Les protestes porten la guerra de Gaza a les portes de la convenció demòcrata

Chicago"En el moment en què Kamala Harris es va convertir en la candidata jo ja sabia que no canviaria res per a Gaza. No va fer res com a vicepresidenta; dubto que ho faci ara com a presidenciable". Els avis de la Zoha Saleh, de 44 anys, van haver de marxar de casa seva amb la primera Nakba i van morir a Ramal·lah, a Cisjordània. Ni el pare de la Zoha ni ella mateixa han pogut tornar mai a les terres ocupades. "Per molt que volgués anar-hi, ja no queda res", lamenta. Com a neta de la diàspora palestina als Estats Units i veïna de Chicago, Saleh sentia que avui havia de ser al Union Park per exigir als demòcrates que canviïn la seva postura sobre la guerra de Gaza. "És molt simple: deixar d'enviar armes", exposa.

Més d'un miler de persones s'han concentrat en aquest parc per marxar cap al United Center, on aquest dilluns arrenca la convenció demòcrata. El recinte està ple de mocadors i banderes palestins, així com cartells que exigeixen la fi de la guerra. "Palestina lliure", és un dels càntics que més es repeteix. Fa més d'un any que les organitzacions treballen en la convocatòria, d'ençà que l'abril del 2023 es va saber que Chicago acolliria la convenció nacional demòcrata. L'esclat de la guerra de Gaza el 7 d'octubre de l'any passat no va fer més que esperonar-los a seguir treballant. A la mobilització hi han participat unes 270 organitzacions i 10.000 manifestants, segons informen des de la Coalició per a la Marxa a la Convenció Nacional Demòcrata.

"Encara estic meditant sobre què faré amb el meu vot si els demòcrates no canvien la seva política", exposa Saleh, que reconeix que no té gaires esperances que hi hagi un gran canvi. Diumenge els demòcrates van presentar el programa electoral, que els delegats han d'aprovar aquest dilluns. A cap de les 92 pàgines del document es menciona l’embargo d’armes a Tel-Aviv. "Jo crec que si no hi ha canvis o bé votaré en blanc o bé un tercer partit", exposa Nima Homami, de 28 anys, que vesteix un mocador palestí. És dels pocs manifestants que va amb la cara descoberta. Molta gent vesteix ulleres de sol i mascareta per evitar exposar-se a les xarxes, un tipus d'assetjament que van patir molts estudiants que van participar en les acampades de la primavera.

Els pares de Homami van marxar de l'Iran per instal·lar-se a Ohio. Conciliar la identitat nord-americana amb la iraniana, en el context actual, no és fàcil per a ell. "Estic cansat que de seguida que et mostres crític amb la guerra de Gaza et titllin de terrorista. El que passa a Palestina és un conflicte colonial: hi ha arribat una gent que ha pres la terra a la gent que viu allà. Això no va de si Israel és jueu o no". Ha vingut expressament des d'Ohio per participar avui a la marxa. A diferents ciutats de l'estat, inclosa Washington, es van organitzar busos per poder assistir-hi. "En el nostre bus érem unes 40 persones".

Blinken viatja a Tel-Aviv

El mateix dia que milers de manifestants s'han concentrat als carrers de Chicago per demanar la fi de la guerra i de la complicitat nord-americana en el conflicte palestí, el secretari d'Estat, Antony Blinken, ha viatjat a Tel-Aviv per accelerar l'acord de l'alto el foc. En 10 mesos, el conflicte ja ha causat la mort de més de 40.000 palestins. Sud-àfrica va presentar un cas contra Israel davant el Tribunal Internacional de Justícia en què acusava l'estat hebreu de cometre un genocidi a Gaza. Israel nega que això sigui així, tot i que el tribunal li ha ordenat que treballi més per prevenir les morts de civils.

A part de la causa presentada per Sud-àfrica, la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional va demanar el passat mes de maig emetre una ordre de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant. Les acusacions de violar la llei internacional i cometre crims contra la humanitat han tensat la relació entre Washington i Tel-Aviv, però no l'han trencat. A finals de juliol Netanyahu va fer una visita oficial als EUA i va ser rebut al Congrés entre els aplaudiments de la bancada republicana –al costat demòcrata hi havia més de 18 escons buits–. Davant dels congressistes nord-americans, Netanyahu va demanar més armes per "acabar la feina".

Els manifestants han recollit l'herència de les protestes del 1968 contra la Guerra del Vietnam, que van tenir lloc a la ciutat durant la convenció demòcrata d'aquell any. Milers de persones que protestaven contra la Guerra del Vietnam van marxar cap al Conrad Hilton Hotel, on se celebrava la convenció. A l'avinguda de Michigan, en ple centre de Chicago, la policia va irrompre amb cops de porra i gas lacrimogen. Les càmeres de televisió que hi havia en van ser testimonis, mentre els joves corejaven "El món ens mira". Les càrregues policials d'aquella jornada, que es va saldar amb 600 detinguts, són dins la memòria col·lectiva dels grups socials i són un malson que els demòcrates no volen reviure.

La guerra de Gaza serà un tema clau per a Harris de cara al 5 de novembre. La fotografia amb posat seriós i distant amb Netanyahu durant la seva visita a Washington no és suficient per als manifestants, que volen que la demòcrata es posicioni de manera més explícita pel que fa al conflicte. I esperen que ho faci de manera més crítica que Biden. Els càntics han passat de "Genocide Joe" (Joe genocida) a "Killer Kamala" (Kamala assassina). Per als manifestants, la qüestió no és qui encapçala el tiquet electoral, sinó quina postura adopta davant la mort dels milers de palestins.

Enmig de les escridassades emmudides per les parets del United Center, els demòcrates donaran el tret de sortida a la seva convenció, a què assistiran més de 50.000 delegats, simpatitzants, periodistes i celebritats. Aquest dilluns el president Joe Biden i la seva dona, Jill Biden, pujaran a l'escenari per obrir la convenció que en un principi l'havia de coronar a ell com a candidat.