Petites quantitats d'explosiu a dins de 5.000 aparells: les claus de l'atac massiu contra Hezbollah

BarcelonaL'explosió de milers de dispositius buscapersones que portaven els membres de Hezbollah, que la milícia xiïta libanesa atribueix a Israel, és un atac inèdit. Amb 12 morts i gairebé 3.000 ferits, és una nova sacsejada al Pròxim Orient, que amb el rerefons de la guerra de Gaza pot desencadenar una escalada regional. Repassem la informació disponible en aquest moment, la interpretació que en fan els experts en seguretat informàtica i les seves possibles conseqüències.

Què és un buscapersones i per què els feia servir Hezbollah?

Els buscapersones són dispositius petits que es poden portar a la butxaca o lligats al cinturó i que permeten enviar breus missatges de text, avisos sonors o per vibració. Abans dels telèfons mòbils eren habituals als hospitals, per localitzar ràpidament els metges, i avui pràcticament només els fan servir en alguns restaurants per avisar els clients que les seves comandes estan preparades o en centres de logística. Es tracta, doncs, d'una tecnologia pràcticament obsoleta, i aquest era precisament el seu avantatge per als milicians de Hezbollah: l'organització va ordenar als seus membres deixar de fer servir telèfons intel·ligents per por que el seu arxienemic, Israel, els fes servir per rastrejar-los, sobretot. Sense internet, sense GPS, ni micròfons ni càmeres eren aparells (almenys en teoria) menys vulnerables a les infiltracions. D'aquesta manera, la direcció de l'organització podia comunicar-se ràpidament i en qualsevol moment amb tots els seus membres enviant missatges senzills, si calia, codificats. Un sistema tan rudimentari com eficaç. El que sembla que no van calcular els líders del Partit de Déu és que aquests aparells podien convertir-se en petites bombes. Segons ha dit una font de seguretat libanesa a Reuters, el Mossad, els serveis secrets israelians, haurien aconseguit piratejar 5.000 buscapersones que Hezbollah va importar fa uns mesos.

Com van explotar?

Amb 30 minuts de diferència, milers d'aquests aparells van explotar a primera hora de la tarda, després de rebre un missatge o un codi. Les explosions es van produir a la capital, Beirut; la vall de Bekaa, a l'est, i al sud del Líban. Alguns testimonis han dit que abans de l'explosió van veure sortir fum de les seves butxaques. Els aparells van esclatar en supermercats, als carrers, hospitals... i van exposar la identitat dels milicians. L'acció va ser tan inèdita, de tant abast i tan espectacular que experts en seguretat informàtica de tot al món han avançat les seves hipòtesis sense haver pogut analitzar els aparells. Hi ha dues explicacions possibles: o van ser manipulats abans lliurar-los a la milícia o bé van ser objecte d'un ciberatac que va provocar un sobreescalfament de les bateries de liti. René Serral Gracià, director de l'àrea de ciberseguretat de l'inLab FIB i professor agregat de la UPC, és més partidari de la primera opció. "No crec que una bateria tan petita com aquesta pugui provocar una explosió tan gran", explica a l'ARA. I afegeix que "fer explotar simultàniament tants aparells amb un ciberatac és possible, però complicat: caldria trobar la vulnerabilitat, infectar tots els dispositius i mantenir el software latent fins a estar a punt per llançar l'atac".

Algunes fonts anònimes han apuntat al New York Times i a l'agència Reuters que els dispositius podien haver estat manipulats per introduir-hi petites quantitats d'explosiu, cosa que explicaria la potència de les deflagracions. "En el mateix moment d'introduir els explosius es podria manipular l'aparell per ser detonat remotament. Si hi tens accés físic, és molt senzill", coincideix Serral. També la publicació libanesa L'Orient-Le Jour apunta a la teoria que el Mossad s'hauria pogut infiltrar en la cadena logística de Hezbollah per perpetrar l'atac. La quantitat d'explosiu seria d'unes desenes de grams, prou petit per no ser detectada amb escàners.

Qui és el fabricant?

Sembla que tots els aparells s'havien adquirit en una mateixa comanda fa uns mesos, després del 7 d'octubre, quan va esclatar la guerra de Gaza. Segons es veu a les etiquetes dels aparells carbonitzats, es tracta del model AR-924 de l'empresa Gold Apollo, de Taiwan, que té una plantilla de 40 persones. El fabricant ha dit aquest matí en roda de premsa a Taipei que aquests dispositius havien estat produïts a Budapest per BAC, una empresa hongaresa que té llicència per fabricar sota la seva marca. "El producte no és nostre. Nosaltres som una empresa seriosa i això és molt humiliant", ha assegurat Hsu Ching-kuang, el seu director executiu. La manipulació s'hauria pogut produir en els components, abans d'arribar a la fàbrica, en el procés de fabricació o bé posteriorment, en la cadena de distribució. Aquest és precisament un dels maldecaps dels responsables de seguretat avui i explica per què hem de treure els aparells electrònics de la funda en els controls d'equipatge dels aeroports o els trens d'alta velocitat. L'atac en una cadena de distribució implicaria una operació de gran envergadura.

Per què Israel vol atacar Hezbollah?

Tot i que Israel no ha reivindicat l'atac, el seu gabinet de seguretat va alertar justament dimarts al matí que havia ampliat els seus objectius de guerra a aconseguir el retorn segur dels israelians del nord del país que han hagut de ser evacuats pels atacs amb coets i drons de Hezbollah. Des de l'inici de l'ofensiva israeliana a Gaza, els atacs entre Israel i la milícia xiïta libanesa s'han intensificat, tot i que no han arribat a una guerra oberta com la del 2009, quan Israel va envair el sud del Líban. No és el primer cop que el Mossad fa servir telèfons o aparells de comunicació per rastrejar o matar els seus enemics. Un dels casos més paradigmàtics és el de Mahmoud Hamshari, representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, que va morir després que li explotés el telèfon del seu apartament de París el 1972, després de l'atemptat palestí als Jocs Olímpics de Múnic. O el de Yahya Ayyash, enginyer que fabricava les bombes de Hamàs que va morir el 1996 en explotar-li un telèfon Motorola que havia entrat a Gaza un col·laborador del Mossad. En l'actual ofensiva de Gaza, la premsa israeliana ha revelat que Israel fa servir els senyals dels telèfons mòbils per localitzar i bombardejar els seus objectius, incloent-hi sistemes d'intel·ligència artificial com l'anomenat On és el papa?, que recomana als soldats disparar quan l'objectiu arriba a casa seva i es reuneix amb la seva família.