què ens deien que érem el poble de la contaminació per la presència del polígon del Salto di Quirra, els estudis demostren que aquí es viu bé i amb salut", defensa amb orgull l'alcalde de Perdasdefogu, Mariano Carta, en al·lusió al polígon experimental que s'alça a les portes del municipi on s'entrenaven les forces armades italianes des del 1956. Aquest reconeixement “ens enorgulleix i ens omple d'energia per a futurs projectes per a la nostra terra”, assegura l'alcalde, que no perd l'esperança que el nou rècord atregui fins a la seva terra turistes i científics interessats en trobar el secret de l'eternitat.