![Protestes a Teheran el 19 de setembre, després de la mort de Mahsa Amini sota custòdia policial.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El guardó està dotat amb 11 milions de corones sueques (uns 934.243 euros), seguint les directrius que el creador del premi, Alfred Nobel, va deixar escrites el 1895, un any abans de la seva mort. En aquell moment va establir el premi en 31 milions de corones sueques, xifra que ha anat evolucionant segons la fluctuació del valor de la moneda. El primer Nobel de la pau es va concedir el 1901 a Henry Dunant i Frédéric Passy. Se'ls va reconèixer la seva lluita contra la guerra. El primer va voler limitar el patiment de les víctimes mitjançant l’acció humanitària amb la creació de la Creu Roja, i el segon va ser un gran promotor del corrent pacifista. Altres personalitats que han rebut el premi Nobel de la pau al llarg dels anys són Theodore Roosevelt (1906), Martin Luther King, Jr. (1964), Mikhaïl Gorbatxov (1990), Nelson Mandela (1994), Barack Obama (2009) i Malala Yousafzai (2014).
Nobel de la pau a la lluita de les dones a l'Iran: l'activista Narges Mohammadi rep el guardó des de la presó
El Comitè Noruec denuncia així la brutal repressió de Teheran contra la revolta social desfermada al país en l'últim any
Barcelona"Dona, vida, llibertat". Les tres paraules que són el lema de la revolta pels drets de les dones a l'Iran han estat aquest divendres les tres paraules que han introduït la presentació del premi Nobel de la pau 2023, a Oslo. El guardó d'enguany s'ha concedit a l'activista iraniana Narges Mohammadi, que actualment és a la presó, "per la seva lluita contra l'opressió de les dones a l'Iran". Mohammadi, que és vicepresidenta del Centre de Defensors dels Drets Humans de l'Iran, presidit per una altra Nobel de la pau (2003), Shirin Ebadi, està condemnada a un total de 31 anys de presó i 154 fuetades.
Amb aquest guardó, el Comitè Noruec del Nobel ha volgut denunciar també la brutal repressió que el règim de l'Iran ha imposat contra les protestes socials que es van estendre al país després de la mort de la jove kurda Mahsa Amini sota custòdia de la policia de la moral, el setembre de l'any passat. "El premi d'aquest any també reconeix els centenars de milers de persones que aquest any s'han manifestat contra les polítiques teocràtiques de discriminació i d'opressió que tenen com a objectiu les dones", ha dit la cap del Comitè Noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen. "Aquesta lluita arreu de l'Iran ha estat resposta amb persecució, presó, tortura i fins i tot la mort", ha denunciat.
Segons dades d'Amnistia Internacional (AI), aquesta repressió ja ha deixat 500 morts i 22.000 detinguts. "Les autoritats iranianes porten un any infligint una crueltat indescriptible a la població de l'Iran que, amb valentia, s'atreveix a qüestionar dècades de repressió i desigualtat", denuncia el portaveu d'AI, Dani Vilaró. I destaca que el Nobel a una dona iraniana també serveix per "visibilitzar que si justament algú ha estat protagonista d'aquest aixecament, són les dones i les nenes, a qui la policia de la moral persegueix de manera habitual per no complir amb les lleis abusives, degradants i discriminatòries sobre l'ús obligatori del vel, unes lleis que obliguen dones i nenes –a partir dels 7 anys–, a cobrir-se els cabells i l'incompliment de les quals pot ser motiu de detenció, presó, multa o fuetades". Aquesta mateixa setmana es va fer públic el cas d'una nena de 16 anys que està en coma per una presumpta agressió de la policia de la moral iraniana, l'encarregada de fer complir les normes de vestuari a les dones.
Empresonada i torturada
Narges Mohammadi fa anys que entra i surt de la presó per la seva defensa dels drets de les dones a l'Iran, i ha hagut de seguir des d'allà les protestes històriques de l'últim any, les més importants en quatre dècades i que van estendre els crits de “Mort al dictador” o “Derrotem el règim”. Mohammadi ha donat suport a la revolta des de la presó i fins i tot ha organitzat accions de solidaritat amb les seves companyes recluses. "El règim va respondre imposant-li condicions més estrictes, encara, i se li va prohibir rebre trucades o visites", relata la cap del comitè del Nobel. Tot i això, l'activista va aconseguir publicar un article al New York Times en l'aniversari de la mort d'Amini "amb el missatge «com més ens empresonen, més fortes ens fem»".
Però la seva situació dins de la presó és molt complicada, tal com denunciava fa uns mesos AI. L'ONG assegura que "Narges està sent sotmesa a tortura i altres maltractaments a la presó iraniana de Shahr-e Rey", i destaca especialment la negativa de les autoritats iranianes a facilitar-li tractament mèdic per a les seves afeccions cardíaques. El 3 de febrer del 2022 va patir un atac de cor i el metge de la presó "no li va oferir l'atenció adequada i la fiscalia li va prohibir ser traslladada a un hospital extern", denuncia AI. Setmanes després, quan ja havia patit diversos episodis, va haver de ser operada d'urgència en un centre hospitalari, però de seguida la van fer tornar a la presó.
El preu de la lluita pels drets humans
Mohammadi (51 anys) és llicenciada en física i enginyera professional, però ja des de la seva època d'estudiant, als anys 90, va destacar com a defensora dels drets de les dones, amb articles periodístics i activisme. La seva primera detenció va arribar el 1998, i la va portar a la presó durant un any per haver criticat el règim iranià. El 1999 es va casar amb el també activista i escriptor Taghi Rahmani, que poc després seria empresonat durant 14 anys. Al sortir de la presó, Rahmani es va exiliar a França amb els dos fills bessons de la parella, però Mohammadi va decidir quedar-se al país per continuar lluitant. Des de llavors no ha tornat a veure presencialment els seus fills, que ja tenen 16 anys, i l'últim cop que va parlar amb ells per telèfon va ser l'any passat, segons explicava al juny en una entrevista al New York Times des de la presó.
El 2003 es va implicar en el Centre de Defensors dels Drets Humans a Teheran, del qual és vicepresidenta. El 2011 Mohammadi va ser enviada a la presó durant diversos anys per haver ajudat activistes empresonats. Dos anys després va impulsar una campanya contra la pena de mort. "L'Iran ha estat durant molt de temps entre els països que executen una proporció més alta dels seus habitants. Des del gener del 2022 més de 860 presoners han estat castigats amb la pena de mort en aquest país", ha destacat Reiss-Andersen. Aquesta campanya contra la pena de mort la va portar de nou a la presó el 2015, on Mohammadi ha denunciat continuadament "l'ús sistemàtic de la tortura i la violència sexual contra presoners polítics i especialment contra les dones". La seva última condemna va arribar el gener de l'any passat, aquest cop a deu anys i vuit mesos i a més de 154 fuetades, per delictes de seguretat nacional.
"Si les autoritats iranianes fessin el correcte, l'alliberarien perquè pugui venir a rebre el premi", ha apuntat la cap del Comitè Noruec. "Si hi ha alguna represàlia contra ella [pel premi] la responsabilitat serà dels que ho facin", ha respost també a les preguntes dels periodistes. El director de l'Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP), Kristian Herbolzheimer, confia que el guardó d'enguany doni "nou oxigen al moviment de protesta Dona, Vida, Llibertat'". "És un premi molt oportú i merescut perquè posa l'activisme al centre, condició necessària per enderrocar règims autoritaris", afegeix. És el segon any consecutiu que s'atorga el Nobel de la pau a algú que està empresonat. L'any passat va ser l'activista bielorús Alés Bialiatski qui el va rebre des de la presó, on continua, juntament amb l'ONG russa Memorial i el Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna.
