BarcelonaEl pesquer de Santa Pola 'Nuestra Madre Loreto', que treballa davant la costa de Líbia pescant marisc per la campanya de Nadal, porta cinc dies abandonat a la deriva amb 12 nàufrags dels quals cap govern es vol fer càrrec. Els 12 migrants van trobar la nau dijous a la nit mentre anaven a bord d'una pastera fugint d'una patrullera dels guardacostes libis. Tant Malta com Itàlia els han negat un port per desembarcar i les autoritats espanyoles es limiten a dir que estan buscant una solució. L'única ajuda que ha rebut el pesquer és l'assistència dels equips mèdics de l''Open Arms', el vaixell de rescat humanitari de l'ONG badalonina, que ahir es va haver retirar a la costa de Tunísia per protegir-se d'un temporal.
"Estem desesperats", explica a l'ARA a través del telèfon satèl·lit Pascual Durà, capità de l'embarcació del Baix Vinalopó, que espera al sud de l'illa italiana de Pantelària, entre la costa tunisiana i l'illa de Sicília. "Estan molt nerviosos perquè no saben on els portaran. No volen tornar a Líbia de cap manera i si ens obliguen a portar-los-hi la situació se'ns pot escapar de les mans", alerta. L'embarcació no té espai per acollir els nàufrags, que, segons explica el capità, "estaven a coberta però, com que cada cop fa més mala mar, ara han entrat al vaixell i els tenim tirats pels passadissos, al menjador, als lavabos... a tot arreu on es poden ficar. Això és un pesquer, no està preparat per portar més gent que els 13 tripulants, i tot està ple d'aparells de pesca".
El que més els preocupa, però, són les properes hores, perquè s'acosta un fort temporal. L'estat de salut dels nàufrags –que són egipcis, sudanesos, somalis, nigerians i senegalesos, tots homes d'entre 16 i 39 anys– de moment és estable, més enllà dels marejos propis de la gent que no està acostumada al mar. "Fem tot el que podem. N'hi ha un que diu que va perdre la visió d'un ull pels cops de la policia i un altre que té ferides a les cames però que està millorant, afegeix Durà. Per als tripulants la situació també és complicada: "Estem molt tristos, sobretot des que l''Open Arms' va haver de marxar i no els vam poder transferir els nàufrags per problemes legals". Efectivament, la tripulació del vaixell humanitari no va rebre l'autorització per fer-se càrrec dels rescatats.
El vaixell ha continuat pescant amb els seus convidats a bord fins que les condicions meteorològiques ho han fet impossible. "Ja sabem que no ens deixaran apropar a cap costa, perquè ni Itàlia ni Malta volen els immigrants, ens enfrontem un temporal molt fort i no veig cap espai on ens puguem arrecerar: ens tocarà aturar-nos, posar-nos proa a mar i esperar que amaini, i això no serà abans de dimecres a la nit, segons les previsions".
El capità no amaga la seva angoixa: "D'una banda t'omple haver salvat aquestes persones, haver-los donat una altra oportunitat, però de l'altra aquesta incertesa és molt dura. Si ens obliguen a portar-los a Líbia la situació serà molt delicada. El que necessitem és que ens donin un port segur: no és un caprici, el que hi ha en joc és la seguretat de la gent d'aquest vaixell, dels immigrants i dels tractats internacionals que prohibeixen tornar-los a un lloc on les seves vides estiguin amenaçades". La mateixa ONU reconeix que Líbia –on s'ha documentat la pràctica sistemàtica de violacions, tortures, esclavització i abusos contra els migrants que pretenen arribar a Europa– no és un lloc segur per als migrants, però Itàlia i els governs europeus fa mesos que reforcen els guardacostes libis perquè capturin les pasteres al mar i es redueixin les arribades a Europa. Molts s'estimen més morir abans que tornar a Líbia.
Abandonats pels guardacostes libis
Segons el relat del capità, dijous a la nit van trobar una patrullera líbia. El pesquer es va aturar per si es tractava d'un control i aleshores van veure que la patrullera il·luminava amb el seu focus una pastera. Els migrants estaven intentant fugir perquè no els obliguessin a tornar a Líbia i van intentar buscar protecció en el pesquer. "Un d'ells va pujar al vaixell i quan vam veure que molts es tiraven a l'aigua i demanaven auxili els vam llançar salvavides, cordes i l'escala. Quan van ser a bord vam intentar parlar amb la patrullera, que era només a 20 metres. Els vam trucar per ràdio, i ho vam provar de viva veu, però no ens van respondre i se'n van anar amb la gent que hi havia dins la pastera. Nosaltres ens havíem limitat a recollir les persones que eren a l'aigua, en cap moment ens hi vam enfrontar: els libis van armats i són perillosos i hauria sigut pitjor per a nosaltres i per als rescatats".
L'armador, José Durà, que s'alterna amb el seu fill com a capità del pesquer, té experiència en situacions com aquesta. Fa dotze anys el pare va salvar una cinquantena de migrants en una pastera amb el pesquer 'Francisco Catalina' i van haver d'estar-se vuit dies davant les costes de Malta esperant una solució. Amb el 'Madre Loreto' ja han fet tres rescats. "Els mercants, els pesquers, tothom evita les pasteres, perquè comporten un problema molt gros. És lamentable que ho hagi de dir així, perquè sembla que no vulguis ajudar la gent, però els problemes que et posen [les autoritats] són molt complicats. La llei del mar és clara: si hi ha algú a l'aigua l'has de salvar. Jo soc incapaç d'abandonar una persona al mar. Però si ho fas tens molts problemes perquè després ningú se'n fa càrrec. La millor solució per a tothom és que haguessin permès transferir-los a l''Open Arms', però l'ONG tampoc no pot agafar-los sense autorització", lamenta. "Tots tenim por, cap país vol fer-se'n càrrec. I tu què fas? Te'ls menges? Has salvat 12 immigrants. I què? Tothom fa el desentès, però els problemes s'han d'afrontar".
Un 'Triangle de les Bermudes' al Mediterrani Central
Els problemes que han d'afrontar els pesquers i mercants quan es veuen implicats en un rescat, fins i tot si han actuat a petició de les autoritats que coordinen el salvament marítim, porten molts capitans a apagar el seu sistema de posicionament per satèl·lit (anomenat AIS), i d'aquesta manera passen desapercebuts i no han de respondre a les crides d'auxili. Les aplicacions de seguiment del tràfic marítim mostren una zona gairebé sense trànsit davant les coses de Líbia. Per això les ONG de rescat denuncien que "si obeeixes la llei i salves la gent tens problemes, i en canvi si fas el desentès no et passa res".
