El PKK anuncia un alto el foc complet i el desarmament
La milícia kurda segueix les instruccions del seu líder empresonat i exigeix a Turquia que l'alliberi
BarcelonaEl Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat aquest dissabte un alto el foc complet i el futur desarmament. L'anunci arriba dos dies després que el fundador i líder empresonat de la milícia kurda, Abdullah Öcalan, fes una crida a abandonar la lluita armada i a avançar cap a la dissolució de l'organització. "Per obrir el camí a la crida del líder Apo (sobrenom d'Öcalan) per la pau i la societat democràtica, proclamem un alto el foc, vigent a partir d'avui", afirma un comunicat del PKK. "Cap de les nostres forces durà a terme accions armades tret que ens ataquin", afegeix el text, difós per l'agència de notícies vinculada a l'organització ANF.
Öcalan, empresonat des del 1999 a Turquia, va fer aquesta crida dijous. Suposava un primer moviment significatiu per posar fi a un conflicte que fa quatre dècades que s'allarga. Però faltava veure si la guerrilla seguiria la crida. L'anunci d'aquest dissabte sí que marca el començament del final de l'enfrontament entre la milícia kurda i l'estat turc.
El PKK ha indicat que tenen la voluntat de "convocar un congrés" de l'organització, com va demanar el seu líder. Però afegeix que, per fer-ho, "s'ha de crear un ambient de seguretat adequat" i argumenta que, perquè el procés sigui reeixit, "cal que es faci sota la direcció i coordinació del líder Apo". Per això, subratlla, cal "la llibertat física" d'Öcalan i la possibilitat que tots els seus seguidors puguin comunicar-s'hi sense obstacles. "Esperem que les institucions de l'estat facin el que calgui per crear aquestes condicions", conclou el comunicat.
No és gens clar que Ankara escolti les demandes del PKK, una organització que considera terrorista. El ministre de Justícia, Yilmaz Tunc, va dir divendres a l'emissora CNN Turk que no s'està discutint cap amnistia, arrest domiciliari o altres opcions i que no hi ha negociacions.
Més de 40 anys de conflicte
El PKK, que va sorgir a la dècada del 1970 amb l'objectiu de crear un estat kurd independent al sud-est de Turquia, s'ha enfrontat des dels anys 80 al govern turc. El conflicte armat ha causat més de 40.000 morts i ha marcat la història recent de Turquia. La repressió, els atacs militars i la persistent resistència kurda han convertit la regió en un camp de batalla gairebé constant.
Si té èxit, la decisió del PKK podria tenir implicacions més enllà de Turquia perquè Öcalan és un far per a les operacions del PKK també a Síria i l'Iraq. Els esforços anteriors per posar fi a la insurrecció, primer entre el 2009 i el 2011 i després entre el 2013 i el 2015, van fracassar i van derivar en un augment de la violència.
Des d'aquella última ronda de converses, fa deu anys, no hi havia hagut cap més acostament entre Turquia i el PKK. Fins a l'octubre passat, quan el líder d'un partit ultranacionalista aliat del president Recep Tayyip Erdogan va fer una declaració sorprenent tot suggerint la llibertat condicional per a Öcalan si anunciava la dissolució del grup. Pocs dies després, Ankara va permetre que el nebot del líder kurd el visités a la presó, després de tres anys sense cap trobada amb membres de la família. I Erdogan va confirmar a finals d'octubre que s'estava buscant un nou enfocament per posar fi al conflicte i deixava la porta oberta a "considerar" la proposta del seu aliat. Des de llavors, Öcalan s'ha reunit amb membres del prokurd Partit de la Igualtat i la Democràcia dels Pobles (DEM), el tercer més gran del Parlament, que va ser l'encarregat de llegir la carta del líder del PKK dijous que marcava l'inici del final del conflicte.
