Rússia podrà respondre amb armes nuclears a un atac convencional
Ucraïna llança míssils de llarg abast en territori rus per primer cop
BarcelonaL'Exèrcit ucraïnès ha llançat per primer cop aquesta matinada un atac amb míssils nord-americans de llarg abast, els anomenats ATACMS, contra territori rus. D'aquesta manera, Zelenski hauria aprofitat la llum verda de Biden que diumenge va autoritzar a Kíiv disparar projectils nord-americans de llarg abast contra territori rus. El blanc de l'atac era una infraestructura militar situada a la ciutat de Karachev, a la regió russa de Briansk, a 110 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, segons avançava l'agència ucraïnesa RBC Ucraïna, que oferia imatges d'un incendi resultant de l'explosió. El ministeri de defensa rus ha confirmat que l'atac s'ha produït a les 3:25 de la matinada, i ha explicat que els seus sistemes de defensa aèria han interceptat cinc dels míssils i n'han danyat un, d'un total de sis que s'haurien llançat. Les restes del darrer projectil han impactat sobre una instal·lació militar de la regió de Briansk i han provocat un incendi. "Aquesta nit a les 03:25, l'enemic ha colpejat una instal·lació a la regió de Briansk amb sis míssils balístics; segons dades confirmades, s'han utilitzat míssils tàctics ATACMS de fabricació nord-americana", afirmava el ministeri.
L'atac sembla contradir la informació de diversos mitjans nord-americans, que informaven diumenge que el permís de Biden s'havia de limitar a la regió de Kursk, on les tropes russes i nord-coreanes es preparen per recuperar el territori que les forces de Zelenski van ocupar a l'estiu. A primera hora del matí el portaveu del Kremlin havia assegurat que està vigilant de molt a prop la situació a Kursk, després d'haver rebut informes segons els quals Ucraïna hi podria llançar projectils ATACMS.
Amenaça nuclear
Paral·lelament, l'autorització de Washington perquè Kíiv faci servir els seus míssils balístics ha provocat una nova amenaça de Moscou. Després que ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, acusés els Estats Units de "tirar llenya al foc" i alertés d'una "nova fase de tensió i una nova situació respecte a la implicació dels Estats Units", aquest dimarts el president rus, Vladímir Putin, ha aprovat una doctrina nuclear que permet a Rússia considerar l'ús d'armes nuclears com a resposta a un atac de míssils convencionals contra Rússia o Bielorússia per part d'un país que tingui el suport d'una potència nuclear.
El portaveu del Kremlin ha renovat l'amenaça aquest dimarts i ha dit a la roda de premsa diària que el gest de Washington podria donar lloc a una resposta nuclear, segons informa l'agència de notícies russa Tass. Peskov ha qualificat d'oportú el canvi en la doctrina nuclear i ha advertit, en al·lusió als EUA, que "la dissuasió nuclear" té com a objectiu fer entendre als potencials adversaris que les represàlies són "inevitables" "en cas d'agressió contra Rússia i el seu aliat". Tot i reconèixer que l'ús d'armes nuclears és una mesura extrema, el portaveu rus ha defensat que calia actualitzar el document per alinear-lo amb la situació política actual.
La doctrina actualitzada, que descriu les amenaces que farien que Rússia considerés un atac nuclear, inclou els atacs amb míssils convencionals, drons o altres avions per part de països que, tot i no ser potències nuclears, en rebin l'ajuda. I afegeix que qualsevol agressió contra Rússia per part d'un estat membre d'una aliança serà considerada per Moscou una agressió per part de tota la coalició. La doctrina anterior, establerta en un decret del 2020, autoritzava Rússia a fer servir armes nuclears en cas de rebre un atac nuclear o de rebre un atac convencional que "amenacés l'existència de l'estat".
Al setembre, Putin ja havia anunciat els canvis a la doctrina nuclear en un intent de dissuadir els països aliats d'autoritzar Ucraïna a fer servir els projectils de llarg abast en territori rus. En aquell moment, el president rus també va alertar que la llum verda de Washington als projectils de llarg abast suposaria "que els països de l'OTAN, els EUA i els països europeus" estarien "en guerra amb Rússia".
L'amenaça nuclear del Kremlin arriba quan es compleixen 1.000 dies del començament de la invasió d'Ucraïna i en un moment determinant del conflicte: la irrupció de Trump a la Casa Blanca i l'ús de míssils de llarg abast en territori rus per part de Kíiv poden capgirar la situació al camp de batalla. Fins ara, els socis de Kíiv s'havien negat a autoritzar els atacs en territori rus amb projectils de la seva producció per por a una reacció de Rússia, que ha declarat que considerarà que qualsevol atac amb míssils occidentals al seu territori com l'entrada en guerra de l'OTAN.