Keir Starmer purga l'esquerra laborista per aparèixer com a alternativa a Johnson

LondresDesprés de purgar l'esquerra del laborisme durant el congrés que el partit ha celebrat des de dissabte a Brighton, acabar definitivament amb les restes del corbynisme i canviar les regles d'elecció del futur líder, Keir Starmer s'ha presentat aquest dimecres davant dels delegats com una alternativa creïble a Boris Johnson i el govern conservador. Disset mesos, vint-i-cinc dies i dues hores ha trigat des que va ser-ne escollit cap l'abril del 2020, fins que, per fi presencialment, ha pogut exposar la seva visió sobre el futur del país en l'etapa post covid-19 i post-Brexit. L'any passat el conciliàbul va haver de ser virtual a causa de l'esclat de la pandèmia. "Una pandèmia –ha dit– que ha posat al descobert les febleses i els reptes del Regne Unit".

El d'avui ha sigut, i era, sens dubte, el discurs més important de la carrera de Starmer fins al moment. I tenia un objectiu clar que ha complert amb escreix: girar full del corbynisme –en referència a l'anterior líder Jeremy Corbyn–, considerat radical, tòxic i incapacitat per guanyar eleccions. Per fer-ho, s'ha mostrat molt ferm contra els crítics, que no li perdonen com ha soscavat la democràcia interna per imposar el seu criteri. De fet, els ha etzibat que ell està en política per "canviar vides" i no "per llançar eslògans". L'única manera de fer-ho és des del poder, i ha afirmat, també, que li interessa molt més "guanyar eleccions" que no pas la "unitat del partit". I els crítics asseguren que el partit està més dividit que mai.

Per aprofundir en les diferències amb l'etapa anterior, en un moment del discurs també ha evocat subtilment la famosa Tercera Via de Tony Blair com el camí amb el qual recuperar i treballar un cop hagi arribat al poder. Ha afirmat: "El laborisme treballarà amb sectors en els quals som forts. Productes farmacèutics, manufactures, defensa, enginyeria química, tecnologia ambiental de béns de consum, transport i biotecnologia". Una adaptació al segle XXI, i als motors econòmics del segle XXI, de la fórmula público-privada amb què el Nou Laborisme va descavalcar els tories el 1997.

A proposta de Starmer, el congrés va decidir diumenge al vespre, amb el 53,7% dels vots, que qualsevol aspirant a la corona laborista ha de tenir, com a mínim, el suport del 20% dels parlamentaris, en comptes del 10% que calia fins ara. A més, Starmer també ha aconseguit eliminar la reforma que el 2015 va impulsar Ed Miliband, promovent el sistema "un home, un vot", fos quina fos la seva condició: si militant, parlamentari o membre d'algun dels sindicats afiliats i que donen suport al partit.

El gir de 180 graus amb què Starmer ha comparegut davant la societat li ha valgut alguna sorollosa i furiosa protesta durant el discurs, que s'ha sentit intermitentment. Però, amb tot, ha sortit prou ben parat del repte.

Pròximes eleccions

Un dels punts clau de la proposta que ha exposat aquest dimecres ha sigut la promesa següent: "Mai més el Partit Laborista concorrerà a unes eleccions sota el meu lideratge amb un programa que no sigui un seriós pla de govern", referència al que van refusar el 2019 els electors, per insostenible. Però caldrà esperar encara més d'un any per saber si tot plegat li servirà per fer forat entre els votants i per recuperar els fidels del cinturó vermell del nord d'Anglaterra perduts aleshores.

Starmer ha abordat tant propostes d'educació com d'economia verda, reforma de la sanitat, pensions, formació professional, seguretat i relacions internacionals. Un altre aspecte també a destacar de la intervenció és que ha dedicat gairebé 40 minuts a parlar de crim i llei i del seu passat com a fiscal de la Corona, temes considerats tradicionalment més propis dels conservadors. Ha furgat, esclar, en les ferides del govern per intentar soscavar-lo. I pràcticament les primeres paraules després de tants mesos d'espera li han servit per posar sobre la taula la "crisis de les gasolineres, dels salaris, dels béns i dels costos de la vida, totes al mateix temps", i totes responsabilitat del govern Johnson, ha dit.

Després, entomant la necessitat de donar-se a conèixer més al país, i fent del congrés una caixa de ressonància de la seva biografia, ha repassat les seves arrels, ha evocat la figura del seu pare –"un treballador manual"– i ha recordat que ell va ser el primer de la seva família que va arribar a estudiar a la universitat. No ha oblidat tampoc la seva mare, una "infermera del Servei Nacional de Salut (NHS)" de la qual va adquirir "una ètica de servei públic".

Sense pla 'tory'

"Treball, cura, igualtat, seguretat. Crec que aquests valors són valors britànics. I crec que aquests valors són la meva herència. Treball, cura, igualtat, seguretat. Aquestes són les eines del meu ofici. I amb elles aniré a treballar", s'ha definit a si mateix. A Boris Johnson, en canvi, l'ha definit no pas com "una mala persona, però sí com una persona trivial, un xòuman, sense res més per ensenyar", que pensa que "les lleis no s'han fet per a ell".

I ha acabat assegurant que el primer ministre és un home "sense cap pla" i li ha recordat que, "després de l'eslògan Fem el Brexit, no ha sabut què fer". I ha afegit: "No es tractava de fer [només] el Brexit, sinó [de fer] que el Brexit funcionés". I, de retruc, el país. Que els britànics creguin que ell ho pot fer és una altra qüestió.