Internacional24/12/2019

La policia secreta del règim de Ceausescu, un engranatge perfecte

Es calcula que al voltant d’un milió de persones (5% de la població) van col·laborar amb la Securitate

Queralt Castillo Cerezuela
i Queralt Castillo Cerezuela

Bucarest“Us passem a buscar. Us recollim a les 10”, diu Carmen Cojocaru, portaveu del Consell Nacional per a l’estudi dels Arxius de la Securitate. Després d’estar a la seu principal, a Bucarest, ens ha convidat a visitar el dipòsit dels arxius de la policia secreta del règim, a Popesti-Leordeni, a 9 quilòmetres de Bucarest. La Securitate, creada per espiar la ciutadania el 1948, va ser una de les marques característiques de la dictadura i un engranatge d’espionatge perfecte.

Desenes de milers de papers groguencs classificats en carpetes i lligats amb corda de pita s’amunteguen en prestatgeries i caixes. A dins, carpetes amb fotos en blanc i negre adjuntades amb grapes. “ Republic Socialista Romania. Ministerul de Interne. Arhiva. Fond Informativ ”. Volums, dates, dades i noms. Llibres en romanès, en francès, en anglès. Bíblies, diccionaris, diaris personals, retalls de premsa. Àlbums de fotos familiars. A més de les fitxes personals dels investigats i dels mateixos informadors de la Securitate (existia una complexa xarxa de grups de vigilància), als arxius s’hi troben documents personals requisats que mai es van tornar a la ciutadania. Hi ha dossiers individuals i col·lectius, agrupats per regions i ciutats, temàtiques i relacions familiars.

Cargando
No hay anuncios

Es calcula que al voltant d’un milió de persones (5% dels 20 milions d'habitants de Romania) van col·laborar amb la Securitate. La trajectòria de la policia secreta es pot dividir en dues etapes: en una primera fase sota el mandat de Gheorghiu-Dej (1948-1964) i en una segona fase, en què la tècnica més utilitzada va ser la persuasió per guanyar confidents, sota el mandat de Ceaușescu (1964-1989). Al llarg de la seva història, la Securitate va voler fer-se un parell de rentades de cara.

Rentada de cara

La primera va ser el 1955, quan Eisenhower i Khrusxov van liberalitzar les relacions internacionals i Romania va entrar a l’ONU. La segona, el 1964, quan hi va haver una amnistia de presos polítics: el Partit Comunista de Romania va proclamar aquell any la seva independència de Moscou i va començar a relacionar-se amb països occidentals. “La continuació del terror va donar lloc a milers de detencions i investigacions, però no pas a centenars de milers, com en el període Gheorghiu-Dej. [...] D’altra banda, Ceausescu va crear mètodes de terror més complexos, com la política d’adoctrinament i manipulació a tota la població i l’alteració del teixit social [...] i l’enginyeria socioeducativa, que conduïa a la creació del nou home”, explica Romulus Rusan a The chronology and the geography of the repression in communist romania: Census of the concentration camp population (1945-1989).

Cargando
No hay anuncios

Els funcionaris expliquen el funcionament de la Securitate: si trobaven una informació d’algú que consideraven sospitós, hi havia un període de 2 a 6 mesos de vigilància. En aquest període es confirmava la informació i, en funció d’això, s’obria un expedient. Els mètodes de recol·lecció d’informació formaven part d’un engranatge que funcionava per grups. Els informadors solien ser gent de l’àmbit proper dels investigats. Un dels casos més sonats, destapat el 2010, quatre anys després de la seva mort, va ser el del poeta Oskar Pastior, que, després de ser deportat del 1945 al 1949 a un camp de treball forçat soviètic, va esdevenir col·laborador. Aquesta informació va trasbalsar Romania, especialment Herta Müller, una de les seves grans amigues i la seva biògrafa: “No paro de preguntar-me com és possible guardar silenci en una amistat tan estreta. La veritat és que no sé com és possible, però està clar que ho és”, es lamentaria.

La policia secreta va ser dissolta el 1990, però els seus integrants van muntar empreses, van començar a treballar en càrrecs públics i en els serveis secrets. Durant els noranta es calcula que es van destruir set tones d’expedients. De moment, el règim comunista i el seu aparell més letal no han estat jutjats a Romania. Hi ha hagut iniciatives per purgar els càrrecs públics d’antics treballadors de la Securitate, però s’han acabat bloquejant. El 2001 s’obrien els arxius, però de manera parcial. Ara hi ha un procés de digitalització en marxa.