Pot l’exèrcit d’Israel fer front a dues grans guerres?

El CaireL’exèrcit israelià ha fet bons els rumors i ha llançat una invasió terrestre contra el sud del Líban. L'operació de Tel-Aviv, però, no només genera temor per l’alt cost humà que implicaria al país i per l'escalada regional que pot suposar, sinó que també ha tornat a suscitar dubtes sobre una possible extralimitació de les seves forces.

El govern israelià afirma que l’objectiu de l’ofensiva contra Hezbollah és empènyer els seus combatents a una distància raonable de la frontera i permetre-hi el retorn de 60.000 residents desplaçats per l’intercanvi de cops que va esclatar entre les dues parts arran de la guerra a Gaza. I Israel s’ha mostrat totalment indiferent a l’elevat cost humà de les seves accions al Líban, on ja han matat centenars de civils i han desplaçat unes 200.000 persones, segons l’ONU.

En principi, la invasió terrestre d’Israel podria comportar una incursió temporal destinada a crear una zona desmilitaritzada al sud del Líban o una ocupació del territori més duradora. Encara és d'hora per saber-ho. Existeixen cinc grans precedents històrics de les dues, que no només van comportar milers de morts civils, una ocupació ferotge de 15 anys i una extensa destrucció, sinó que també van demostrar-se un fracàs a mitjà termini per a Israel i van acabar catalitzant i reforçant Hezbollah.

Ara, un dels grans condicionants d’Israel per assaltar el Líban és el nombre de tropes de què disposa, ja que actualment l’exèrcit té efectius desplegats a Gaza, Cisjordània i a la frontera libanesa. Tanmateix, en els últims dies ha pogut concentrar més forces en aquest últim front, incloses unitats que havien operat a Gaza, en gran manera perquè en els últims mesos ha retirat moltes forces d’una Franja devastada després de subjugar-la i relegar-la a un segon pla.

Tot i que a l’exèrcit israelià li puguin sortir ara els números, un factor que genera neguit és l’estat de les tropes. Quan Israel va assaltar Gaza l’octubre de l’any passat, l’exèrcit va haver de cridar més de 250.000 reservistes a files, en la mobilització més gran de la seva història, i l’ofensiva llançada contra la Franja ja és la guerra més llarga de la història del país. Envair de nou el Líban, en qualsevol dels escenaris, requeriria desenes de milers de soldats. I, de fet, l’exèrcit israelià ja va anunciar dimecres una mobilització limitada de reservistes a la zona.

Per ara, aquestes forces han respost a la crida i socialment Israel ha demostrat molta tolerància a mantenir la senda bèl·lica malgrat l’elevat cost humà, polític i econòmic. No obstant això, es tem que recorre-hi en excés generi rebuig, sobretot si el govern continua sense definir una estratègia clara en cap front. Políticament, la percebuda necessitat de disposar de més soldats, en comptes de prioritzar la diplomàcia i la fi de l’ocupació, podria reobrir fractures internes entorn de l’exempció del servei militar de desenes de milers de jueus ultraortodoxos cada any.

Una invasió més mortífera

A més, una invasió del Líban pot resultar molt més complexa i mortífera per als soldats israelians que la invasió de Gaza. Hezbollah compta amb combatents molt més preparats i un arsenal molt més extens i sofisticat que Hamàs i, a diferència del moviment palestí, que està subjecte a l'estricte bloqueig imposat per Israel i Egipte, també pot reabastir-se des de Síria. Alhora, tot i que la densitat de població al sud del Líban és molt menor que a Gaza, el terreny és més vast, accidentat i ple de túnels, i Hezbollah el coneix com si fos a casa seva.

D’altra banda, envair el Líban pot desencadenar moviments en altres fronts. Des de Gaza, Hamàs fa un any que intenta que s’obrin nous fronts a Israel per evitar que puguin concentrar un excés de forces a la Franja, on avui hi ha tres divisions operatives. A Síria i a l’Iraq, i en grau més baix al Iemen, també hi ha milícies que s’han mostrat disposades a mobilitzar-se per alleugerir la pressió sobre Hezbollah. L’Iran, de moment, es manté al marge.

El segon gran condicionant d’Israel per poder envair el Líban és garantir que el flux d’armes i munició, principalment des dels Estats Units, continuï ininterromput. I si bé l’administració de Joe Biden s’ha mostrat repetidament frustrada amb la gestió del govern de Benjamin Netanyahu, en cap moment li ha frenat de forma significativa l’ajuda militar ni ha suggerit que tingui ara intenció de fer-ho, tot i ser clau per sostenir la maquinària bèl·lica israeliana.