“Hi haurà acord per al Brexit quan es vegi el perill del precipici”

BarcelonaPol Morillas ha agafat aquesta setmana les regnes del Cidob, el centre de recerca català que s’ha colat al rànquing dels think tanks més influents del món. Amb només 36 anys, arriba decidit a trencar amb la concepció clàssica dels think tanks com els que busquen influir només els de dalt. Diu que vol connectar el Cidob amb la societat, impulsant la interlocució amb les organitzacions de la societat civil. Politòleg i doctor en relacions internacionals, Morillas -que era fins ara subdirector de recerca del centre i agafa el relleu a Jordi Bacaria- està especialitzat en polítiques europees.

És possible un Brexit sense acord?

A la UE els acords s’assoleixen l’últim dia, com va passar amb Grècia o els refugiats. Europa tendeix a reaccionar quan veu el perill del precipici i aquí hi ha dos actors que veuen el precipici: el Regne Unit que sap que no li convé perquè li generaria molts problemes econòmics i de pau amb Irlanda, i la UE. Com més ens acostem al precipici més augmenten les opcions d’acord. Però encara no som al moment de l’ultimàtum, la data límit ja s’ha ajornat al novembre i algunes veus parlen del desembre.

Llavors l’amenaça és estratègia?

L’estratègia de Brussel·les és rebutjar una UE a la carta: no es pot deixar de ser-ne membre i mantenir els privilegis. Però el discurs no oficial, sotto voce, és que no poden deixar caure Theresa May, perquè l’acord només és possible amb ella. Les alternatives a May dins el partit tory, com Boris Johnson, fan més por. Per això la posició de May és lògica, sap que la UE no vol que ella caigui, i diu: “O em doneu el que demano o cauré i serà pitjor per a vosaltres”.

Sigui com sigui, ja ningú creu que el Brexit serà la fi de la UE.

No. El Brexit és simptomàtic de moltes coses: incorpora la contestació ciutadana, el descontentament de la població, la divisió entre rural i urbà, la divisió entre els que tenen més estudis i els que en tenen menys... I també un element clau: la dificultat que amb promeses buides i desinformació es pugui donar resposta a problemes polítics complexos.

Com fan els populismes.

Hi ha una demanda legítima de la ciutadania que s’ha quedat sense oportunitats, que ha rebut els mals efectes de la globalització, la pobresa i l’exclusió social, i no es pot obviar aquesta demanda. El problema del populisme és quan això s’uneix a una retòrica de manipulació de la veritat amb objectius polítics i s’hi sumen elements xenòfobs, de recerca de bocs expiatoris, perquè comporta receptes i promeses que no es poden fer realitat.

Però la UE ha assumit aquestes receptes amb la proposta de camps de refugiats a la frontera.

Mai contribuiràs a la millora de la situació copiant el discurs dels que adopten propostes impossibles. Si els partits de centre adopten el discurs de l’extrema dreta, l’estan normalitzant i generen dos problemes: cauen en la trampa, perquè aquelles receptes no poden donar solucions, i a nivell electoral tampoc resulta perquè el votant prefereix l’original a la còpia. La proposta per crear aquests centres va ser un xut cap endavant fins que passés l’estiu, van dir que ho “estudiaran” sabent que no són operacionals perquè cal un interlocutor, i si amb Turquia ja està costant, imagina’t amb Líbia.

La bronca a Orbán és creïble?

La resolució del Parlament Europeu per activar l’article 7 és molt positiva, però serà molt difícil d’implementar perquè al Consell Europeu cal unanimitat i Polònia ja ha dit que protegiria Hongria.

Quin és el seu pla per al Cidob?

Tinc dos objectius principals: identificar els debats que importen a la gent per convertir-nos en un bé públic, i innovar en el pensament de les relacions internacionals. La ciutadania cada cop té més consciència que els aspectes globals l’afecten i més voluntat d’incidir-hi. Hi ha també una creixent contestació ciutadana als poders tradicionals, també als experts com nosaltres. Al Cidob hem d’ajudar la ciutadania i les seves organitzacions a tenir les claus de la política internacional.

Com veu el procés català?

Hem d’analitzar des de l’òptica de les relacions internacionals aquestes contestacions ciutadanes. Com a bé públic, estem oberts a la col·laboració i les demandes que vinguin de les nostres institucions. No som un instrument de ningú, som un centre de recerca independent, però seria estúpid fer com si no estigués passant res i desentendre’ns-en.