El Parlament Europeu atorga el premi Sàkharov a Mahsa Amini i a la valentia de les dones iranianes

Brussel·lesEl Parlament Europeu ha atorgat aquest dijous el premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència 2023 a Mahsa Amini, la jove iraniana de 22 anys que va morir sota custòdia policial l'any passat després de ser arrestada per no dur el vel de forma correcta segons l'extremista llei de l'Iran. L'Eurocambra també ha volgut premiar al grup de dones iranianes que van liderar les protestes contra la mort d'Amini i la repressió de l'estat iranià, el moviment Dona, Vida i Llibertat a l'Iran.

La presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, ha destacat l'empenta de les dones "valentes i desafiants" que "continuen lluitant per la igualtat i la llibertat a l'Iran" malgrat la forta repressió que pateixen. "El Parlament Europeu està amb les dones que, fins i tot empresonades, continuen mantenint viva la flama del moviment, i vol continuar honrant les que han pagat el preu més alt en la seva lluita per la llibertat", ha dit Metsola, que juntament amb els presidents dels grups parlamentaris ha decidit a qui atorgar el guardó.

L'espurna d'un moviment

La història de Mahsa Amini va ser l'espurna del moviment contra el govern islamista i extremista dels aiatol·làs de l'any passat. Va ser detinguda per la policia de la moral el 13 de setembre per suposadament ignorar les estrictes lleis sobre el vel. Tres dies després, va morir a l'hospital per la violència i els abusos que va patir per part del cos policial de l'Iran, cosa va provocar protestes multitudinàries arreu del país. Molts de manifestants van morir en aquestes concentracions en mans de la policia iraniana i van ser reprimits durament.

Creat el 1988, el premi Sàkharov a la llibertat de consciència és el més important concedit per les institucions europees. Deu el nom al físic soviètic Andrei Sàkharov, que va fabricar la primera bomba d'hidrogen per a l'URSS. Posteriorment, conscient dels riscos que la seva feina tenia per a la humanitat, es va dedicar a conscienciar sobre els perills que suposava la carrera nuclear de la Guerra Freda. Es va convertir en dissident i activista pels drets humans. Això li va valer el premi Nobel de la pau el 1975.

Els altres finalistes nominats al guardó de l'Eurocambra eren Vilma Núñez Escorcia i el bisbe Rolando José Álvarez Lagos de Nicaragua, i tres activistes a favor de l'avortament legal i gratuït, l'estatunidenca Collen McNicholas, la polonesa Justyna Wydrzynska i la salvadorenca Morena Herrera. L'any passat el premi se'l va endur el poble ucraïnès per la seva valentia i persistència en la lluita per la llibertat i contra l'imperialisme del règim de Vladímir Putin.