Caos a Corea del Sud: el president decreta la llei marcial i el parlament la refusa

BarcelonaHores de caos i incertesa política a Corea del Sud, després que el president conservador Yoon Suk-yeol hagi sorprès tothom i hagi declarat la llei marcial. En un moviment sense precedents al país des de l'època de la dictadura (que va acabar el 1987), Yoon ha volgut decretar la llei marcial per aturar tota activitat política, poc després que el bloc centrista que domina el Parlament aprovés una retallada al seu pressupost governamental que li restava autoritat perquè reduïa els fons d'organismes clau de la seva administració. El president ha titllat aquests partits de "forces anti-democràtiques i pro-Corea del Nord", els ha acusat de segrestar el procès parlamentari i ha fet servir aquest argument per decretar la llei marcial. Però la declaració d'una llei marcial requereix l'aprovació del Parlament i la majoria opositora ha votat de seguida en contra de la decisió. Durant uns moments, ha semblat que l'exèrcit entraria al Parlament per fer complir la llei decisió del president, però s'hi ha trobat la resistència tant dels parlamentaris com d'una multitud de ciutadans que es manifestava a les portes e l'edifici.

Yoon, un antic fiscal general de línia dura i líder del Partit del Poder del Poble (PPP), ha declarat l'emergència argumentant que el Partit Democràtic de Corea, a l'oposició però amb majoria parlamentària, havia paralitzat les activitats estatals. En una emissió televisiva, ha promès "erradicar les forces pro nord-coreanes i protegir l'ordre democràtic constitucional". Tanmateix, "les acusacions de complicitat amb Corea del Nord són una retòrica habitual en la picabaralla política sud-coreana", explica el professor d'Estudis d'Àsia Oriental de la UAB, Just Castillo. Segons explica l'expert, el president Yoon "tenia un índex d'aprovació molt baix i no podia aprovar els seus pressupostos de l'any que ve, però tot i així no s'entén el càlcul polític que hi pot haver darrera de la decisió de decretar la llei marcial". Per a Castillo, "és un moviment polític mal calculat".

Enmig de la incertesa , les imatges de tancs pels carrers que envolten el parlament, la forta presència policial a l'exterior i els helicòpters que sobrevolen l'edifici –fins i tot algun ha aterrat al terrat del Parlament– feien témer que el president imposés la llei marcial per la força i que la intervenció de l'exèrcit desemboqués, a la pràctica, en un auto cop d'estat. Però aquest dimarts a la nit, al voltant de l'assemblea nacional s'aplegaven centenars de manifestants que volien deixar clara la seva oposició a la decisió del president. "Retiri la llei marcial" i "Que detinguin a Yoon Suk Yeol" eren alguns dels càntics de la multitud, que va protagonitzar fins i tot alguns enfrontaments amb la policia. Eren més de les 2 de la matinada a Corea del Sud i la gent seguia davant de l'edifici del Parlament exigint que es retirés la llei marcial, una mesura que molts dels que s'hi congregaven no havien experimentat mai en la seva vida i que creien desterrada completament des de la instauració de la democràcia.

La llei marcial, que es va aplicar per última vegada a Corea del Sud en l'any 1980, en plena dictadura, prohibeix "totes les activitats polítiques, incloses les de l'Assemblea Nacional, els ajuntaments, els partits polítics" i també les manifestacions.

El portaveu de l'Assemblea Nacional, Woo Won-Shik, ha notificat oficialment l'oficina del president i el ministeri de Defensa de la decisió del Parlament de rebutjar la llei marcial proposada pel president. Legalment, això forçaria el president a aixecar la llei marcial, però Yoon no havia tornat a dir res des del discurs televisat en el que va anunciar la mesura. Els parlamentaris seguien a l'Assemblea a l'espera d'esdeveniments, mentre creixia la incertesa arreu del país. Per afegir encara més caos a la situació, l'exèrcit sud-coreà va dir que la llei marcial es mantindria fins que sigui aixecada pel president Yoon Suk Yeol, malgrat la votació al Parlament, segons deia l'emissora nacional del país i recollia la BBC.

En el seu discurs televisat per anunciar la llei marcial, Yoon havia acusat l’oposició política d'estar planejant una rebel·lió, tot i que no va presentar cap prova per aquesta afirmació. Yoon va arribar a la presidència l'any 2022 i va imposar una política de dreta, molt més radical que la del seu predecessor Moon Jae-in, del Partit Demòcrata, que es va destacar pel seu intent d'apropament a Corea del Nord. Yoon en canvi ha imposat una política de confrontació amb el veí del nord i unes polítiques internes molt més de dreta.

El PPP de Yoon, de dretes, va patir una derrota en les eleccions parlamentàries del mes d'abril, que van reeditar la majoria parlamentària del Partit Democràtic amb 173 escons dels 300 de l'Assemblea, davant dels 103 del partit del president. Però el sud-coreà és un règim presidencialista, de forma que el cap d'estat pot governar sense tenir majoria parlamentària. Ara bé, durant l'últim any, el president ha tingut també enfrontaments amb el líder del PPP, Han Dong-hoon, i això ha augmenta el seu aïllament polític.

Acusant Yoon de tendències autoritàries, els partits centristes sud-coreans van votar la setmana passada per reduir gairebé 3.000 milions de dòlars del seu pressupost proposat per al 2025. L'oposició va centrar les seves propostes de retallades en l'oficina del president, els fiscals nacionals i la policia. Arran de la sobtada crisi política, la moneda sud-coreana ha caigut fins al seu nivell més baix en dos anys. El won va disminuir un 1,4% enfront del dòlar i es va situar a 1.423,9; es tracta del nivell més baix des del novembre del 2022.

"Espero que l'Assemblea Nacional actuï ràpidament per protegir la nostra democràcia de l'enfonsament", ha dit a X l'expresident sud-coreà Moon Jae-in. "Demano a la gent que uneixi forces per protegir i salvar la democràcia i per ajudar a que l'Assemblea Nacional funcioni amb normalitat", afegia.