El pla de la UE per "canviar la mentalitat" militar dels europeus davant l'amenaça russa

BarcelonaUn dels objectius de la creació de la Unió Europea era garantir la pau i la seguretat amb llaços polítics i comercials, però la invasió de Rússia a Ucraïna ha fet que el bloc comunitari es plantegi ara també la via militar. Per primera vegada des del final de la Segona Guerra Mundial, el club europeu està determinat a guanyar autonomia i força en defensa, i s'encamina cap a un gran rearmament. I, a més, pretén involucrar-hi més directament els ciutadans. En aquest sentit, l'informe que ha presentat aquest dimecres l'expresident finlandès Sauli Niinistö amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, insta la UE a potenciar un "canvi de mentalitat" civil i militar dels europeus per estar més "preparats" davant l'expansionisme del règim de Vladímir Putin.

El text de l'exdirigent finlandès apunta que la UE només pot estar "ben preparada" per les diferents amenaces que afronta el bloc si aconsegueix una "participació més activa dels ciutadans" en la seva seguretat. Per això, aposta per "sensibilitzar" els europeus i "empoderar-los" perquè siguin capaços de "prendre més responsabilitats" en aquest sentit "de manera individual". Així doncs, Niinistö assenyala que poden adquirir aquestes "capacitats" de forma "voluntària o obligatòria", i recorda que hi ha diversos països de la UE que encara tenen servei militar obligatori o que es plantegen recuperar-lo.

En la mateixa línia, l'informe presentat a Brussel·les remarca que "cal estar a punt per a tots els pitjors escenaris possibles" i advoca per una "major col·laboració" entre ciutadans, forces militars i administracions per afrontar crisis extremes. I, més enllà de l'expansionisme rus, posa d'exemple la pandèmia del coronavirus o diferents fenòmens climàtics extrems, com la DANA que afecta el País Valencià. "Una major consciència sobre la necessitat d'estar preparats ajuda a minimitzar l'impacte del canvi climàtic", assegura el text.

Niinistö també assegura que una capacitat més gran en defensa de la UE i preparació militar dels europeus pot dissuadir Rússia d'agredir el bloc europeu, sobretot pel que fa a atacs híbrids com pot ser la instrumentalització de la immigració o ofensives informàtiques. I, en aquest punt, assegura que Moscou es veu en cor d'atacar per la manca d'oposició de la UE i afirma que el règim de Putin continua regint-se "cent anys després" per una màxima que deia Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin) durant la guerra civil russa: Si trobes puré, continua. Si trobes ferro, atura't.

Niinistö també demana "deixar de donar per garantida la pau" en la qual ha viscut la Unió Europea durant els últims anys, i ha recordat en roda de premsa que "sense seguretat" estan en risc "tots els valors, l'economia i la societat del benestar" del club comunitari. Per això, l'informe insisteix que la UE "ha de fer front comú" davant dels perills que afronten els diferents estats membres, com és l'expansionisme rus, i "coordinar-se" en les seves necessitats militars i no actuar per separat.

En aquest sentit, Niinistö ha demanat la creació d'un centre d'intel·ligència a escala de la Unió Europea, un equivalent a la CIA dels Estats Units. Von der Leyen, però, ha obviat la petició i, de fet, no s'ha inclòs en l'informe perquè és una iniciativa que a hores d'ara no compta amb un mínim consens dins del bloc comunitari i els estats membres.

Un dard als països del sud de la UE

L'expresident finlandès també aprofita per llançar un dard als estats membres que geogràficament estan més lluny de Rússia i senten menys a prop l'amenaça que suposa l'expansionisme rus. Fins i tot, assegura que alguns socis comunitaris "no transformen al complet en les seves actituds" a l'hora d'ajudar altres estats membres encara que, segons els tractats de la UE, hi estiguin "obligats legalment i moralment". De fet, les dues velocitats dins del bloc a l'hora de valorar el perill que suposa Putin fa temps que són evidents i, per exemple, Espanya, Itàlia o Portugal sovint han mostrat la seva oposició a declaracions de dirigents d'estats com Polònia, els bàltics o els nòrdics, que alerten d'una potencial tercera guerra mundial.

Sigui com sigui, Von der Leyen ha agraït la feina feta a Niinistö, a qui personalment va encarregar l'informe i el va nomenar "assessor especial". I, tot i que l'informe no tingui cap efecte pràctic a curt termini i només pretengui posar idees damunt la taula, fa temps que la presidenta de la Comissió Europea reivindica el model de seguretat finlandès, que manté el servei miliar obligatori, i anima la resta d'estats membres i la UE a tenir-lo com a exemple a seguir.