El primer ministre de Portugal inaugura el nou govern de dretes amb una crida al "diàleg"

BarcelonaEl nou govern conservador de Portugal, liderat per Luís Montenegro, ha pres possessió aquest dimarts i ha donat el tret de sortida a un nou cicle a la política portuguesa després de pràcticament una dècada de governs d'esquerres amb el socialista António Costa al capdavant. Montenegro s'ha envoltat de pesos pesants de la seva formació, el Partit Socialdemòcrata (PSD), per afrontar una legislatura que no serà gens fàcil i que diversos analistes qüestionen que arribi a poder completar els quatre anys de mandat. En la seva primera intervenció pública des de les eleccions, Montenegro ha demanat "maduresa" i "capacitat de diàleg" a tots els agents polítics del país per poder afrontar aquesta nova etapa.

La coalició Aliança Democràtica, liderada pel PSD i guanyadora dels comicis, té només 80 dels 230 diputats del Parlament. I Montenegro ha insistit que no té intenció d'arribar a cap pacte amb el partit populista d'ultradreta Chega, que s'ha consolidat amb 50 escons després d'un ascens meteòric –a les eleccions de fa dos anys en va aconseguir 12 i a les de fa quatre anys, només un.

Per això el nou executiu haurà de negociar llei per llei, sobretot per intentar garantir el suport de la principal formació de l'oposició, el Partit Socialista, que té 78 escons. Montenegro ha promès rebaixes fiscals per a famílies i empreses, i augmentar les pensions i els salaris a policies, professors i metges. La primera gran prova de foc arribarà a la tardor, quan s'hauran de negociar els pressupostos de l'any que ve.

Montenegro, advocat de formació i amb una experiència de més de 25 anys al PSD, va presentar divendres la composició del nou govern al president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa. L'executiu està format per 17 ministres, dels quals set són dones; un "govern de combat polític", segons destaquen diversos analistes als mitjans portuguesos. Les primeres decisions que ha pres el primer ministre han sigut eliminar el ministeri d'Habitatge i fusionar-lo amb Infraestructures –en un país en què la manca d'habitatge és un dels principals problemes estructurals– i crear un nou ministeri de Joventut i Modernització, que tindrà el repte de crear oportunitats en un país marcat per una gran taxa d'immigració juvenil.

El nom més destacat de l'executiu és Paulo Rangel, ministre d'Estat i Negocis Estrangers (equivalent al ministeri d'Afers Exteriors). Rangel, que va ser vicepresident del grup del Partit Popular al Parlament Europeu, és l'actual número dos de Montenegro també al PSD. L'altra gran cartera és la d'Estat i Finances, que recau en l'economista i fins ara president del grup parlamentari del PSD Joaquim Miranda Sarmento. El ministeri d'Economia l'encapçala Pedro Reis, economista i expresident de l'Agència per a la Inversió i Comerç Exterior de Portugal i també figura important dins del PSD.

Alguns dels noms més qüestionats han sigut els de les titulars de Sanitat, Ana Paula Martins, i de Treball, Maria do Rosário Palma Ramalho. "En sanitat, educació i treball tenim tres ministres amb posicions a favor de la desregulació, amb posicions en el passat de suport a retallades salarials i de les pensions, i amb posicions de suport a la privatització de serveis públics essencials", ha criticat aquest dimarts la coordinadora del Bloc d'Esquerra, Mariana Mortágua. El politòleg José Felipe Pinto ha afirmat a la CNN Portugal que Martins i Ramalho poden suposar els "maldecaps més grans" al govern, perquè són les ministres que estan "més a la dreta" i, per tant, més allunyades de les posicions dels socialistes, amb qui hauran de negociar tant sí com no.

Reinstaurar la mili?

Malgrat que no va ser un tema present a la campanya electoral, en les últimes hores ha aparegut a l'agenda pública una qüestió vinculada amb aquest àmbit: el debat sobre si caldria recuperar el servei militar obligatori. El cap de l'estat major de la marina, Henrique Gouveia e Melo, va argumentar en un article al diari Expresso que pot ser necessari "repensar el servei militar obligatori o una altra variant", per "generar més disponibilitat de la població per a la defensa". I el cap de l'estat major de l'exèrcit, Eduardo Ferrão, s'hi va mostrar a favor.

De moment, l'únic partit que s'ha posicionat a favor d'estudiar aquesta possibilitat ha sigut l'ultradretà Chega, mentre que les dues grans formacions, el PSD i el Partit Socialista, no s'han pronunciat i Iniciativa Liberal i el Bloc d'Esquerra ho han rebutjat.

El futur de Costa, a l'aire

Aquestes han estat les segones eleccions anticipades que celebra Portugal en els últims dos anys. Els comicis del 2022 es van resoldre amb la victòria del candidat socialista António Costa, que va aconseguir una majoria absoluta sorprenent. S'augurava una legislatura còmoda, però al novembre va esclatar un cas de suposada corrupció que implicava persones molt pròximes al primer ministre i Costa va presentar la dimissió, tot i que no hi va haver cap acusació formal contra ell. Costa s'ha acomiadat aquest dimarts amb una foto penjada a la plataforma X en què saluda davant la porta del Palau de São Bento, la residència oficial del primer ministre, que tindrà un nou inquilí.

Costa s'havia convertit en un referent de l'esquerra europea, juntament amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Un dels aspectes que més se li va valorar va ser la capacitat de traçar acords i aliances entre partits d'esquerra, un fet insòlit a escala nacional des de la restauració de la democràcia. Durant els seus primers anys al capdavant del govern, va aconseguir abaixar el dèficit i el deute públics, però la conseqüència ha sigut una creixent conflictivitat a la sanitat i l'educació per les retallades en inversió pública.

Aquest dimarts Costa ha posat punt final a la seva etapa com a primer ministre, i els diaris portuguesos especulen quin serà el seu futur, tot i que de moment no n'ha donat pistes, probablement a l'espera que es resolgui el cas judicial sobre les irregularitats que el van portar a dimitir.