El pla de Macron per a Ucraïna: treva d'un mes limitada i desplegament de tropes europees

ParísL'endemà de la cimera de líders d'una quinzena de països europeus i el Canadà per traçar un pla de pau per a Ucraïna, la proposta de França –que encara no compta amb l'aval del Regne Unit– es concreta. El president de França, Emmanuel Macron, ha revelat en una entrevista a Le Figaro que la idea que hi ha damunt la taula és una primera treva d'un mes que només afectaria els atacs aeris i per mar així com els atacs a infraestructures energètiques. La treva, doncs, no s'aplicaria als combats terrestres.

Macron justifica limitar l'alto el foc als atacs per mar i per aire perquè la línia del front és inabastable i faria difícil verificar que es compleix. Amb la treva, es tractaria de veure si Rússia té realment la voluntat de respectar acords de pau. "Una treva només per aire i per mar la podem mesurar. El front actual és l'equivalent a la distància París-Budapest. En cas d'alto el foc, seria molt difícil comprovar que es respecta", ha explicat el president de la República a Le Figaro. "La treva permetria comprovar si hi ha bona fe de Putin. És una manera de verificar que Rússia vol realment posar fi a la guerra", ha afirmat aquest dilluns el ministre d'Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot.

En aquesta primera treva encara no es desplegarien soldats europeus a Ucraïna, però sí en una segona fase. "No hi haurà tropes europees al territori ucraïnès en les pròximes setmanes", ha promès Macron. Europa reclama que en el desplegament de la força de pau hi participin els Estats Units, com a garantia que Rússia no tornarà a atacar, però ara per ara Washington no sembla disposada a sumar-s'hi. En tot cas, el president rus, Vladímir Putin, rebutja de ple un desplegament de tropes europees en territori ucraïnès. Entre els socis de la UE també hi ha països que han mostrat reserves sobre aquesta possibilitat.

Sense acord amb el Regne Unit

Segons Macron, el pla ha estat consensuat amb Londres, però el govern britànic ha puntualitzat aquest dilluns que no hi ha cap acord tancat. El secretari d'estat de Defensa britànic, Luke Pollard, ha explicat que hi ha "diferents opcions" sobre la taula i que caldran converses "amb més profunditat" amb altres capitals europees per acordar el pla de pau. "No s'ha acordat una treva d'un mes", ha assegurat Pollard.

El pla de pau europeu que està intentant pactar Europa és la resposta a la decisió del president nord-americà, Donald Trump, d'apartar Kíiv i els països europeus de les negociacions per la pau a Ucraïna. Trump, que divendres passat va tenir al Despatx Oval un xoc inèdit amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, retreu a Ucraïna que no accepti un alto el foc incondicional. El president francès considera que una "desescalada" entre Trump i Zelenski és possible i, de fet, Macron ha parlat per telèfon amb l'inquilí de la Casa Blanca "tres vegades els últims tres dies" per intentar rebaixar la tensió.

Humiliar Ucraïna

L'alineament del president nord-americà amb el seu homòleg rus fa tremolar Ucraïna i Europa. Però els europeus no estan disposats a quedar apartats de les negociacions ni a permetre que Trump pacti un pla de pau amb Rússia que tanqui en fals el conflicte. Sostenen que una pau duradora i justa només serà possible amb l'aval de Kíiv i d'Europa. Segons apunta Le Figaro després de la seva conversa amb el president de la República, Macron considera que un alto el foc signat entre els Estats Units i Rússia "buscarà sobretot humiliar Ucraïna". Ara els europeus, amb París i Londres al capdavant, mouen fitxa per evitar-ho. "Volem pau, però no a qualsevol preu", ha advertit el president francès.

Macron considera que la inversió en defensa dels països europeus hauria d'arribar al 3% o el 3,5% del PIB. Comparativament, Rússia hi dedica el 10% del PIB. La qüestió serà un dels temes centrals de la cimera europea extraordinària que se celebrarà dijous a Brussel·les i és un dels reptes clau del nou ordre mundial, marcat per un allunyament dels Estats Units de Donald Trump d'Europa i per un acostament a Rússia. En aquest nou context, Europa ha assumit que Washington ja no és un soci fiable que garanteixi la seva seguretat i que necessita una estratègia per no dependre militarment tant dels EUA. "Els nord-americans representen un 30% de l'OTAN. Ens caldran deu anys per insensibilitzar-nos i invertir massivament a escala nacional i europea en defensa", adverteix el president de França.

Segons l'experta en seguretat i defensa europea Gesine Weber, fa anys que hi havia senyals que avançaven el distanciament entre Washington i Europa, però els països del bloc comunitari no s'hi havien preparat. "S'han adormit profundament, tranquil·litzats per la idea que Washington continuaria sent un soci amb el qual Europa podria comptar per garantir la seva seguretat", apunta Weber, investigadora del think tank amb seu a París German Marshall Fund of the United States en un article a Le Monde. Gesine Weber creu que Europa s'havia fet a la idea que caldria defensar Europa amb menys suport dels EUA, però no havia pensat que calgués defensar el Vell Continent "sense els EUA". La realitat, en canvi, imposa aquest canvi de paradigma. 

Dissuasió nuclear europea

El president de la República també vol debatre a escala europea la qüestió de la dissuasió nuclear. Davant el distanciament amb els Estats Units i la necessitat que Europa sigui més sobirana en matèria de defensa, França estaria oberta a discutir que l'armament nuclear francès serveixi per defensar els països europeus. Una de les idees que apunta la premsa francesa és la possibilitat de situar armament nuclear en altres països europeus, tal com fan els Estats Units. La idea ha creat polèmica a França: l'extrema dreta de Marine Le Pen considera que la capacitat de dissuasió nuclear francesa "no es pot compartir".