Ucraïna llança míssils de llarg abast en territori rus per primer cop i Rússia augmenta l'amenaça nuclear

BarcelonaL'escalada més gran entre Rússia i l'OTAN s'ha produït quan es compleixen 1.000 dies del començament de la invasió d'Ucraïna i en un moment determinant del conflicte a Ucraïna, en què la irrupció de Trump a la Casa Blanca i l'ús de míssils de llarg abast en territori rus per part de Kíiv poden capgirar la situació. Aquest dimarts l'exèrcit ucraïnès ha llançat per primer cop un atac amb projectils ATACMS contra Rússia i hores després el president rus, Vladímir Putin, ha augmentat l'amenaça nuclear contra països enemics.

L'exèrcit ucraïnès ha llançat aquesta matinada míssils nord-americans de llarg abast, els anomenats ATACMS, contra la ciutat de Karachev, a la regió russa de Briansk, que es troba a 110 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna. D'aquesta manera, Zelenski travessa una altra línia vermella de Moscou, aprofitant l'autorització de Biden, que diumenge va permetre a Kíiv disparar projectils nord-americans de llarg abast contra territori rus. L'objectiu de l'atac hauria estat un arsenal militar, segons el ministeri de defensa rus, que ha confirmat que l'incident s'ha produït a les 3.25 de la matinada. Els sistemes de defensa aèria russos han interceptat cinc dels míssils i n'han danyat un, que ha acabat impactant sobre una instal·lació militar i ha provocat un incendi. "Aquesta nit a les 03.25, l'enemic ha colpejat una instal·lació a la regió de Briansk amb sis míssils balístics; segons dades confirmades, s'han utilitzat míssils tàctics ATACMS de fabricació nord-americana", afirmava el ministeri de defensa rus. Fonts de defensa de Kíiv també han confirmat l'atac a diversos mitjans ucraïnesos.

El ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov, ha interpretat l'ofensiva com un "senyal" que Occident vol una "escalada". "Entendrem això com una fase qualitativament nova de la guerra occidental contra Rússia i reaccionarem en conseqüència", ha sostingut el cap de la diplomàcia russa, que ha afegit que el personal i les dades del Pentàgon havien d'haver estat implicats en l'atac. A primera hora del matí, el portaveu del Kremlin ja havia assegurat que estava vigilant de molt a prop la situació a Kursk, després d'haver rebut informes segons els quals Ucraïna hi podria llançar projectils ATACMS.

Fins ara, els socis de Kíiv s'havien negat a autoritzar els atacs en territori rus amb projectils de la seva producció per por a una reacció de Rússia, que havia avisat que consideraria qualsevol atac amb míssils occidentals al seu territori com l'entrada en guerra de l'OTAN.

Amenaça nuclear

Paral·lelament, aquest matí el president rus, Vladímir Putin, ha aprovat una doctrina nuclear que permet a Rússia considerar l'ús d'armes nuclears com a resposta a un atac de míssils convencionals contra Rússia o Bielorússia per part d'un país que tingui el suport d'una potència nuclear. El document estava a punt des de setembre, però el president rus ha esperat que Washington autoritzés Kíiv a fer servir els seus míssils balístics en territori rus per fer oficial l'amenaça nuclear.

La doctrina actualitzada, que descriu el marc d'amenaces davant les quals Rússia pot atacar amb armes nuclears, rebaixa el llindar d'un atac nuclear a un atac convencional. Si fins ara Moscou podia prémer el botó vermell només davant d'una "amenaça a l'existència mateixa de l'estat", ara també ho pot fer davant d'una "amenaça crítica per a la seva sobirania i o a la seva integritat territorial". El document detalla que aquest atac pot ser en forma de míssils convencionals, drons o altres avions, i que es pot perpetrar contra un estat tot i que aquest no sigui una potència nuclear, sempre que hagi rebut l'ajuda d'un altre que sí que ho sigui. A més, afegeix que qualsevol agressió contra Rússia per part d'un estat membre d'una aliança serà considerada per Moscou una agressió per part de tota la coalició.

La publicació de la doctrina arriba després que ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, acusés els Estats Units de "tirar llenya al foc" i alertés d'una "nova fase de tensió i una nova situació respecte a la implicació dels Estats Units". Peskov ha explicat aquest dimarts a la roda de premsa diària que "la dissuasió nuclear" té com a objectiu fer entendre als potencials adversaris de Moscou que les represàlies són "inevitables" "en cas d'agressió contra Rússia i el seu aliat". Tot i reconèixer que l'ús d'armes nuclears és una mesura extrema, el portaveu rus ha defensat que calia actualitzar el document per "alinear-lo amb la situació política actual".

Al setembre, Putin ja havia anunciat els canvis a la doctrina nuclear en un intent de dissuadir els països aliats d'autoritzar Ucraïna a fer servir els projectils de llarg abast en territori rus. En aquell moment, el president rus també va alertar que la llum verda de Washington als projectils de llarg abast suposaria "que els països de l'OTAN, els EUA i els països europeus" estarien "en guerra amb Rússia".

Després de l'amenaça nuclear, tant l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, com la Casa Blanca han acusat Rússia de mantenir una "retòrica irresponsable", però han explicat que ja s'esperava aquesta decisió: "No ens ha sorprès l'anunci de Rússia que actualitzaria la seva doctrina nuclear", recull un comunicat del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca.