Petites quantitats d'explosiu a dins de 5.000 aparells: les claus de l'atac massiu contra Hezbollah

BarcelonaLes dues onades d'explosions de milers de dispositius buscapersones i altres aparells electrònics que portaven els membres de Hezbollah, que la milícia xiïta libanesa atribueix a Israel, és un atac inèdit. Amb 12 morts i gairebé 3.000 ferits, és una nova sacsejada al Pròxim Orient, que amb el rerefons de la guerra de Gaza pot desencadenar una escalada regional. Repassem la informació disponible en aquest moment, la interpretació que en fan els experts en seguretat informàtica i les seves possibles conseqüències.

Què és un buscapersones i per què els feia servir Hezbollah?

Els buscapersones són dispositius petits que permeten enviar breus missatges de text, avisos sonors o per vibració. Abans dels telèfons mòbils eren habituals als hospitals, per localitzar ràpidament els metges, i avui pràcticament només els fan servir en alguns restaurants per avisar els clients que les seves comandes estan preparades o en centres de logística. Es tracta, doncs, d'una tecnologia pràcticament obsoleta, i aquest era precisament el seu avantatge per als milicians de Hezbollah: l'organització va ordenar als seus membres deixar de fer servir telèfons intel·ligents per por que el seu arxienemic, Israel, els fes servir per rastrejar-los. Sense internet, GPS, micròfons ni càmeres eren aparells menys vulnerables a les infiltracions (almenys en teoria).

El que sembla que no van calcular els líders del Partit de Déu és que podien convertir-se en petites bombes. Segons ha dit una font de seguretat libanesa a Reuters, el Mossad, els serveis secrets israelians, haurien aconseguit piratejar 5.000 buscapersones que Hezbollah va importar fa uns mesos.

Els walkie-talkies que han explotat aquest dimecres els va comprar la milícia fa cinc mesos, més o menys en el mateix moment en què va adquirir els buscapersones, segons ha dit una font de seguretat a Reuters.

Com van explotar?

En el primer atac, milers de buscapersones van explotar amb 30 minuts de diferència a primera hora de la tarda de dimarts, després de rebre un missatge o un codi. Alguns testimonis han dit que abans de l'explosió van veure sortir fum de les seves butxaques. Els aparells van esclatar en supermercats, als carrers, hospitals... i van exposar la identitat dels milicians. L'acció va ser tan inèdita, de tant abast i tan espectacular que experts en seguretat informàtica de tot al món han avançat les seves hipòtesis sense haver pogut analitzar els aparells.

Hi ha dues explicacions possibles: o van ser manipulats abans lliurar-los a la milícia o bé van ser objecte d'un ciberatac que va provocar un sobreescalfament de les bateries de liti. René Serral Gracià, director de l'àrea de ciberseguretat de l'inLab FIB i professor agregat de la UPC, és més partidari de la primera opció. "No crec que una bateria tan petita com aquesta pugui provocar una explosió tan gran", explica a l'ARA. I afegeix que "fer explotar simultàniament tants aparells amb un ciberatac és possible, però complicat: caldria trobar la vulnerabilitat, infectar tots els dispositius i mantenir el software latent fins a estar a punt per llançar l'atac".

Algunes fonts anònimes han apuntat al New York Times i a l'agència Reuters que els dispositius podien haver estat manipulats per introduir-hi petites quantitats d'explosiu, cosa que explicaria la potència de les deflagracions. "En el mateix moment d'introduir els explosius es podria manipular l'aparell per ser detonat remotament. Si hi tens accés físic, és molt senzill", coincideix Serral. També la publicació libanesa L'Orient-Le Jour apunta a la teoria que el Mossad s'hauria pogut infiltrar en la cadena logística de Hezbollah per perpetrar l'atac. La quantitat d'explosiu seria d'unes desenes de grams, prou petit per no ser detectada amb escàners.

Qui és el fabricant?

Sembla que tots els aparells, tant els buscapersones com els 'walkie-talkies', s'havien adquirit fa uns mesos, després del 7 d'octubre, quan va esclatar la guerra de Gaza. Segons es veu a les etiquetes dels buscapersones carbonitzats, es tracta del model AR-924 de l'empresa Gold Apollo, de Taiwan, que té una plantilla de 40 persones. El fabricant ha dit que aquests dispositius havien estat produïts a Budapest per BAC, una empresa hongaresa que té llicència per fabricar sota la seva marca. "El producte no és nostre. Nosaltres som una empresa seriosa i això és molt humiliant", ha assegurat Hsu Ching-kuang, el seu director executiu.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha assegurat aquest dimecres que els dispositius no van ser "mai" a Hongria. "Les autoritats han confirmat que l'empresa en qüestió és un intermediari comercial, sense lloc de fabricació ni operatiu a Hongria", ha subratllat el portaveu del govern, Zoltán Kovács.

La manipulació s'hauria pogut produir en els components, abans d'arribar a la fàbrica, en el procés de fabricació o bé posteriorment, en la cadena de distribució. Aquest és precisament un dels maldecaps dels responsables de seguretat avui i explica per què hem de treure els aparells electrònics de la funda en els controls d'equipatge dels aeroports o els trens d'alta velocitat.

Pel que fa als walkie-talkies del segon atac, l'agència Reuters ha analitzat algunes imatges dels aparells afectats i ha informat que són de la marca ICOM, fabricats al Japó. Segons la mateixa agència, la companyia ha dit que la producció del model IC-V82, que sembla coincidir amb les imatges dels dispositius detonats al Líban, es va aturar de forma gradual a partir del 2014.

Per què Israel vol atacar Hezbollah?

Tot i que Israel no ha reivindicat l'atac, el seu gabinet de seguretat va alertar justament dimarts al matí que havia ampliat els seus objectius de guerra a aconseguir el retorn segur dels israelians del nord del país que han hagut de ser evacuats pels atacs amb coets i drons de Hezbollah. Des de l'inici de l'ofensiva israeliana a Gaza, els atacs entre Israel i la milícia xiïta libanesa s'han intensificat, tot i que no han arribat a una guerra oberta com la del 2009, quan Israel va envair el sud del Líban.

No és el primer cop que el Mossad fa servir telèfons o aparells de comunicació per rastrejar o matar els seus enemics. Un dels casos més paradigmàtics és el de Mahmoud Hamshari, representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, que va morir després que li explotés el telèfon del seu apartament de París el 1972, després de l'atemptat palestí als Jocs Olímpics de Múnic. O el de Yahya Ayyash, enginyer que fabricava les bombes de Hamàs que va morir el 1996 en explotar-li un telèfon Motorola que havia entrat a Gaza un col·laborador del Mossad. En l'actual ofensiva de Gaza, la premsa israeliana ha revelat que Israel fa servir els senyals dels telèfons mòbils per localitzar i bombardejar els seus objectius, incloent-hi sistemes d'intel·ligència artificial com l'anomenat On és el papa?, que recomana als soldats disparar quan l'objectiu arriba a casa seva i es reuneix amb la seva família.