Desesperació per fugir de Florida: per què es preveu tan destructiu l’huracà ‘Milton’?

BarcelonaL’huracà Milton té amb l’ai al cor els habitants de Florida, als Estats Units. Més d’un milió de persones han rebut l’ordre d’evacuar casa seva i allunyar-se del gran perill que implica l’arribada del fenomen, que ha obligat a declarar l’estat d’emergència. Les imatges d’embussos quilomètrics a les autopistes amb milers de cotxes fugint de la zona on impactarà l’huracà parlen per si mateixes. "Marxeu ara, és qüestió de vida o mort", va alertar ahir el mateix president del país, Joe Biden. El temor i la preocupació és encara més gran en un estat que encara no s’ha recuperat de l’últim huracà, Helene, que fa tan sols una setmana i mitja causava víctimes i destrucció com feia anys que no passava.

Però per què es preveu tan destructiu Milton? El que més ha sorprès és la rapidesa amb què ha evolucionat. En tan sols 24 hores va passar de ser una tempesta tropical a un huracà de categoria 5, la màxima possible. Una intensificació de la seva violència assolida en un temps rècord que no s’havia vist mai a l’Atlàntic des que es tenen registres. En les últimes hores, a només 100 quilòmetres de la costa de Florida mar endins s’han registrat vents sostinguts de més de 250 km/h i ratxes que freguen els 290 km/h. Unes xifres excepcionals. I extremes.

L’huracà ha circulat aquests últims dies sense tocar terra davant de la costa nord de la península del Yucatán, a Mèxic, on hi ha hagut moltes incidències, i ha agafat la directa pel Golf de Mèxic cap a Florida amb la màxima potència. Les previsions apunten que el seu ull impactarà a la zona de la ciutat de Tampa –al centre-oest de l’estat– durant la nit i matinada de dimecres a dijous (hora local) amb categoria 3, però davant l’excepcionalitat del fenomen i dels seus canvis en poques hores, i malgrat l’afebliment, es tem que arrasi amb tot. De moment, aquestes últimes hores ja ha baixat a categoria 4. Divendres Milton ja s’allunyarà de Florida en direcció est, oceà endins.

El pitjor huracà en dècades

Les previsions apunten que pot ser el pitjor huracà en dècades a la zona i esdevenir històric, més destructiu que el recent Helene i amb el temor que es torni a repetir un escenari semblant al que va provocar el Katrina, fins ara l’huracà més mortífer de la història dels EUA. De moment el Milton ja s’ha considerat com el quart huracà més intens registrat fins ara a l’Atlàntic.

Quan l’ull de l’huracà toqui terra amb categoria 3, es preveuen vents sostinguts de més de 200 km/h, fins i tot amb l'aparició d'alguns tornados. La pressió és tan baixa –uns 918 hPa actualment– que això farà incrementar molt el nivell del mar. Tot plegat amb onades de més de tres o de quatre metres que impactaran a la costa i podran entrar amb facilitat terra endins, fet que provocarà greus i extenses inundacions i arrasarà amb tot el que trobi, segons indiquen les previsions. Les pluges seran torrencials i poden deixar més de 200 o de 300 l/m² en poques hores.

Aquestes característiques tan destructives i poc habituals en aquesta zona han deixat sense paraules els meteoròlegs i les autoritats de Florida, que temen un nivell de destrucció molt elevat al centre de l’estat, zona zero de la tempesta. La imatge que defineix molt bé la gravetat de la situació és la del meteoròleg veterà John Morales, que mentre explicava a la cadena NBC l’evolució i possibles conseqüències de l’huracà se li ha trencat la veu, emocionat: "ho sento, em disculpo, és terrible", s’excusava Morales, un professional acostumat a predir i a fer seguiment d’huracans. Que el Milton arribi només dies després de l'Helene és especialment catastròfic: la majoria de runa i destrosses que va provocar l'Helene encara no s'han pogut netejar, fet que multiplica el risc de danys davant l'arribada d'un nou huracà.

La crisi climàtica, a l’ull de l’huracà

No és casualitat que en pocs dies Florida pateixi dos huracans tan potents i destructius. La crisi climàtica està a l’ordre del dia i també està afectant el comportament dels huracans. El Golf de Mèxic compta amb una aigua molt més calenta que la de les aigües obertes de l’oceà Atlàntic. A finals de l’estiu i a principis de la tardor assoleix la seva temperatura màxima, i l’escalfament global fa que l’aigua estigui cada cop més calenta en aquesta època de l’any.

Aquesta calor marina excepcional és un autèntic combustible per a les tempestes tropicals i borrasques que afecten la zona, ja que fan que es desenvolupin ràpidament i es converteixin en poc temps en huracans més violents. Una situació que ja fa anys que passa i que aquest cop s’està patint especialment. Totes les previsions indiquen que aquests fenòmens seran cada cop més extrems i destructius si no s’actua a temps contra la crisi climàtica.