Nobel de la pau contra la bomba atòmica: premien els supervivents d'Hiroshima i Nagasaki

BarcelonaL'organització japonesa Nihon Hidankyo, fundada per supervivents d'Hiroshima i Nagasaki, han rebut el premi Nobel de la pau 2024 pels seus "esforços d'aconseguir un món lliure d'armes nuclears", ha anunciat el Comitè Noruec del Nobel aquest divendres. L'organització noruega ha desafiat totes les travesses, que apuntaven insistentment a un guardó directament vinculat a la guerra entre Israel i Palestina, i ha optat per enviar un missatge contra la bomba atòmica en un moment en què l'amenaça d'una guerra nuclear torna a estar molt present. "El nostre missatge als líders del món és que les armes nuclears no s'haurien d'utilitzar mai més", ha dit el representant del comitè.

Nihon Hidankyo es va crear el 10 d'agost del 1956 com a confederació japonesa d'organitzacions de supervivents de les bombes llançades pels Estats Units sobre Hiroshima i Nagasaki el 1945. A aquests supervivents se'ls coneix com a hibakushas, que vol dir "persona bombardejada" en nipó. A més de lluitar per compensacions i ajudes a les víctimes d'aquells episodis, Nihon Hidankyo és també una de les principals organitzacions de lluita per a l'abolició de les armes nuclears al món.

"Crec que en rebre aquest premi tan gran, les nostres paraules podran tenir més pes", ha dit aquest mateix divendres Toshiyuki Mimaki, supervivent d'Hiroshima i representant de Nihon Hidankyo. Ell tenia 3 anys quan la primera bomba nuclear de la història va ser llançada sobre la ciutat on vivia amb la seva família. "Nosaltres ja ens estem fent vells, la mitjana d'edat és d'uns 85 anys. Però comptem amb la generació següent", ha remarcat. "Vull que s'acabin les armes nuclears mentre estiguem vius, és un desig de tots els 114.000 hibakusha que quedem. Jo estic en contra de la guerra", ha afegit.

Un altre membre de Nihon Hidankyo, el supervivent al bombardeig de Nagasaki Sueichi Kido, ha destacat que el premi honora la memòria de tots els hibakusha que ja han mort. A finals del 1945 unes 214.000 persones havien mort per l'efecte de l'explosió de les bombes sobre Hiroshima (el 6 d'agost del 1945) i Nagasaki (el 9 d'agost del 1945), però les conseqüències de la radiació van continuar impactant sobre la població durant els anys següents. Desenes de milers de persones més van patir leucèmia, càncers i altres efectes terribles de l'urani que va explotar a Hiroshima i el plutoni de la bomba de Nagasaki.

El 2016 l'organització comptabilitzava encara 174.080 supervivents que vivien al Japó, a més d'altres que vivien a Corea i en altres indrets del món, però any a any aquesta xifra es va reduint i actualment són 114.000. Per això, tant el representant de l'organització com els del comitè del Nobel han remarcat la importància de traspassar la lluita antinuclear a les generacions més joves. Una altra de les tasques de l'organització és, precisament, preservar la memòria dels supervivents de la bomba atòmica amb una recopilació exhaustiva dels seus relats i llegats.

Un premi per recuperar "el tabú" nuclear

El premi d'aquest 2024 pretén que "noves generacions unides als supervivents" d'Hiroshima i Nagasaki puguin fer recuperar el "tabú de les armes nuclears" al món, que sembla haver-se trencat en els últims anys de rearmament accelerat, ha dit el portaveu del Nobel. "És alarmant veure com les amenaces de fer servir aquest tipus d'armes està danyant la norma internacional" que les prohibeix, ha afegit, en un missatge que semblava dirigit al president rus, Vladímir Putin, que ha amenaçat repetidament amb l'ús d'armes nuclears en els últims dos anys de guerra a Ucraïna.

Però no només a ell. "És un missatge a totes les potències nuclears, que s'agafen al Tractat de No Proliferació només com una eina per evitar que altres països adquireixin la bomba atòmica però incompleixen la seva obligació de desarmar-se", diu l'exdirector de Fundipau, Jordi Armadans. "Així, el premi és indirectament una bufetada als Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit i França, per la seva falta de compromís amb el Tractat de No Proliferació Nuclear", afegeix el politòleg, i apunta també que "és un toc d'atenció a l'OTAN, un organisme que està permetent el rearmament nuclear dels seus països i que de fet va treballar de manera explícita per fer descarrilar Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears", aprovat a l'ONU el 7 de juliol del 2017. Un tractat que també va rebre indirectament el Nobel de la pau d'aquell mateix any, quan es va premiar ICAN, la campanya internacional contra les armes nuclears que va impulsar el text. Va ser precisament una hibakusha, Setsuko Thurlow, qui va rebre aquell guardó en nom de l'ICAN.

De fet, tal com apunta Armadans, quan es va concedir el Nobel a la campanya del 2017 la possibilitat d'una guerra nuclear no estava sobre la taula, mentre que actualment la guerra d'Ucraïna i la del Pròxim Orient, on Israel té la bomba atòmica i se sospita que l'Iran intenta aconseguir-la, ens situen en un escenari de risc que no es veia des de la Guerra Freda.

Tanmateix, l'activista antiproliferació lamenta que el comitè del Nobel hagi volgut "desmarcar-se de la pressió" que li reclamava un posicionament en el conflicte entre Israel i Palestina. Entre els nominats d'aquest any hi havia l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), el Tribunal Penal Internacional i el mateix secretari general de l'ONU, António Guterres. Un Nobel a alguna d'aquestes organitzacions hauria suposat un suport al dret internacional i al sistema de pau mundial en un moment en què es veu més amenaçat que mai per la seva inoperància al Pròxim Orient. "Però com ha fet moltes vegades, el comitè ha volgut desmarcar-se amb un premi que ningú esperava", diu Armadans.

En canvi, el director de l'Institut Internacional Català per la Pau (ICIP), Kristian Herbolzheimer, ho considera una decisió "molt encertada". “El Nobel de la pau 2024 no es fixa en una regió concreta, com pot ser la guerra a Gaza o la invasió d’Ucraïna, sinó que davant la perillosa escalda militar global el guardó vol ser un toc d’atenció per a la comunitat internacional, un missatge a Israel, l'Iran, Rússia i també els Estats Units”, diu.