La pressió de la dreta a la UE ja fa efecte: Brussel·les ajorna la gran llei de desforestació

Brussel·lesLa dreta i l'extrema dreta fa temps que han convertit la lluita contra el canvi climàtic de la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen amb un dels seus principals cavalls de batalla. I després dels bons resultats en les passades eleccions a l'Eurocambra, s'han vist en cor de redoblar la pressió contra les iniciatives ecologistes que impulsa la Unió Europea i ja han obtingut la seva primera victòria: Brussel·les ha cedit i ha proposat aquest dimecres d'ajornar la llei pionera per evitar una desforestació a escala mundial.

Aquesta normativa, que havia d'entrar en vigor a principis de l'any vinent, pretén garantir que les importacions d'algunes matèries primeres de la UE no contribueixin encara més a la degradació forestal d'arreu. Alguns dels productes més afectats són el cafè, el cautxú, l'oli de palma, la fusta o, entre d'altres, el cacau. De fet, segons dades de la mateixa Comissió Europea, entre el 1990 i el 2020 el bloc comunitari va provocar que es perdessin prop de 420 milions d'hectàrees de bosc, una superfície que és més gran que tot el territori de la UE. Un dels boscos més afectats és l'Amazones.

Tot i això, patronals europees que representen empreses afectades, com la dels supermercats o de la producció de cafè, han posat el crit al cel per la llei comunitària. Alemanya, que és el país més gran i influent de la UE, la dreta i l'extrema dreta també s'han posat del costat de les patronals. Així, finalment, la Comissió Europea ha cedit a la pressió i ha plantejat de retardar l'entrada en vigor de la llei fins a almenys principis de 2026 al Consell de la UE —on estan representats els estats membres— i al Parlament Europeu, que durant els pròxims dies hauran de ratificar o tombar aquesta proposta.

Cal recordar que l'Eurocambra ja va donar el vistiplau en aquesta normativa, que és pionera en la lluita contra el canvi climàtic i una de les més destacades de la passada legislatura europea. Tanmateix, després dels comicis del juny passat, la dreta i l'extrema dreta han incrementat de forma substancial la seva representació. De fet, és el Parlament Europeu més dretanitzat de la història i, per tant, el més probable és que acabi donant suport a l'ajornament de la llei contra la desforestació.

Passa el mateix al Consell de la UE. Actualment, la gran majoria de governs estatals són conservadors o d'extrema dreta. És a dir, en general contrari a tota mena d'iniciatives ecologistes. I pel que fa a aquesta normativa en concret, també cal sumar-hi Alemanya, que dona suport a les patronals afectades tot i ser governada per una coalició de socialdemòcrates, els verds i liberals.

El mateix executiu comunitari ha emès un comunicat admetent les pressions, però assegura que "la proposta d'ajornament no posa en qüestió els objectius o la substància de la llei". Brussel·les defensa que és més aviat al contrari i assegura que "enforteix" el seu "suport" al desplegament de la llei de desforestació i, per aquest motiu, dona més marge de temps a les empreses a adaptar-s'hi, tot i que ja fa mesos que estan advertides.