Prigojin, Putin i la teoria xinesa del caos
"L’imperi que ha estat llargament dividit s’unirà; el que ha estat llargament unit es dividirà. Sempre ha estat així". La famosa primera frase d’El romanç dels Tres Regnes, una de les quatre grans novel·les clàssiques de la Xina, segurament estava al cap de molts dirigents de Pequín mentre es produïa la revolta de Ievgueni Prigojin i el grup de mercenaris Wagner el cap de setmana passat. La Xina ha estat terra de bandits, de senyors de la guerra, de revoltats insurgents que han derrocat i aixecat imperis. L’aparent unitat del nacionalisme rus al voltant de Vladímir Putin ha quedat esquerdada. Com va dir un internauta xinès en acabar la revolta: “El mal ha estat petit; l’insult ha estat gran”.
Prigojin ha desacreditat l’autoritat de Putin. Això preocupa els xinesos. Rússia és important per a la Xina, principalment, perquè és el país amb qui comparteix la seva frontera terrestre més gran. Una frontera que, durant el segle XX, va ser escenari de batalles i amenaces nuclears entre la Xina de Mao i la Unió Soviètica. L’arribada de Putin va suposar un canvi optimista: Pequín i Moscou van solucionar els seus conflictes territorials, i els dos governs van començar a construir una relació amistosa. Tant xinesos com russos van poder oblidar-se de la seva frontera comuna i centrar-se en escenaris més rellevants, com el mar del Sud de la Xina o la frontera amb Europa.
La revolta de Prigojin ha esquerdat aquest pilar fonamental de la relació entre Pequín i Moscou. L’estabilitat de la frontera sino-russa es basa en el fet que hi hagi pau interna tant a la Xina com a Rússia. Però la revolta del Grup Wagner posa en dubte que Putin sigui capaç de contenir el caos intern de Rússia, com havia fet en les dècades anteriors.
El Guardià del Nord
El dirigent rus és el Guardià del Nord en què els xinesos havien confiat per no haver-se de preocupar de la seva frontera meridional. Pequín ha acceptat patir costos –com per exemple els embats econòmics i diplomàtics per no condemnar la invasió d’Ucraïna–, perquè confiava que Putin podia garantir l’estabilitat interna russa. Es parla molt de “l’amistat sense límits” entre Xi i Putin, però si aquest no pot mantenir el control sobre el seu territori, el dirigent rus es convertirà en una figura totalment prescindible per als xinesos. En la relació sino-russa sempre ha dominat la geopolítica, no la ideologia.
De la revolta de Prigojin els xinesos també han vist reafirmades les seves conviccions sobre el poder i el fusell. Recordem que l’exèrcit xinès encara manté la figura del comissari polític, que vigila que els militars estiguin supeditats al Partit. En una nació on històricament han proliferat els senyors de la guerra, qualsevol focus autònom és vist amb suspicàcia –i més si té armes a l’abast–. Millor apagar les espurnes abans que apareguin els incendis.
