Abiy Ahmed, un Nobel de la pau encara en proves

BarcelonaAbiy Ahmed recollirà aquest dimarts a les 13 h el premi Nobel de la pau només 617 dies després d'haver assumit el càrrec de primer ministre d’Etiòpia. En 20 mesos, aquest exoficial de 43 anys s'ha guanyat el respecte de la comunitat internacional per haver sigut capaç de forjar la pau amb la veïna Eritrea i acabar amb l'última gran guerra de l'Àfrica, que ha deixat 100.000 morts i centenars de milers de desplaçats. Ahmed ha demostrat la seva voluntat de significar un punt i a part tant en la política regional com en l'interior i, en aquest nivell, ha sigut també molt aplaudida la decisió de nomenar dones en posicions de poder i formar el primer govern paritari en una societat molt poc donada a la igualtat de gènere i d'iniciar reformes democràtiques profundes per evidenciar el trencament amb l'antic règim. No obstant això, l'arribada d'Ahmed a Oslo ha estat envoltada de polèmica, perquè el dirigent ha trencat amb la tradició de comparèixer en la vigília del lliurament en una roda de premsa per respondre a les preguntes dels periodistes desplaçats per la cerimònia i tampoc concedirà entrevistes a les grans cadenes de televisió internacionals, segons ha lamentat el comitè dels premis.

El ràpid ascens d'Ahmed s'ha llegit com la gran esperança en aquesta regió, però no són pocs els que es qüestionen si el comitè dels Nobel d’Oslo no s’ha precipitat un pèl massa a l’hora de concedir el guardó a un dirigent que tot just comença en el càrrec i, un fet important, el lideratge del qual no ha sigut encara referendat a les urnes per la ciutadania, sinó que la seva va ser una elecció a dit a causa de la renúncia del predecessor.

“A la decisió dels Nobel segurament li falta perspectiva i la certesa que la seva política tindrà resultats i es materialitzarà en canvis”, assenyala Elsa Aimé González, investigadora del Grup d’Estudis Africans de la UAM i professora de la Universitat de Comillas, per a qui el prestigiós premi (tot i que molt qüestionat en algunes ocasions) s’ha d’interpretar com un “suport polític perquè Etiòpia continuï per la via de la unitat”.

Ahmed representa la diversitat ètnica i religiosa que ha enriquit socialment i culturalment Etiòpia, l’únic país africà no colonitzat per europeus però on, alhora, és aquesta diversitat la que ha servit per alimentar conflictes i tensions internes. El primer ministre és de pare oromo musulmà i de mare amhara cristiana ortodoxa, i ell és una barreja de tots dos: s'identifica amb l’ètnia oromo i és de creença ortodoxa. Els oromo són el grup ètnic més nombrós del país, però històricament marginat, i van protagonitzar una revolta popular durament reprimida per la policia que va traspassar fronteres quan l'atleta Feyisa Lilesa va creuar la línia de meta de Rio de Janeiro 2016 amb els braços en creu. Després de dos anys de protestes, morts i la declaració de l'estat d'emergència, la coalició Front Revolucionari Democràtic del Poble Etíop (coneguda per les sigles EPRDF), que governa des de fa 30 anys al país, va obligar a dimitir Hailemariam Desalegn, de l’ètnia tigray, i llavors es va apostar per Ahmed, el primer mandatari oromo.

En el balanç del breu mandat del primer ministre es pot apuntar voler fer foc nou al país, el segon més poblat del continent i amb una economia vigorosa però amb la majoria de la població en situació de pobresa severa. Ahmed ha ordenat l'alliberament de milers de presos polítics i la legalització de formacions polítiques i està perseguint els alts càrrecs de les anteriors administracions acusats de corrupció.

Però un dels grans desafiaments que ha d'afrontar és l'encaix territorial, que a la diversa Etiòpia suposa l'encaix ètnic. En aquest sentit, David Forniès, coordinador de Nationalia, diari digital del CIEMEN, apunta que Abiy Ahmed es juga la seva capacitat de diàleg i home pont en un país amb una “Constitució moderna que permet que totes les regions s’independitzin si volen” o passar de províncies a regions autònomes (com si Tarragona o Girona, per exemple, decidissin separar-se de Catalunya i ser comunitats autònomes). El dret a decidir va ser una conquesta reconeguda en la carta magna del 1995 per facilitar la convivència, però el que sobre el paper és un estat descentralitzat i federal a la pràctica és un model de centralització.

Des de finals del mes de novembre hi ha deu regions federades, dividides per la seva base ètnica, i dues ciutats amb estatus especial. La província de Sidama, integrada en una regió multiètnica, es va guanyar l'estatus a través d'un referèndum, pactat i tolerat per Addis Abeba.

La consulta suposava un primer test per al primer ministre perquè, en paraules de Forniès, haurà de demostrar amb fets si és partidari del dret a decidir i deixa que els sidama tinguin un pressupost propi i les competències per preservar la seva cultura i llengua o, per contra, hi ha un replegament autonòmic. "Ara els oromo estan al poder i poden caure en la temptació de mantenir el poder centralitzat", subratlla l'expert, que adverteix que el cas dels sidama pot establir un precedent entre el mig centenar d'ètnies que formen l'anomenada Regió de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud i pot realimentar els sentiments independentistes entre les regions federades.

La gran prova de foc per a Ahmed seran les eleccions democràtiques previstes per al maig del 2020, assenyala Elsa Aimé González, que també és coordinadora per a temes africans a la Fundació Alternatives, ja que el país no celebra comicis des del 2005, quan les acusacions de frau van provocar grans protestes i una resposta contundent de l'executiu en forma de 200 morts i centenars d'opositors empresonats. En aquest sentit, l'experta alerta de la debilitat encara de la jove transició democràtica d'Etiòpia, que ha tingut una lleu sacsejada amb la decisió d'Ahmed d'unificar en un sol partit, batejat com el de la Prosperitat, les formacions de la coalició EPRDF, cosa que ja ha sigut contestada amb algunes veus prominents fins i tot entre les files dels oromo.