La periodista filipina Maria Ressa i el periodista rus Dmitri Muratov, premis Nobel de la pau 2021

BarcelonaUn Nobel de la pau a la llibertat d'expressió i de premsa. Els periodistes Maria Ressa i Dmitri Muratov, que informen de manera crítica sobre els abusos de poder del president Rodrigo Duterte a les Filipines i de Vladímir Putin a Rússia, respectivament, han estat guardonats aquest divendres amb el premi Nobel de la pau d'aquest 2021. Una distinció que assumeixen, a més, en nom de "tots els periodistes que s'alcen en defensa d'aquest ideal en un moment en què la democràcia i la llibertat de premsa s'enfronten a unes condicions cada cop més adverses", segons ha destacat la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen.

L'anunci ha estat molt ben rebut, sobretot perquè arriba en un moment en què la desinformació i les fake news enfosqueixen les xarxes socials i en què proliferen els atacs a la premsa, fins al punt que els assassinats de periodistes en països sense conflicte bèl·lic creixen any rere any, especialment a Mèxic però també en altres llocs, com les Filipines. En aquest cas, el comitè del Nobel utilitza el premi, alhora, per posar el focus en els abusos i les violacions de drets humans per part del govern de Rodrigo Duterte, acusat fins i tot davant del Tribunal Penal Internacional per haver convertit la seva campanya contra les drogues en un veritable bany de sang, amb milers d'execucions extrajudicials.

És la denúncia, alta i clara, que hi ha darrere del guardó a la periodista Maria Ressa, fundadora del digital Rappler a les Filipines, i perseguida policialment i judicialment al seu país per haver-se atrevit a informar de manera crítica sobre la corrupció i els abusos del govern de Duterte. La mateixa Maria Ressa ha reaccionat a l'anunci durant una emissió en directe del seu mitjà, Rappler: "És un reconeixement de les dificultats, però també, amb sort, de com guanyarem la batalla per la veritat, la batalla pels fets", ha dit. "Vivim en un món on els fets són debatibles i on els màxims difusors de notícies donen prioritat a les mentides, que s'estenen més ràpid que els fets. Per això el periodisme s'ha convertit en activisme", ha afegit.

Duterte en el punt de mira

Ressa, de 56 anys, va ser condemnada l'any passat a sis anys de presó per un més que qüestionat delicte de difamació cibernètica, i tant ella com els periodistes del seu mitjà han hagut de rebre protecció davant les repetides amenaces de mort. La lluita informativa de Ressa va saltar a la llum pública internacional ja l'any 2018 quan la revista Time la va considerar personatge de l'any, un fet que ella mateixa ha reconegut que l'ha ajudat a protegir-se. "Al principi vaig pensar «Ara serà molt pitjor», però després amb el temps he vist que ha funcionat una mica com un escut protector", deia ella mateixa en una entrevista a la BBC aquest any, quan ja va rebre també el Premi a la Llibertat d'Informació de la Unesco.

Reconeixements internacionals com aquest, sobretot amb el nivell d'un Nobel, també tenen aquest doble efecte que ella mateixa destaca. "Els millors Nobels són els que van a persones desconegudes: els poden salvar la vida o posar llum a les seves causes", opina també el director de Fundipau, Jordi Armadans.

Els comentaris de la cap del comitè del Nobel durant l'anunci del guardó han posat, sense dubte, més llum a la causa de Ressa, al fer una condemna explícita de "la controvertida i mortífera campanya antidrogues del règim Duterte". "El nombre de morts és tan alt que sembla una guerra entre el govern i la seva pròpia població", ha dit Reiss-Andersen, que també ha destacat els esforços del mitjà fundat per Ressa per destapar "l'ús de les xarxes socials per estendre fake news i per manipular el discurs públic".

Atrevir-se amb Putin

En el cas del periodista rus Dmitri Muratov, el Nobel també és una denúncia de la falta de llibertats en la Rússia de Vladímir Putin a través d'un candidat menys polititzat que l'opositor empresonat Alexei Navalni, que també estava a les quinieles d'aquest any. Muratov és des de fa 24 anys el cap de redacció del Nóvaia Gazeta, el diari que ell mateix va fundar el 1993 i que la cap del comitè del Nobel ha definit com el "diari més independent" a Rússia. Muratov també arrisca la vida amb la seva cobertura crítica del govern de Putin. Tal com ha recordat Reiss-Andersen, un total de sis periodistes del Nóvaia Gazeta han estat assassinats, entre ells la periodista Anna Politkóvskaia, un crim del qual aquest mateix dijous 7 d'octubre es van complir 15 anys justos. "Malgrat les amenaces, Muratov ha rebutjat abandonar la política del seu diari", que "ha publicat articles crítics en temes de corrupció, violència policial, detencions il·legals, l'ús de fàbriques de trols a internet i l'ús de forces militars russes dins i fora del país", destacava Reiss-Andersen.

El Nobel de la pau per a Muratov "envia un missatge a la població russa que un altre país és possible, malgrat la repressió i la falta de llibertats", afirma el director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Kristian Herbolzheimer, que també ha celebrat la decisió del comitè noruec de premiar "el periodisme independent i crític amb el poder". "És un reconeixement a la feina imprescindible que fan molts periodistes en contextos molt adversos, en un moment en què la reducció de la llibertat d'expressió a molts països és òbvia", assenyala també Herbolzheimer.

El mateix comitè del Nobel ha deixat clara la relació entre les llibertats de premsa i expressió que defensa el premi d'aquest 2021 i la pau mundial. En paraules de la cap del comitè: "Un periodisme lliure, independent i basat en fets és una protecció contra els abusos de poder, les mentides i la propaganda. El comitè està convençut que la llibertat d'expressió i d'informació són prerequisits per a una societat democràtica, que és la millor defensa que hi pot haver contra la guerra i el conflicte".