Les preocupacions de Grècia pronostiquen el futur d'Europa
Els grecs voten aquest diumenge, en uns comicis marcats pels salaris, la inflació i la qualitat democràtica
AtenesQueden pocs dies per a les eleccions generals a Grècia, que se celebren aquest diumenge, i els partits aprofiten per trobar-se amb potencials votants. Les places, les sortides de metro, les trobades amb la militància, qualsevol lloc i moment és bo per esgarrapar algun vot. Contenir la inflació, que durant l'abril va caure al 3%, el nivell més baix des d'octubre del 2021, i el preu de l'habitatge —que durant els últims anys ha pujat gairebé un 40%—; apostar pels serveis públics com la sanitat o l'educació i millorar les infraestructures són algunes de les promeses que més s'han escoltat en campanya.
La pugna es troba entre Nova Democràcia (ND), actualment al govern i capitanejat pel conservador Kyriakos Mitsotakis, i Syriza-Aliança Progressista, d'Alexis Tsipras, que va governar el país entre el 2015 i el 2019. Les últimes enquestes situen 5,4 punts més amunt ND i el mantenen com a guanyador, però una possible aliança entre Syriza i el PASOK-KINAL podria fer perillar un hipotètic segon mandat de Mitsotakis. Per la seva banda, Tsipras ja ha assegurat que només intentarà formar govern si és la força més votada.
Són les set de la tarda i la plaça d'Agios Dimitrios, al barri d'Ambelokipi, es va omplint a poc a poc. Hi ha un míting de Syriza. Algunes criatures juguen a pilota i fan servir com a porteria els murs de l'església ortodoxa que dona nom a la plaça. La Laura, de 50 anys, ha arribat sola. S'autodefineix com una ciutadana d'esquerres i assegura que el que més la preocupa és l'“austeritat”. No vol ser més específica, però ho repeteix diverses vegades: “Em preocupa l'austeritat d'aquest govern, la corrupció i els drets humans”.
Uns metres més enllà, Alexandros Kessopoulos (45), professor del separtament de Ciències Polítiques a la Universitat de Creta, és del mateix parer i argumenta que la situació actual és totalment diferent de la que Tsipras es va trobar el 2015. “El 2015 érem un estat fallit. No hi havia diners per pagar ni pensions ni sous”, diu. Kessopoulos té clar què li preocupa de la situació actual: el cost de la vida, la desaparició de l'estat del benestar i el mal estat de les institucions democràtiques. “Els hospitals i l'educació estan en una situació molt precària i la despesa de l'estat en els serveis públics cada cop és més baixa. Tsipras haurà de fer una reestructuració de tot plegat”.
També li amoïna l'informe que fa unes setmanes va publicar Reporters Sense Fronteres (RSF) i en el qual Grècia apareix en l'últim lloc dels països de la Unió Europea pel que fa a la llibertat d'expressió i de premsa. “I no només això: tenim problemes amb la llibertat de reunió i amb la brutalitat policial. Les llibertats, els drets civils i les institucions democràtiques estan en perill”, diu contundent. “Ah, i el tema de les escoltes!”, puntualitza en referència al cas Predator, pel qual el govern de Mitsotakis hauria espiat periodistes, polítics de l'oposició, i fins i tot persones del seu govern. “El govern de Mitsotakis ha fet bàsicament dues coses en els últims quatre anys. En primer lloc, donar privilegis a les elits i empitjorar el nivell de vida de la resta de la població. En segon lloc, intentar controlar l'Estat, els mitjans de comunicació i les autoritats independents”, es queixa.
“No hi ha una alternativa real a Mitsotakis”
Les demandes de l'Alexandros i la Laura no són exclusives dels votants de Syriza. Uns dies abans, l'Ana, la Bibi i l'Antònia, en una de les naus de Tecnòpolis, al barri de Keramikos, es queixen dels salaris: “Tot és molt car i els nostres sous no fan més que baixar”. I tenen raó: en l'actualitat, el sou mitjà a Grècia ronda entre els 700 i els 800 euros. Un metge o metgessa que s'acabi de llicenciar cobra uns 950 euros.
Per contra, els lloguers no paren de pujar —fins a un 40% en els últims anys— i un pis d'una habitació i uns 70 metres quadrats costa uns 550 euros. La llet, al voltant de dos euros el litre; i el pa, a un euro la barra. Dos viatges de metro, dos euros amb seixanta cèntims.
L'Ana, la Bibi i l'Antònia, que tenen al voltant de 40 anys, treballen al sector de la construcció i es queixen que els seus salaris no s'han apujat en deu anys. “S'han destruït les relacions laborals i els convenis col·lectius. El sector estava arruïnat i la pandèmia ha empitjorat les coses”, diu la Bibi. Asseguren convençudes que els programes electorals de Syriza, ND i PASOK-KINAL són iguals, i que "no hi ha una alternativa real a Mitsotakis. “Guanyarà qui Europa vulgui”, coincideixen a dir les tres.
A l'altra banda de la ciutat, al barri de Gizi, Maria Choupi, de 39 anys i agent immobiliari, explica que tornarà a votar per Mitsotakis. “El vaig votar el 2019 i ho tornaré a fer perquè estic molt contenta amb ell”. El que ella valora del primer ministre actual és la capacitat que ha tingut de gestionar el país. “Crec que és un visionari i una persona molt intel·ligent. Estic contenta amb l'actualització que hi ha hagut a les universitats gregues, amb les polítiques socials dutes a terme, com l'agenda per a les persones amb discapacitat o la llei sobre els animals; les subvencions a les persones trans o les polítiques innovadores per a les persones sense llar”.
Sigui com sigui, el que comença a semblar evident, ja a pocs dies de les eleccions, és que ni ND ni Syriza- Aliança Progressista obtindran les xifres necessàries per formar govern en aquesta primera convocatòria, el que portaria el país a una segona cita electoral que se celebraria, presumiblement, a principis de juliol.
