La pujada del preu del gas escanya els moldaus
L’amenaça d'un hivern sense calefacció espanta el govern, que declara l'estat d'emergència per poder pagar a Gazprom
Chisinau (Moldàvia)“El preu del gas és un problema per a tot Moldàvia. El meu salari, per exemple, són 4.000 leus (200 euros). El meu pare, pensionista, aporta 600 leus (30 euros), el total de la seva pensió. I l’any passat pagàvem 1.500 leus (75 euros) cada mes per la factura del gas, i això que estalviem fent servir llenya". Són paraules de la Vera, que viu al sud de Moldàvia, a Comrat. En comparació amb molts altres ciutadans de l’autonomia de Gagaüzia, ella té un bon sou. La tarifa del gas ha pujat un 17,5% des del desembre fins ara, un augment que es deu a l’acord a què van arribar les autoritats moldaves i la russa Gazprom al novembre.
Aquest pacte, que suposava un increment dels preus que feia perillar la calefacció a moltes llars d'un dels països més pobres d'Europa, es va signar després de les amenaces del gegant rus, majoritàriament de propietat estatal, de tallar tot el gas que arriba a aquesta antiga república soviètica, que van planar sobre els moldaus durant el mes de novembre de l'any passat. Moldàvia comptava amb dos proveïdors d'emergència, Ucraïna i Romania, tots dos països veïns, però en aquell moment tots dos tenien dificultats per garantir el seu propi subministrament. Després que Moldàvia pagués part del seu deute, Gazprom va signar finalment un acord per cinc anys.
Ara, però, a Chisinau han tornat a saltar totes les alarmes, després que la companyia russa hagi rebutjat la proposta de les autoritats moldaves d'ajornar el pagament del gas del mes de gener davant la impossibilitat d'abonar la factura completa. Per això, el govern va proposar al Parlament declarar l’estat d’emergència al sector energètic, una mesura que es va aprovar aquest dijous. Això permetrà a l'executiu desviar fons per pagar el gas subministrat per Gazprom.
Una presidenta proeuropea
Quan el 2019 va guanyar les eleccions presidencials, Maia Sandu, de tall liberal i pro Unió Europea, Moscou ho va veure amb mals ulls, ja que no vol que un país que considera part de la seva zona d’influència miri cap a Brussel·les. L’actual presidenta va derrotar Igor Dodon, el candidat socialista i pro-rus. El rumb proeuropeu a la major part del país es va confirmar l'estiu passat quan a les eleccions parlamentàries el Partit d'Acció i Solidaritat (PAS) de la presidenta va imposar-se amb una clara majoria a la cambra baixa, 63 escons de 101.
Dionis Cenusa, analista del think tank moldau Expert Group, explica que “el govern moldau insisteix que no ha acceptat cap preu polític [per l’acord], però el protocol agregat al nou contracte del gas inclou aspectes de cooperació econòmica bilateral més enllà del domini energètic”. Cenusa conclou que “Rússia vol tenir una plataforma de cooperació amb Moldàvia per no perdre-la de vista”. Chisinau depèn totalment de la companyia russa, i Moldovagaz, el principal proveïdor del país, té majoria d’accionariat rus. Segons detalla el periodista Alexander Petkov, editor en cap de l’agència de notícies Omega News, “el 50% de les accions [de Moldovagaz] són de Gazprom, el 13,44% d’empreses transnistrianes, el 35,33% de Moldàvia i l'1,23% restant, de petits accionistes”. Amb el 63,44% d’accions favorables, el gegant rus pot fer i desfer com vol a la filial nacional.
Impacte a les famílies moldaves
L’alternativa dels més desfavorits davant l'augment disparat del gas és la llenya, que tampoc és gratuïta; pot suposar el total d’una pensió d’un jubilat. La llenya per a un mes pot costar l’equivalent a 60 euros, però hi ha pensionistes que reben 40 o 50 euros mensuals. A més a més, s’hi ha de sumar el lloguer, el menjar i altres despeses. Hi ha persones que s'endeuten a causa de l’augment de consum de gas a l’hivern i durant tot l’any van pagant el deute... fins que torna el fred.
A la capital, la regió més rica del país, l’increment dels preus també és un inconvenient. Ho explica el Vasya, un enginyer que viu a Chisinau. "Ara el preu és tres cops més alt; no estem preparats per a això", diu. El 2020 va gastar 2.000 leus (100 euros) en hidrocarburs, i el novembre de l'any passat, n'havia gastat 6.000 (300 euros) només en gas. “A més a més, el meu cotxe també fa servir gas natural”, apunta. Explica l’Ivan, també resident a Chisinau i a l’atur, que “ha pujat el preu de tot. Llet, tomàquets, pa, patates, tabac...”. Això es deu a l’ús del gas a les fàbriques. L’electricitat, que a bona part de les centrals del país es genera a partir de gas natural, també ha vist incrementat el seu preu per motius tècnics. El nivell de vida dels moldaus ha empitjorat al llarg de l’any. “Ja han pujat els preus, i haurem de pagar encara més per la calefacció”, lamenta el Vasya. Al país, situat entre Romania i Ucraïna, les temperatures mitjanes poden ser d’entre -1 i -7 ºC a l’hivern.
L’única regió que s’ha deslliurat d'aquesta pujada de preus ha estat la de Transnístria, un estat sense reconeixement dins de Moldàvia, que ha mantingut els preus del gas com estaven. Els oleoductes que porten els hidrocarburs a Moldàvia entren per aquest territori des d’Ucraïna. Així i tot, el nivell de vida és similar al de la resta del país, ja que els salaris mensuals ronden els 100 euros i les pensions poden ser de 30 euros. Vadim Krasnoselski, el president de l’estat no reconegut, va aconseguir negociar un manteniment dels preus.
Transnístria gaudeix de bones relacions amb Rússia, i fins i tot el 2006 es va arribar a votar en referèndum l'adhesió, amb un 98% de vots a favor. Però la votació no va comptar amb el reconeixement de la comunitat internacional i no s’ha avançat en l’aplicació, de manera que la qüestió es considera un “conflicte congelat”, una disputa latent que Moscou pot fer servir per pressionar Moldàvia.
