Les llàgrimes d'Europa

La Conferència de Seguretat de Múnic d'aquest cap de setmana va acabar amb una estampa trista: un diplomàtic plorant desconsoladament a dalt de l'escenari, davant els ulls de tot el món. L'alemany Christoph Heusgen, màxim responsable de la cimera, no va poder acabar el seu discurs de clausura. "Disculpeu-me, està sent difícil", va dir. I va començar a plorar de frustració després de recordar que els valors democràtics d'Europa, amenaçats pel tornado Trump i els plans de Putin, estan en risc. El plor no és habitual en política: es considera encara que denota feblesa, i més en un món que continua elevant els líders forts i les lògiques imperials.

Les inèdites llàgrimes de Heusgen són les llàgrimes d'Europa. Els últims dies, el continent ha tornat a viure una bufetada política. Malgrat il·lusions inicials, el gran temor del retorn de Trump a la Casa Blanca s'ha fet realitat: Europa, aliat històric dels Estats Units, no serà cap prioritat per al president republicà. El ghosting que Washington està fent al club europeu sobre el futur d'Ucraïna deixa la Unió Europea en una posició d'irrellevància estratègica difícil de digerir. ¿Si Europa no té poder per decidir el futur d'una guerra que té lloc al seu continent, quan en tindrà? Aquesta pregunta es pot contestar amb una altra pregunta: ¿si Europa no busca deslligar-se ara de totes les dependències –incloent-hi la nord-americana– i prioritza seriosament la famosa "autonomia estratègica", quan ho farà?

L'esbroncada a Múnic del vicepresident dels Estats Units, JD Vance, als aliats europeus va ser el detonant que va provocar les llàgrimes de Heusgen, un diplomàtic veteraníssim, que ja treballava representant l'Alemanya Occidental a principis dels 80. L'esbroncada de Vance, un atac ideològic contra les democràcies europees, ha estat la confirmació que Washington no serà sempre un soci fiable. Aquesta teoria ja fa temps que la sabíem, però ara, en el moment més decisiu per a Europa, agafa una urgència vital. Ho va resumir, també des de Múnic i també amb contundència, el mateix Volodímir Zelenski: "Dècades de vella relació entre Europa i els Estats Units estan acabant. Europa necessita adaptar-se a aquesta nova realitat. Us animo a fer-ho pel vostre propi bé". Hi ha una altra teoria també clara: el desenllaç que es pacti a Ucraïna marcarà la futura seguretat i estabilitat de la Unió Europea.

El plor sí que és habitual en una guerra. "Ahir van matar el meu amic", em va escriure per WhatsApp, també diumenge, una periodista ucraïnesa. El seu amic era un dels moltíssims joves ucraïnesos convertits a soldats per defensar-se de la invasió russa. "He estat plorant tot el dia", afegia la periodista. Zelenski xifrava aquest dilluns en 46.000 els soldats ucraïnesos morts des de l'inici de la guerra. Probablement en són uns quants més. Aquestes també són les llàgrimes d'Europa.