La policia hauria trobat etiquetes de Bershka i Pull and Bear al taller sinistrat de Tànger

BarcelonaLes fàbriques tèxtils de Tànger són el pati del darrere de la indústria del ram espanyola, que aprofita els baixos salaris del Marroc i ven a preus europeus als grans magatzems d’aquí. És una realitat coneguda però que només aflora quan hi ha tragèdies. El portal d’informació econòmica EcoPress de Tànger assegura, citant fonts pròximes a la investigació judicial (que està sota secret de sumari), que la policia científica ha trobat etiquetes de les marques Pull and Bear i Bershka, del grup espanyol Inditex, al taller on dilluns van morir 28 treballadors a causa d’una inundació. 19 obreres i 9 obrers van perdre la vida, unes ofegades i els altres electrocutats, quan una tromba d’aigua va entrar al taller, situat al soterrani d’una casa particular.

“La investigació està sota secret de sumari. Però fonts molt pròximes a la investigació ens han confirmat que han trobat les etiquetes”, explica per telèfon a l’ARA Abdurrahim Belechkar, el periodista que ha elaborat la informació. “A més, hem entrevistat diversos treballadors supervivents, que ens han explicat que al moment de l’accident estaven confeccionant roba per a Bershka, concretament camises de dona amb una tela grisa de fil. Altres ens han dit que havien fet camises i faldilles per a Pull and Bear”, afegeix. La informació s’acompanya d’un vídeo en què un treballador que s’identifica com l’encarregat diu que abans de la pandèmia confeccionaven “pantalons i camises per a Zara”. Inditex no va atendre ahir la pregunta de l’ARA sobre aquesta informació.

El periodista detalla que ha pogut consultar fonts del sector que de manera anònima li han revelat com el repartiment d’encàrrecs d’Inditex es faria en dues fases: “En la primera un representant de l’empresa negociaria els encàrrecs, determinant el preu, però no el volum de les comandes ni els terminis de lliurament, i en la segona entrarien altres intermediaris que es dedicarien a negociar amb tallers més petits per abaixar els preus”.

600.000 treballadors

Es calcula que al Marroc hi ha 600.000 treballadors del sector tèxtil dels quals 400.000 estan en l’anomenada economia informal. Aboubakr Elkhamilchi, de l’associació Attawassoul de Tànger, explica per telèfon que la informació no l’ha sorprès: “Hem fet diversos estudis a partir d’enquestes a les treballadores. El 80% expliquen que treballen per a marques del grup Inditex i el 50% per a Mango”, recorda. Elkhamilchi lamenta que la resposta de les autoritats marroquines després de l’accident ha sigut “la solució fàcil: clausurar tallers i deixar la gent al carrer, i això amb la pandèmia només suposa més atur i més misèria”.

A mesura que passen els dies es van sabent més detalls del taller sinistrat. Inicialment s’havia parlat d’una fàbrica clandestina, però ara se sap que l’empresa, anomenada AM Confecció, estava registrada, tenia 15 dels seus 40 treballadors donats d’alta a la Seguretat Social i pagava impostos. Com és possible que una empresa legal tingués els operaris treballant en un soterrani sense sortida d’emergència que es va convertir en una trampa mortal? “Els lloguers dels locals industrials són molt cars pels preus que es paguen al sector, els petits empresaris busquen espais més barats i les autoritats miren cap a l’altra banda”, denuncia el periodista.

Mentrestant, el malestar entre la població del Marroc creix i fins i tot el rei Mohamed VI ha demanat públicament explicacions al ministre de l’Interior.