El funeral de Benet XVI tanca un període històric a l'Església catòlica

RomaLes despulles de Benet XVI ja descansen sota la basílica de Sant Pere, a les grutes vaticanes, on ha sigut enterrat aquest dijous a la tomba que va ocupar, fins a la seva beatificació el 2005, Joan Pau II. En companyia de 130 cardenals, 400 bisbes i uns 4.000 sacerdots, el papa Francesc ha presidit aquest matí les exèquies de Joseph Ratzinger, mort el 31 de desembre als 95 anys. Un funeral solemne però sobri, per exprés desig del papa emèrit que, des de la seva insòlita renúncia el 2013, ha viscut retirat al monestir Mater Ecclesiae, a l'interior dels jardins vaticans.

El papa Francesc ha arribat a la plaça de Sant Pere amb cadira de rodes –a causa dels problemes de mobilitat– minuts després que el fèretre de Joseph Ratzinger fos traslladat per dotze sediaris, els antics portadors de la Cadira Gestatòria dels Papes, fins al parvis de la plaça de Sant Pere. El fèretre ha sigut rebut pels prop de 50.000 fidels que han assistit a la cerimònia, que s'ha allargat durant dues hores, en un dia històric per a l'Església catòlica: el funeral d'un papa emèrit ha sigut presidit pel papa regnant. Un acte que ha posat fi a la insòlita convivència de dos pontífexs i que marca, probablement, l'inici d'una nova etapa al pontificat de Jorge Mario Bergoglio.

Entre la multitud, alguns sostenien pancartes i demanaven la canonització immediata de Ratzinger al crit de “Santo subito!” Una expressió que es va popularitzar després de la mort de Joan Pau II el 2005. En aquella ocasió més d'un milió de pelegrins van arribar a Roma per donar el seu darrer adeu al papa polonès en una cerimònia molt més multitudinària.

El pontífex, vestit amb els ornaments de color carmesí propis dels funerals papals, ha iniciat la missa amb una oració i l'ha tancada una hora més tard amb una benedicció solemne al senzill fèretre, que estava decorat únicament amb l'escut d'armes del papa emèrit. Durant l'homilia, Francesc ha destacat la “saviesa i entrega” que Benet XVI “va saber escampar al llarg dels anys”, i ha elogiat la valentia que va demostrar al renunciar al pontificat –el primer papa a fer-ho dels últims 600 anys–, obrint la porta als seus successors.

Delegacions d'Itàlia i Alemanya

Les primeres files van ser ocupades per la família de Joseph Ratzinger: el seu històric secretari i mà dreta, l'arquebisbe Georg Gänswein –a qui Francesc va apartar de tots els càrrecs després de la renúncia de Benet XVI–, i les quatre dones laiques, anomenades Memors Domini de Comunió i Alliberament, que es van ocupar del papa emèrit fins als seus últims dies. Després de l'homilia, el fèretre de xiprer del pontífex alemany ha sigut col·locat dins un altre de zinc, que al seu torn ha sigut introduït en un tercer taüt de roure, abans de ser traslladat fins a les grutes vaticanes per ser inhumat en una cerimònia privada.

A l'interior del taüt, juntament amb les restes mortals del papa emèrit, s'hi han introduït les monedes encunyades durant el seu pontificat, els pal·lis que va lluir com a arquebisbe de Munic i Roma, i el pergamí amb una breu relació escrita en llatí de les dates més significatives dels vuit anys del pontificat. Al rogito, com es coneix aquest document, se subratlla la seva lluita contra els abusos sexuals dins de l'Església. Un escàndol que va entelar el final del seu pontificat. "Va lluitar amb fermesa contra els delictes comesos per representants del clergat contra menors o persones vulnerables, cridant constantment l'Església a la conversió, la pregària, la penitència i la purificació", es llegeix al pergamí.

No ha sigut un funeral d'estat i només Itàlia i Alemanya han sigut convidades a enviar delegacions oficials, que han sigut encapçalades pels seus caps d'estat respectius, Sergio Mattarella i Frank-Walter Steinmeier, a més de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el canceller alemany, Olaf Scholz. Tot i això, a la cerimònia també hi van acudir altres líders mundials a títol personal, entre ells diversos caps d'estat i quatre primers ministres. En representació d'Espanya han viatjat fins a Roma la reina Sofia, el ministre de la Presidència, Enrique Bolaños, i l'ambaixadora davant la Santa Seu, Isabel Celaá.

200.000 persones a la capella ardent

Des de primera hora del matí, centenars de persones han començat a arribar a una plaça de Sant Pere blindada. Un ampli dispositiu de seguretat amb uns mil agents de la gendarmeria vaticana, policia italiana i carabinieris desplegats a la Ciutat del Vaticà i els seus voltants han imposat ferris controls d'accés a l'esplanada. Entre els pelegrins hi havia molts sacerdots i monges, però també turistes a qui la mort de Benet XVI els ha sorprès a la Ciutat Eterna. Durant tres dies, de dilluns a dimecres, gairebé 200.000 persones han desfilat davant la capella ardent instal·lada a la basílica de Sant Pere per donar el seu últim adeu al papa emèrit, entre llàgrimes d'emoció i selfies.

El llegat de Benet XVI com a teòleg i intel·lectual és inestimable, segons assenyalen la majoria dels experts. És per això que els últims dies s'han multiplicat les peticions perquè Joseph Ratzinger sigui proclamat Doctor de l'Església, un reconeixement que només tenen 36 personalitats de la institució. Implica un llarg procés, però el papa Francesc podria concedir-lo per pròpia iniciativa.