El règim de l'Iran evita donar dades de participació en les primeres eleccions després de les protestes
Els comicis posen a prova la legitimitat del règim enmig de crides al boicot de l'oposició
BarcelonaL'Iran ha celebrat aquest divendres eleccions legislatives en un moment crític per al règim, que afronta una desafecció generalitzada i una crisi de legitimitat cada cop més profunda. Els comicis que elegiran també l'Assemblea d'Experts, l'organisme que escull el líder suprem, la figura més poderosa del país i el cap de les seves forces armades. Els col·legis havien de tancar a les sis de la tarda hora local, però les autoritats han allargat les eleccions dues hores més, tot i que no s'han vist aglomeracions. El ministeri de l'Interior ha prohibit difondre dades de participació, que són la clau per a la legitimació del sistema.
Enmig de crides de boicot i amb la previsió d'una baixa participació, el panorama polític de l'Iran és ple de tensió i incertesa. Són les primeres eleccions des de les protestes per l'assassinat de la jove Mahsa Gina Amini a mans de la policia de la moral per no portar el vel d'acord amb les rigoroses normes de la República Islàmica.
Les últimes enquestes indiquen que només el 34% els electors pensen anar a les urnes, un percentatge que entre els joves de menys de 29 anys cau fins al 19%. Aquest desinterès subratlla un abisme creixent entre el govern iranià i els seus ciutadans, sobretot la generació més jove. Les raons d'aquesta apatia electoral són múltiples. Una part important de la població expressa una profunda falta de confiança tant en els candidats com en el govern, juntament amb la creença que els seus vots no es poden traduir en cap canvi significatiu. Aquest sentiment es veu agreujat per la insatisfacció amb l'administració del president Ebrahim Raisi, amb un 65% de desaprovació per la mala gestió econòmica, la corrupció i les polítiques socials restrictives del règim.
Al cor de la crisi hi ha la legitimació del règim dels aiatol·làs. Durant dècades, l'establishment clerical de l'Iran ha vist la participació electoral com un segell distintiu de la seva legitimitat. Ara el ressentiment amb la cúpula i el record de la brutal repressió de les protestes del 2022, el règim ho té complicat per convèncer la població de la validesa del procés electoral.
Candidats desqualificats
El procés electoral també ha estat marcat per la desqualificació de molts candidats reformistes i moderats, una mesura que ha reduït l'espectre polític i ha intensificat les acusacions d'"enginyeria" o de xou electoral. Personalitats destacades, com l'activista de drets humans empresonat Narges Mohammadi i dissidents polítics, han demanat el boicot a les urnes i han qualificat la participació en les eleccions sota l'actual règim de traïció a la causa de la democràcia i la justícia. El silenciament de les veus favorables a una reforma política ha portat a un domini més dur en totes les branques del govern, agreujant encara més la desconfiança i l'apatia del públic respecte al procés electoral.
El líder suprem Ali Khamenei i altres funcionaris han fet una crida al vot i han emmarcat la participació com un deure patriòtic. Són crides que es reben amb escepticisme i fins i tot rebuig total entre grans segments de la població.
Un altre factor de tensió és l'avançada edat del líder suprem, Ali Khamenei. En la campanya, dos candidats han fet declaracions que suggereixen que Khamenei no vol que el seu fill, Mojtaba, el succeeixi, un relleu que ja sembla a punt. El clergue Mahmoud Mohammadi Araghi, aliat de Khamenei i membre de l'Assemblea, i Mostafà Pourmohammadi, que va rebre en l'últim moment l'autorització per presentar-s'hi, han assegurat que Khamenei no vol una successió hereditària. Un discurs que només pretén convèncer els iranians que el relleu encara no està decidit i que val la pena anar a votar. El debat s'intensifica pel paper clau de l'Assemblea en l'elecció del pròxim líder i els senyals contradictoris sobre els possibles successors, que reflecteixen la tensió i la incertesa al voltant del futur polític i la planificació de la successió.
Aquestes eleccions són una prova de foc per a la credibilitat del règim i la confiança pública en el procés electoral. L'Iran encara arrossega greus problemes econòmics, les restriccions socials i les conseqüències de les protestes del 2022. La baixa projecció de participació és un contundent recordatori dels reptes als quals s'enfronta el lideratge de l'Iran. Amb les eleccions a sobre, la pregunta continua sent: ¿el règim pot salvar l'abisme cada cop més gran amb els seus ciutadans o les urnes aprofundiran la crisi de legitimitat a què s'enfronta l'establishment clerical de l'Iran? La resposta a aquesta pregunta tindrà profundes implicacions no només per a la política interna de l'Iran, sinó també per a la seva posició en l'escenari mundial.
El resultat d'aquestes eleccions i la resposta del públic a les crides del règim, sens dubte, marcaran el panorama polític de l'Iran els pròxims anys, cosa que podria indicar un canvi en l'equilibri de poder o consolidar l'statu quo. Amb la comunitat internacional observant de prop, aquestes eleccions posen a prova l'estabilitat política de l'Iran i la resistència de l'establishment governant enmig de les creixents pressions internes i externes.