El president d'Àustria encarrega al líder de l'extrema dreta que intenti formar govern

BerlínEl president federal austríac, Alexander van der Bellen, ha encarregat aquest dilluns al controvertit líder d'extrema dreta Herbert Kickl la tasca de negociar amb el Partit Popular d'Àustria (ÖVP) per formar govern, després que els conservadors s'obrissin aquest diumenge a negociar amb els ultres, malgrat les reticències inicials. S'obre així la porta perquè Àustria tingui per primera vegada en democràcia un cap de govern d'extrema dreta.

El Partit de la Llibertat (FPÖ) de Kickl, un grup polític fundat per exnazis, va ser el guanyador de les eleccions legislatives del 29 de setembre, però tres mesos després Àustria continua sense govern.

Davant la contundent negativa inicial de tots els partits polítics d'entrar en un govern amb Kickl com a canceller, Van der Bellen va entregar a l'octubre l'encàrrec de la formació de govern al canceller sortint Karl Nehammer, el partit del qual va ser el segon més votat en els comicis.

Les negociacions entre conservadors, socialdemòcrates i els liberals de Neos per deixar fora del govern l'extrema dreta van fracassar, primer divendres, quan els liberals van apartar-se, i després dissabte, ja que l'ÖVP no va ser capaç d'aconseguir un acord amb els socialdemòcrates. Nehammer va dimitir dissabte com a cap de govern i com a cap del partit conservador després del fracàs de les negociacions. Nehammer ha explicat que el seu objectiu era impedir que Kickl fos canceller federal perquè “sempre vaig estar convençut que la seva manera d'entendre el càrrec i de viure la política no és bona per al nostre país”.

El nou líder de l'ÖVP, el fins ara secretari general Christian Stocker, va capgirar la política del seu partit de la nit al dia. Stocker va passar del “no” categòric a l'extrema dreta de Kickl com a canceller a anunciar, diumenge, que el partit conservador està ara disposat a entaular negociacions de govern amb l'extrema dreta. “Aquesta és la nova situació”, va explicar Van der Bellen en una breu compareixença televisada al Palau de Hofburg, residència del president austríac. Això va portar Van der Bellen a reunir-se avui amb Kickl per discutir una sortida a la crisi política que viu Àustria.

"Confiança necessària"

“El Sr. Kickl té la confiança necessària per trobar aquí solucions viables en el marc de les negociacions governamentals i vol assumir aquesta responsabilitat. Els ho he demanat explícitament. Per això he encarregat que iniciï converses amb l'ÖVP sobre la formació d'un govern federal. Herbert Kickl m'informarà contínuament sobre el desenvolupament de les converses”, va afegir el president austríac.

“No he fet aquest pas a la lleugera”, va dir Van der Bellen, que ha estat molt crític en el passat amb l'FPÖ i Kickl. El president va prometre als austríacs que seguirà “vetllant pel correcte respecte i compliment” dels principis i les normes de la seva Constitució.

A l'hora d'encarregar a Kickl formar govern, el president austríac també ha tingut en compte la situació actual en què es troba Àustria. "L'entorn econòmic és difícil. Àustria es troba en una recessió perllongada. La desocupació augmenta. És necessari reorganitzar el nostre pressupost nacional. No totes les mesures seran populars, però caldrà aplicar-les. I no oblidem l'amenaça geopolítica a què ens enfrontem", en particular la “guerra d'agressió de Rússia” a Ucraïna, va enumerar Van der Bellen, que va recordar l'"enfortiment constructiu de la cooperació europea a la Unió, també en interès de la indústria austríaca i de l'economia d'exportació".

Si l'extrema dreta i els conservadors arriben a un acord de coalició, Kickl esdevindria el primer canceller d'Àustria d'extrema dreta en democràcia. L'FPÖ ja ha estat, en el passat, soci menor de governs democristians i socialdemòcrates, però mai ha dirigit l'executiu austríac. Kickl, hereu polític de l'històric dirigent ultradretà austríac Jörg Haider, és un personatge controvertit: antiimmigració, pro-rus, euroescèptic, antivacunes, ultranacionalista i declarat admirador del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. El FPÖ manté estretes relacions amb el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD).

L'FPÖ va guanyar el 29 de setembre les eleccions legislatives amb el 28,85% dels vots. En segona posició va quedar el democristià ÖVP (26,27%), seguit del Partit Socialdemòcrata (SPÖ), amb el 21,14%. El partit liberal Neos va obtenir un 9,14% i Els Verds, un 8,26% de vots.

Des del 1945, els presidents austríacs només havien lliurat el mandat per formar govern als líders dels partits SPÖ i ÖVP. Ara, per primera vegada a la democràcia austríaca, li toca formar govern a un partit d'extrema dreta. Fins ara, els conservadors governaven Àustria en coalició amb Els Verds.