Portugal, precari bastió socialdemòcrata a Europa, ajorna un cop més la descentralització

PortoA l'abril, la flor i nata de la socialdemocràcia europea es va reunir a Lisboa per celebrar el mig segle de vida del Partit Socialista portuguès (PS). Calia festejar el PS per gaudir d'una posició avui privilegiada, però que durant dècades va formar part del paisatge habitual del mapa polític europeu: una majoria absoluta i un govern monocolor. Actualment, Malta és l'únic país de la UE on governa tota sola la socialdemocràcia, una ideologia que molts politòlegs consideren en "crisi". De fet, el mateix PS viu una situació molt més precària del que sembla.

Des de la seva inesperada victòria electoral el gener del 2022, l'executiu presidit per António Costa ha patit una crisi rere l'altra, un autèntic annus horribilis. Amb la dimissió la setmana passada del secretari d'estat de Defensa, Marco Capitão Ferreira, imputat per corrupció, ja hi ha catorze alts càrrecs del govern que han hagut de ser substituïts, inclosos dos ministres. A més de corrupció i la mala gestió, hi ha hagut nomenaments inapropiats i després rectificats, o la destitució impulsiva de la presidenta de l'aerolínia TAP. El president del país, Marcelo Rebelo de Sousa, ha arribat a amenaçar amb dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades.

"Es podria pensar que amb una majoria absoluta i un gabinet socialista, l'executiu gaudiria d'estabilitat per aplicar el seu programa. Però ha passat tot el contrari pels conflictes interns", comenta Filipe Teles, professor de ciències polítiques a la Universitat d'Aveiro, a mig camí entre Porto i Coïmbra. Aquesta situació ja es nota a les enquestes, on puja la dreta més que no pas els partits que van formar part d'una aliança d'esquerres amb el PS a la legislatura anterior, coneguda com la geringonça o l'artilugi. Llavors, l'ascens de l'esquerra es va atribuir al fet que el conservador PSD va governar durant la crisi de l'euro i va ser castigat per aplicar dures mesures d'austeritat.

"L'única anomalia de la política portuguesa és la majoria absoluta del PS. Fora d'això, a Portugal veiem les mateixes tendències que a la resta d'Europa: fragmentació, descontentament amb la política i ascens de l'extrema dreta", afegeix Teles. De fet, Chega, el partit de l'extrema dreta, ja registra als sondejos prop d'un 10% dels vots. "El seu ascens respon a unes motivacions semblants a Europa, la desafecció amb el sistema i la sensació d'alguns sectors, sobretot rurals, de quedar-se enrere pels canvis socials. Per contra, la qüestió migratòria no ha estat tan important, potser perquè no hem rebut tants migrants com altres països europeus", sosté el politòleg.

Macrocefàlia lisboeta

La principal reforma que incloïa el programa electoral d'António Costa era dotar les diverses regions d'un règim d'autonomia política en un país considerat entre els més centralitzats de la Unió Europea. Des de la tornada de la democràcia, només les illes de Madeira i les Açores han disposat d'institucions pròpies. La descentralització és una qüestió que és damunt la taula des de fa dècades, però que no s'ha arribat a executar mai. Ja es va discutir durant el procés d'aprovació de la Constitució democràtica del 1976 i es va sotmetre a referèndum el 1998, però el projecte va ser rebutjat per un 63% de la ciutadania.

La regió del nord, i especialment la seva capital, Porto, és on el desig d'autonomia és més ferm. L'alcalde de la ciutat, Rui Moreira, un independent amb el suport de dos partits conservadors, és el defensor més conegut de la regionalització. "Tenim un govern central enorme i una administració local sense recursos. Portugal hauria de tenir regions amb poder polític com a Espanya", va declarar en una entrevista amb El País, en la qual també va criticar "que més del 90% de les institucions de l'Estat" estiguessin concentrades a Lisboa.

Això explica que la despesa que gestiona el govern central superi el 34% del PIB, mentre que la mitjana europea és del 26%. O bé que el salari mitjà a l'àrea metropolitana de Lisboa sigui de 1.477 euros i de 1.100 a la resta del país. Per a molts ciutadans de Porto, el model de Catalunya és un referent. "Ens agradaria tenir una autonomia com la catalana. Aquí tot és molt centralitzat i per a alguns tràmits has d'anar a Lisboa", rebla en João, un treballador del sector de la restauració.

Tanmateix, les opcions que la reforma s'acabi duent a terme els pròxims anys són "remotes", segons Teles, que ha estudiat aquest tema a fons. "El PS ha renunciat a fer un nou referèndum el 2024, tal com havia anunciat, perquè ha canviat el líder del primer partit de l'oposició i el nou s'hi oposa. Però això és més aviat una excusa. El govern no ha tingut mai una estratègia clara", comenta. Una de les dificultats de la reforma, i que explica el fracàs del referèndum del 1998, és la manca d'acord sobre les fronteres de les regions en un país sense nacionalitats històriques. De moment, el govern es limitarà a descentralitzar l'administració central i a donar més poder als ajuntaments. Un cop més, la regionalització de Portugal quedarà desada al calaix.