La dreta s'alia amb l'extrema dreta per la creació de camps de migrants fora de la UE

BarcelonaUrsula von der Leyen va revalidar el seu mandat al capdavant de la Comissió Europea gràcies als vots del grup europarlamentari dels socialdemòcrates, liberals i verds. Tanmateix, al cap de pocs mesos de sortir reelegida, la líder de Brussel·les ha plantejat replicar els camps d'immigrants fora de la Unió Europea com ha fet Itàlia amb Albània, i la seva formació, el Partit Popular Europeu (PPE), s'ha aliat amb l'extrema dreta aquest dimecres al Parlament Europeu per incloure dues esmenes en les prioritats polítiques dels pressupostos de la UE en què demanen el desplegament d'aquesta polèmica iniciativa.

Tot i el simbolisme d'aquesta aliança, finalment no s'han tramitat les dues esmenes. Els socis de gran coalició que donen suport a Von der Leyen no s'esperaven un moviment del PPE en aquest sentit a última hora i han tombat el global de la resolució. D'aquesta manera, com que l'extrema dreta també ha votat en contra de la resta de punts i només han donat llum verda els dos punts sobre els camps de migrants de la UE, el PPE s'ha quedat sol i no s'ha acabat tramitant cap acord sobre prioritats polítiques de l'Eurocambra pels pròxims comptes generals del bloc europeu.

De fet, tots els grups europarlamentaris que formen la gran coalició que ha governat durant els últims anys la UE s'hi oposa frontalment i han criticat que el PPE els hagi donat l'esquena per pactar amb l'extrema dreta. "És inacceptable posar-se del costat de l'extrema dreta i beneir un model migratori que vulnera els drets humans", ha dit la portaveu del Partit Socialista Europeu (PSE), Iratxe García, en el ple del Parlament Europeu d'aquest dimecres.

També ha carregat en aquest sentit la família liberal. La seva portaveu, Valérie Hayer, ha demanat prioritzar l'aplicació de la reforma migratòria, que va entrar en vigor fa cinc mesos i encara s'ha de desplegar del tot, i ha dit que el pla Meloni "ha estat un malbaratament absolut de diners públics". Així, ha afirmat que els "migrants i els europeus es mereixen una solució millor" i no pas la creació de camps fora de la UE per deportar-hi nouvinguts que viuen al bloc comunitari de manera irregular.

Pel que fa als Verds, la presidenta del grup ecologista, Terry Reintke, ha titllat d'"inhumanes" les polítiques en matèria migratòria que impulsa Meloni, i ha defensat que la implementació de migrants fora de la UE no és una solució viable perquè té un cost molt elevat i és complicat dur-la a terme logísticament. A més, ha recordat a Von der Leyen que es "voreja els límits de la legalitat" i que, de fet, la justícia italiana ha declarat il·legal l'acord a què ha arribat Itàlia amb Albània per traslladar-hi immigrants.

Per contra, els partits d'extrema dreta de l'Eurocambra s'han mostrat favorables a endurir les polítiques migratòries i el Partit Popular Europeu (PPE) s'ha tornat a pronunciar en la mateixa línia que Von der Leyen. El portaveu conservador ha apostat per "accelerar i agilitzar" el retorn d'immigrants que viuen de manera irregular dins de la UE, així com per la "ràpida implementació" de la reforma migratòria.

Von der Leyen mira a l'extrema dreta

Von der Leyen necessita el vistiplau del Parlament Europeu si vol tirar endavant una modificació de la directiva europea de retorn d'immigrants i construir centres fora de la UE per deportar-n'hi, però els seus socis a l'Eurocambra amenacen amb no donar-li suport. D'aquesta manera, la presidenta de la Comissió Europea només podria comptar amb els vots del seu mateix partit i de l'extrema dreta, i per primera vegada en una mesura tan important com aquesta obviaria la gran coalició de centre i europeista.

Ara bé, els conservadors i els diferents grups d'ultradreta de l'Eurocambra també poden sumar majoria, encara que sigui de manera ajustada. De fet, no seria la primera vegada que la dreta i l'extrema dreta s'alien a l'Eurocambra per iniciatives menors en aquesta nova legislatura i aconsegueixen tramitar resolucions que no comptaven amb la llum verda de la direcció dels socialdemòcrates, liberals i ecologistes.

El moviment d'aquest dimecres constata que la dreta està disposada tant a pactar amb la coalició tradicional com amb els partits d'extrema dreta. Von der Leyen ja va obrir la porta abans de les eleccions europees a trencar el cordó sanitari amb l'extrema dreta i cada vegada defensa més sense recances arribar a acords amb els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, en les sigles en anglès), que és el grup del qual forma part el partit de Meloni (Germans d'Itàlia).

També cal recordar que, malgrat la manca de suport de la gran coalició l'Eurocambra, la majoria de líders estatals de la UE la setmana passada van mostrar-se favorables al plantejament de Von der Leyen d'extrapolar el pla Meloni a tot el club europeu. Fins i tot, s'hi van sumar alguns dels pocs dirigents socialdemòcrates que queden al bloc comunitari, com la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, o el primer ministre d'Eslovàquia, el nacionalista populista Robert Fico.

Precisament, aquest dimecres Von der Leyen s'ha reunit amb el president d'Albània, Edi Rama, a Tirana per parlar sobre la futurible adhesió del país albanès a la UE. La conservadora alemanya ha elogiat les reformes del govern de Rama en la línia de les recomanacions que li indica la Comissió Europea i ha negat completament que els camps d'immigrants que Itàlia ha instal·lat a Albània tinguin cap mena de relació amb què Brussel·les hagi iniciat recentment les negociacions d'adhesió a la UE amb Tirana.