Les claus de la pitjor crisi a Rússia des de la caiguda de la URSS
Politòlegs i activistes expliquen què està en joc amb la rebel·lió de Wagner
BarcelonaDurant els últims anys, els mercenaris del Grup Wagner han imposat la seva llei en guerres de l’Àfrica i el Pròxim Orient, com a braç armat de la política exterior de Vladímir Putin. Des de l’ombra ha crescut fins a acumular poder militar, econòmic i propagandístic, i ara el seu fundador, Ievgeni Prigojin, reclama la seva quota de poder. Putin ha estat amenaçat ara per algú a qui ell ha fet créixer i per això l'ha tillat d'un "traidor" que l'ha "apunyalat per l'esquena".
Avenç sobre Moscou
“Forces paramilitars es van moure molt de pressa intentant arribar a Moscou com més ràpid millor. És un acte contra Putin, ara Prigojin ja no se n’amaga”, explica a l’ARA Kirill Xamiev, politòleg rus de l’ECFR, especialitzat en relacions cívico-militars. “Al principi Prigojin amagava les seves intencions per aconseguir suports entre les masses patriòtiques, i per confondre l’estat, però no pots organitzar una acció armada contra el ministeri de Defensa i l’estat major esquivant el president: ells són els seus homes més propers. Crec que Prigojin intenta prendre el poder”, apunta Xamiev, que considera que cal esperar per saber quin tipus d’acord s’ha firmat perquè Prigojin hagi acceptat retirar-se i no continuar avançant cap a Moscou. “Potser inclou la destitució de [ministre de Defensa, Sergei] Xoigu. Caldrà veure, però, què passarà amb els 13 pilots que el Grup Wagner ha matat i com els ho perdonaran”, declara.
Quin suport té Putin?
L’activista de drets humans i advocat de veus opositores com les Pussy Riot Mark Zakharovitx Feigin, té la mateixa impressió en declaracions a aquest diari: "La situació per al Kremlin és incerta: l’aparell del poder s’ha esquerdat. Les forces de seguretat i la burocràcia s’han posat al costat de Putin... però queda clar que no estan disposats a sacrificar-se per ell: si no, com [els rebels] haurien capturat tan ràpidament Rostov del Don, una de les regions frontereres?".
Què vol Prigojin?
Un dels fets que poden haver precipitat l’acció de Prigojin és l’ordre de fa tres setmanes del ministeri de Defensa de subordinar Wagner al seu control obligant-lo a firmar un contracte. "Això suposava eliminar pràcticament l’autonomia de Wagner i també el final de Prigojin, que hauria perdut el principal instrument del seu poder: una força de combat de desenes de milers de mercenaris. Va reflexionar i va decidir actuar: clarament hi va pensar abans de fer el pas", diu l’advocat.
En tot cas, apunta, Prigojin tenia poques possibilitats de guanyar a menys que altres factors aprofundissin la crisi del Kremlin, com un ràpid avanç de les tropes ucraïneses en el front de guerra, o si Occident li fes costat, cosa que és molt improbable.
La fera fora de control
La guerra ha estat un factor clau en el règim de Putin des de la seva arribada al poder el 1999 i des d’aleshores és una constant, amb la invasió d’Ucraïna com el darrer capítol. I aquesta és una clau per entendre el desafiament que Prigojin va llançar divendres a la nit. Ho explica clarament la politòloga russa Inna Berzkina, de l’Escola d’Estudis Polítics de Moscou, en una conversa amb l’ARA: "No queda clar que Prigojin vulgui enderrocar Putin o si el que busca és una palanca de poder, però en tot cas el cercle de violència es tanca: la violència que Rússia va portar a l’Afganistan, Txetxènia, Geòrgia, Síria i finalment a Ucraïna ara ens torna a casa".
L’activista de drets humans creu que "els mercenaris de Wagner actuaran a Rússia de manera despietada, com ho han fet sempre, perquè a les seves files hi ha molts condemnats per delictes molt greus i tenen una moral encara més brutal que la dels militars professionals". Per això augura "una era de violència desenfrenada a Rússia".
Ara cal veure com respon l’exèrcit. Encara que els generals han fet costat a Putin i continuen lleials a la cúpula tradicional de l’exèrcit, per la seva vinculació personal amb el règim i la corrupció generalitzada, no queda clar què faran els comandaments intermedis: "Poden veure en Prigojin una figura fora del sistema que els ofereix una oportunitat de canviar les coses i de fer una carrera a la qual fins ara tenien les portes tancades", afegeix Feigin.
Prigojin, esperança de canvi?
Tant els ucraïnesos com els russos opositors veuen la crisi com una oportunitat per debilitar el règim de Putin. "Això havia de passar, tard o d’hora: quan hi ha tanta gent armada fora de les estructures de l’exèrcit i que a més són criminals, era esperable. Prigojin vol participar en la vida política i tenir garantida la seva independència, formalitzar la seva guàrdia, tenir influència política... i tot això ho estava perdent. No és ni una revolució ni un cop d’estat, però sí l’amenaça més greu que ha afrontat Putin en tots els seus anys al poder", apunta Ivan Pustovalov, periodista i opositor rus exiliat a Espanya.
"Com sempre, hi ha tres camps a Rússia: l’oposició anti-Putin, que ara celebra la situació; els indiferents, que tenen por; i els que donen suport a la guerra, que estan confosos i dividits. Fins ara Wagner eren criminals per als primers, ningú per als segons i herois per als tercers", afegeix el periodista. Ho ha dit també el magnat i opositor Mikhaïl Khodorkovski, que s’ha posicionat a favor de la insurrecció perquè "qualsevol cosa que fracturi aquest règim és bona". El periodista ho diu en paraules més crues: "Vivim uns moments tan terribles que hem de posar la nostra esperança en mans d’un carnisser".