El pla de la UE de 40.000 M€ per reforçar Ucraïna davant Putin i Trump

Brussel·lesLes discussions sobre un alto el foc a Ucraïna s'intensifiquen i la Unió Europea vol continuar fent el possible perquè Kíiv s'assegui des d'una posició de força en una potencial taula de negociació, sobretot davant la pinça que li estan fent Donald Trump i Vladímir Putin. En aquest sentit, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha presentat un pla que pot ascendir fins als 40.000 milions d'euros per continuar subministrant armament a les tropes ucraïneses que els ministres d'Exteriors de la UE discuteixen aquest dilluns a Brussel·les.

Kallas ha assegurat que "Rússia no vol la pau", tal com es demostra amb les "condicions que posa per acabar la guerra", i ha instat els estats membres a fer un altre esforç en pro de la seguretat ucraïnesa i europea. Tanmateix, els socis europeus estan dividits sobre el full de ruta plantejat per Brussel·les i la mateixa cap de la diplomàcia ha admès que encara hi ha diferències sobre els detalls tècnics, si bé ha remarcat que compta amb "suport polític ampli".

Com és habitual, el principal escull intern és l'Hongria del pro-rus Viktor Orbán. Budapest s'oposa a tirar endavant aquesta iniciativa i fonts diplomàtiques ja parlen d'aprovar-la a través d'una "coalició de voluntaris". És a dir, que s'hi afegeixin els estats membres que ho vulguin. D'aquesta manera, no s'ha de tramitar per unanimitat en el Consell de la UE i, per tant, s'esquiva el veto del govern d'extrema dreta hongarès.

Més enllà d'Hongria, però, també hi ha diferències entre la resta de socis sobre la quantitat d'ajuts armamentístics a Ucraïna que ha d'assumir cada govern. Així doncs, els països de l'Est i que senten l'amenaça de l'expansionisme rus més a prop pressionen perquè s'incrementi i s'acceleri l'entrega d'aquest suport militar, mentre que els socis del sud d'Europa es mostren més escèptics sobre el pla plantejat per la cap de la diplomàcia europea.

Trump diu que parlarà amb Putin dimarts sobre la fi de la guerra d'Ucraïna

En aquest sentit, el titular d'Exteriors d'Espanya, José Manuel Albares, ha assegurat en declaracions als mitjans a l'entrada del Consell de la UE que enguany el govern espanyol ja ha entregat 1.000 milions d'euros de manera bilateral a Ucraïna. "Ens hem avançat i hem donat exemple", ha defensat el ministre. Tot i això, segons el repartiment que proposa el pla de Kallas, al qual ha tingut accés l'ARA, cada país hauria d'assumir la part proporcional del seu producte interior brut (PIB) al global d'ajudes que la UE enviaria. Per tant, a Espanya li pertocaria prop d'un 9%, l'equivalent a uns 3.000 milions d'euros, que és tres vegades el que ja s'ha compromès a aportar.

Cal recordar que aquesta trobada d'Exteriors de la UE es fa just a la vigília que Trump i Putin parlin sobre la fi de la guerra, segons ha anunciat el mateix president estatunidenc. Es tractaria d'un altre moviment sense comptar per a res amb la veu de la Unió Europea, malgrat que ha sigut la potència que ha entregat més diners a Kíiv durant els més de tres anys de guerra i que més n'ha patit les conseqüències. De fet, els líders europeus es tornaran a reunir aquest dijous a Brussel·les per discutir el gran pla de rearmament de la UE i, a la vegada, com continuar ajudant Ucraïna i jugar un paper més destacat en una potencial resolució del conflicte. A més, Kallas ha dit que espera que en la cimera els líders validin també el pla que ha plantejat aquest dilluns.

Donar esperança a Síria

Un altre dels temes centrals de la trobada dels ministres d'Exteriors, que reben el seu homòleg sirià en funcions, Asaad al-Shaibani, és la situació de Síria i el full de ruta que ha de seguir la UE respecte a aquest país. En aquest sentit, malgrat el nou esclat de violència que ha deixat centenars de morts, la cap de la diplomàcia europea ha advocat per continuar rebaixant les sancions al país sirià. De fet, els estats membres ja estan discutint l'abolició de més restriccions.

D'aquesta manera, Kallas ha reivindicat els esforços de les noves autoritats sirianes per "assumir les responsabilitats" i "rendir comptes amb les persones que van perpetrar aquestes massacres". "Cal donar esperança a la gent", ha apuntat Kallas, que creu que és l'única via perquè la Unió Europea contribueixi en la reconstrucció de Síria.

Per què ha tornat a esclatar la violència a Síria?