La popularitat de Biden no deixa de baixar, amb les eleccions de mig mandat a la cantonada
Una derrota contundent als comicis complicaria el que quedi de mandat al president
Nova YorkEn tres mesos, el 8 de novembre, els nord-americans van a les urnes. Les midterms, també conegudes com les eleccions de mig mandat, convoquen aproximadament 240 milions de votants a escollir la meitat de membres de la Cambra de Representants i del Senat dels Estats Units. A més d’alguns representants en l’àmbit municipal. Però els comicis, sobretot, són un termòmetre prou fidel de quina és la salut del govern, en aquest cas el de Joe Biden. Si ens fiem de les últimes enquestes, la salut del demòcrata no és gaire bona.
El darrer sondeig de la corporació pública de mitjans PBS NewsHour/NPR/Marist no fa bones prediccions per al partit de Biden. Només el 36% dels nord-americans aprova la feina de Biden, marcant així la puntuació més baixa del president des que va prendre el poder. L'aprovació de Biden ha baixat del 40% a finals de juny. Gairebé un de cada cinc demòcrates (18%) desaprova com el mandatari està fent la seva feina, un augment des de l'última enquesta, en què va tenir una puntuació negativa de l'11% entre aquest grup. Biden té la tendència negativa més alta que qualsevol altre president modern a les portes d’unes midterm.
Tot i això, la història confirma que la tendència de les eleccions de mig mandat és que el partit del president perd seients al Congrés i la contrapart guanya poder. “Les enquestes de presidents solen marcar la taxa més alta després d'assumir el càrrec i baixen després”, explica Mitchell Brown, professora del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat d’Auburn a Alabama.
"La gent s'orienta a l'economia, i Trump també té un gran suport i, sens dubte, està intentant sortir i reunir el seu electorat, mentre que Biden no ho pot fer perquè està massa ocupat sent president", afirma Brown. Tot i això, els demòcrates no perden l’esperança, i s’agafen als aspectes positius del mandat del president, que inclouen un paquet històric d'infraestructures de 3 bilions de dòlars i la llei de control d'armes més important que ha aprovat el Congrés en tres dècades.
Descontentament general
Un dels temes que més preocupa als liberals és la pèrdua de la Cambra de Representants per part dels demòcrates, que complicaria molt la governança dels pròxims anys. “Sense el control del Congrés, al president li costa molt promulgar la seva agenda”, remarca John Cluverius, professor associat de ciències polítiques i codirector del Center for Public Opinion, de la Universitat de Massachusetts Lowell.
Els dos experts coincideixen que, malgrat les enquestes, molt pot canviar d’aquí a les eleccions de mig mandat i que l’economia és sempre un dels punts més crucials. El camí a recórrer des d’ara i fins a les eleccions, doncs, no serà fàcil, per als demòcrates. Però tampoc per als republicans. Els primers intentaran mantenir la seva victòria del 2020 i els segons lluitaran per sortir-ne guanyant amb la popularitat de Trump i el judici del 6 de gener. Finalment, l'ombra d'una tercera via, el partit Forward (Endavant), copresidit per l'excandidat presidencial demòcrata Andrew Yang i Christine Todd Whitman, exgovernadora republicana de Nova Jersey, es proposa posar en dubte el sistema dual de partits de cara a les eleccions presidencials del 2022.
El fantasma de l'abstenció
Un altre ingredient habitual és l'abstencionisme. Segons dades de FairVote, una organització sense ànim de lucre dedicada a la investigació i l’activisme perquè els ciutadans utilitzin el seu dret a vot, en les últimes dècades al voltant del 60% de la població elegible per votar exerceix el seu dret durant les eleccions presidencials i només al voltant d’un 40% vota durant les eleccions de mig mandat, amb el 2020 i el 2018 marcant la participació presidencial i de mig mandat més alta en més d'un segle, amb cap a un 50% de votants a les urnes. “La gent es fixa en qui és el president i considera que aquestes eleccions són menys importants i per això no voten”, explica Cluverius.
Frank Richardson és un dels ciutadans que ha decidit no votar a les eleccions de mig mandat. Tot i que és originari de Kentucky, ara viu i treballa en una cafeteria a Longmont, Colorado. “No em sento cridat a votar, i no votaré a les eleccions de mig mandat, perquè no hi ha una opció que em representi”. Richardson explica que no es veu ni com a republicà ni com a demòcrata i que no troba una bona alternativa o tercera via. “Si hi hagués algú més interessat en el bo de les dues bandes i en trobar un punt mitjà, llavors sí que em sentiria cridat a votar”. Els temes que més mouen Richardson són “els drets socials, els drets humans i l’activisme climàtic, és a dir, l’interès en fer canvis de veritat i no només sobre el paper”.