Odessa, de la vida a la incertesa

OdessaUn aiguat refresca l'ambient en arribar en marshrutka –un taxi compartit– als afores de la ciutat d'Odessa després de dies d'una onada de calor abrasadora. Als controls de carretera d'accés, uns uniformats comproven que els homes en edat de combatre tinguin tots els papers en regla. La freqüència de cartells patriòtics i militars es multiplica quan un s’endinsa a la ciutat. Molts estan descolorits i s'han convertit en elements fixos del paisatge urbà. Alguns fan crides a no ignorar unes alarmes antiaèries.

Tot i ser objectiu d'atacs recurrents, es tracta del primer estiu des de la pandèmia, i des de l'inici de la guerra, en què Odessa torna a estar plena de visitants vinguts d'arreu de les zones no ocupades d'Ucraïna per passar-hi uns dies de vacances. Gran part de les platges i de les àrees pròximes al port s'han reobert. La ciutat torna a respirar, alliberada de l'encotillament que havia patit fins ben entrat el 2023, quan l'amenaça d'una possible arribada de les forces russes es va dissipar definitivament.

Els carrers i les avingudes del centre de la ciutat llueixen de nou en tota la seva esplendor. Els habitants de la ciutat i els visitants passegen per parcs com el d'Istanbul, on grups d'amigues es fan fotografies, a poques desenes de metres del port, un dels indrets més castigats de la ciutat des de l'inici de l'agressió russa. Allà hi sobresurt imponent el perfil de l'Hotel Odessa, semidestruït d'ençà de l'atac amb míssils del setembre del 2023. La plena activitat ha retornat també al port, gràcies al trencament per part de les forces ucraïneses del bloqueig marítim imposat per la Flota Russa del Mar Negre.

L'aparença de normalitat amaga, però, el cansament col·lectiu, i un pessimisme sobre el curs de la guerra i el futur del país. L'acumulació d'estrès que provoquen els atacs aeris freqüents, el degoteig constant de morts, l'estancament i els avenços russos al front bèl·lic i els interrogants sobre la continuïtat del suport exterior alimenten la sensació d'incertesa. La voluntat de lluita i resistència es manté, però ha perdut una part del seu vigor.

El suport a Zelenski, a la baixa

La desconfiança creixent envers les autoritats alimenta la fatiga col·lectiva. En parlem a una cafeteria del centre històric amb en Denis Kuzmin, professor de relacions internacionals de la Universitat Nacional d'Odessa. En Denis explica com des de principis del 2023, quan el poder va assumir que les forces russes no aconseguirien imposar-se, i que la guerra seria llarga, a poc a poc han retornat les antigues pràctiques corruptes, que afecten negativament el factor fonamental que va fer possible la resistència: l'onada de patriotisme i la mobilització col·lectiva i el fet que la gent actués políticament com a ucraïnesos, una cosa totalment inesperada per a Putin, cosa que ha provocat una caiguda en el suport a Zelenski. Les dades són reveladores: si els primers mesos després de l'inici de l'agressió russa el suport popular al líder ucraïnès es va enfilar fins a un 80%, ara ha caigut fins a un 39%, segons estudis publicats recentment pel KIIS.

Ara s'obren interrogants sobre els significats de victòria i de pau. Si fa un any i mig hi havia un gran optimisme per la possible recuperació de territori fins a les fronteres del 1991 i un estat d'ànim col·lectiu a cavall entre el dolor i l'eufòria gràcies als importants avenços territorials ucraïnesos de l'últim terç del 2022, ara està cada cop més assumit que aquesta opció no és realista. Segons els estudis del KIIS, si fa un any només un 33% de la població era favorable a obrir negociacions, i un 63% s'hi oposava, avui la relació gairebé s'ha invertit: un 57% hi està a favor i un 38% s'hi oposa. El nucli de la qüestió continua sent en quins termes. Un 55% rebutja qualsevol mena de cessió territorial, mentre que un 32% l’acceptaria. A finals del 2022 la relació era de 74% contra un 19%.

La congelació del conflicte sobrevola l'ambient

L'escenari hipotètic que, davant la impossibilitat d'arribar a un acord, unes negociacions portin a una congelació del conflicte en les línies actuals sobrevola l'ambient. En Denis planteja la preservació de la independència i el fet que ciutats com Odessa, Kherson, Khàrkiv o Zaporíjia continuïn sent ucraïneses com una victòria provisional en si mateixa, que només es podria garantir mitjançant la protecció per part dels països de l'OTAN davant d'una hipotètica agressió russa renovada. En David Koifman, estudiant de l'últim curs de Medicina i militant de l'organització d'esquerres Moviment Social considera que, si s'anuncia un alto el foc i una congelació del conflicte, és un enigma com reaccionaria la societat ucraïnesa.

Els efectes de la campanya d'atacs russos contra les centrals elèctriques es fan palesos en els freqüents talls de llum. Els generadors elèctrics de gran volum han esdevingut part de la geografia d'uns carrers en què la llengua preponderant encara és el rus. En Denis defensa que "parlar rus no et fa ser rus ni pro-Putin, com no ho són els molts soldats ucraïnesos que lluiten per defensar el país en aquesta llengua". La seva visió contrasta amb la d'en David. Mentre reivindica el pluralisme lingüístic històric d'Odessa i del sud d'Ucraïna, defensa una reducció en l'ús del rus, perquè considera una eina que el Kremlin explota políticament per intentar subjugar el país.

Símbol universal de la ciutat, les mítiques escales Potemkin tornen a estar obertes. El monument al duc de Richelieu, un dels primers governants de la ciutat a principis del segle XIX, que presideix el conjunt, està cobert per protegir-lo de possibles explosions. A diferència d'altres, la seva figura històrica no ha estat objectiu de l'actual onada desrussificadora. Les autoritats regionals volen canviar el nom de 85 carrers i retirar monuments com els d'Aleksandr Puixkin. La població està dividida.

Al vespre, al jardí central de la ciutat una banda musical interpreta temes de caràcter patriòtic. Gairebé ningú s'immuta quan, des d'una distància pròxima, irromp el soroll de l'explosió d'un projectil antiaeri que impacta contra un dron. Igual que fa la vida en temps de guerra, la música dels instruments continua sonant.