Enric i Meghan: ¿s'ha acabat la festa?

BarcelonaJa ho diu la dita, que com més amunt puges de més amunt caus. Sens dubte aquesta és la història que han protagonitzat el príncep Enric i la seva dona, Meghan Markle, que des que van aixecar tot el furor del món a finals del 2016 amb la confirmació per part de Buckingham de la seva relació no han deixat de perdre pistonada. La parella que havia estat cridada a encarnar la modernització de la monarquia britànica, set anys després, ni tan sols forma part de la institució. A més, tampoc han estat capaços de fer res de nou amb la monumental fama que van adquirir al sortir de Palau, que no han volgut fer servir per exercir cap mena de lideratge carismàtic en pro d'algun canvi social rellevant. Vist amb perspectiva, l'únic que han demostrat que volien fer amb l'herència mediàtica de la seva escandalosa portada de Buckingham era només fer diners. El seu pecat afegit és que, a més, han fet servir tot el cash recollit per instal·lar-se en el luxe i viure al marge de la suposada proximitat amb el poble que sempre havien defensat.

Avui dia, a Enric i a Meghan no se'ls associa a activitats filantròpiques. Només han aconseguit destacar en projectes amb ànim de lucre, no han renovat la monarquia; l'audiència monàrquica ja els ha classificat com a personatges de segona que encara sort que van marxar; els no monàrquics no els observen cap fet diferencial palpable que pogués aportar valor a la institució si hi tornessin, i les seves estratègies mediàtiques només fan que encadenar fracassos a escala reputacional. És a dir, mentre segueixen explotant les polèmiques que els han fet famosos arreu del món, es desinfla la bombolla dels suposats valors adjunts que els feia incompatibles amb la corrompuda vida palatina.

El no de Swift

Aquesta setmana va ressorgir a tots els mitjans un tema passat en el qual Taylor Swift i Meghan Markle eren les protagonistes i que deixava prou clar quin és l'estat de la situació: ja només es viralitzen les notícies que els deixen en mal lloc. Page Six publicava que Meghan Markle li havia demanat personalment a la cantant d'Anti-hero –que, per cert, passa de llarg de Barcelona a la seva gira europea– que participés en el seu podcast sobre qüestions de gènere, Archetypes. La cosa fins aquí era normal, el problema és que la duquessa consort de Sussex es va haver d'enfrontar al només fred i inapel·lable possible. Malgrat la seva fama i poder de convocatòria mediàtica, la sempre astuta Swift rebutjava l'oferiment sense ni tan sols contestar-li en persona. Un dels seus secretaris li responia que no a Markle sense donar cap explicació.

Aquest fet, que fa bo allò de "No hay mayor desprecio que no hacer aprecio", posa de manifest principalment dues coses. La primera és que les persones que triomfen realment en el show business ja fa un temps que no volen mesclar la seva exitosa imatge amb la de dues figures tan negativament polèmiques com els Sussex. La segona és que la seva faceta com a professionals del món de l'entreteniment és tot un fail. I, per comprovar-ho, una pregunta ben senzilla: ¿quants projectes que hagin protagonitzat ells des que el 2020 van deixar la monarquia podrien mencionar vostès? Segurament molt pocs. De ben segur que l'únic que els ve al cap són els apunyalaments autobiogràfics d'Enric als Windsor i la famosa entrevista d'ells dos amb Oprah Winfrey. Quan toca demostrar talent, al currículum tenen poca cosa memorable...

"Estafadors"

Avançava també en aquesta direcció la notícia que va sorgir la setmana passada del podcast de l'executiu de Spotify Bill Simmons en què va qualificar els Sussex de "maleïts estafadors". L'enuig de Simmons és comprensible perquè ell era un no ningú i va aixecar un imperi en el món dels podcasts que la plataforma de streaming li va comprar per 196 milions de dòlars perquè, segons dades del Wall Street Journal del 2018, el seu podcast The ringer el descarregaven 100 milions de persones al mes. En canvi, malgrat l'enorme atenció que rebien Enric i Meghan per part de tots els mitjans al seu primer podcast, aquest va passar completament inadvertit malgrat que la plataforma hauria pagat fins a 20 milions de dòlars per un contracte amb la parella que no hauria aconseguit ni de lluny satisfer les expectatives dipositades en ells. “¿Quin és el teu talent? Vas néixer a la família reial i després te'n vas anar. Vius a Montecito, i només et dediques a vendre documentals i podcasts; però realment a ningú li importa el que hagis de dir, tret que parlis de la teva família i te'n queixis”, va resumir Simmons.

No fa gaire la parella també es convertia en notícia perquè, segons va divulgar el seu gabinet de premsa, havien patit “una persecució al volant gairebé catastròfica”. És a dir, un no accident. Van enviar un comunicat de premsa per anunciar que havien tingut un no accident en el qual havien patit unes no ferides i en el qual el cotxe en què viatjaven havia patit uns no danys que, malgrat l'evidència, ells van definir com "quasi col·lisions". Evidentment, sabien l'efecte que allò generaria en la ment de mig món, que pensaria que gairebé s'havia repetit la història de Lady Di. La llàstima –per a ells– va ser que al cap de poc la policia de Nova York va dir en un comunicat que "els ducs de Sussex van arribar al seu destí sense que es produïssin col·lisions, danys o detencions". L'entrevista al taxista –sí, van agafar un taxi a la porta d'un acte públic al que havien acudit...– va posar el colofó al seu ridícul internacional quan va dir: "Crec que és exagerat. No li donin gaire importància. Estaven darrere nostre. Vull dir, els teníem a prop, això va ser tot, res més. Van mantenir la distància".

Ara a tots aquests friquismesmediàtics pels quals se'ls comença a conèixer més que no pas pel que van ser se sumen diversos i insistents rumors de crisi matrimonial. "Enric ha conegut la veritable cara de la Meghan", ha dit l'exmajordom del matrimoni. “Meghan s'està cansant d'Enric”, diu el periodista Tom Bowyer, expert en la Corona britànica. “Enric és mort per a Guillem”, va afirmar Lady Colin Campbell, biògrafa de Diana de Gal·les. Potser són rumors infundats, però amb la seva irrellevància en l'opinió pública britànica resultaria estrany que a Buckingham o a Kensington perdessin ni un minut en difamar-los. El que està clar és que si el matrimoni era només una empresa, la fallida està molt a prop.